Piràmide de Dyedefra

Erro al crear miniatura:

Piràmide de Dyedefra

La piràmide de Dyedefra és una piràmide construïda com a enterrament per al faraó Dyedefra, en Abu Roash, a 8 quilómetros de Guiza (Egipte), en el sigle XXVI a. C. És la piràmide més septentrional d'Egipte, i es troba en ruïnes des de l'Antiguetat. Atres faraons de la dinastia IV varen iniciar la construcció de Dyedefra pero varen quedar sense concloure.

Història

El història d'esta piràmide és objecte de controvèrsia, puix estudis en la primera década de el XXI indiquen que l'explicació tradicional oferida sobre esta piràmide estava equivocada.

Hipòtesis clàssica

Tradicionalment es pensava que el faraó Dyedefra, un dels fills de Jufu (el constructor de la Gran Piràmide) va assessinar al seu germà per a erigir-se en faraó, i que els conflictes familiars ho varen impulsar a alluntar-se del lloc d'enterrament del seu pare, en Guiza. La mateixa hipòtesis plantejava que a la seua mort, el seu successor Jafra va retornar a la planicie de Guiza per a construir la seua piràmide, manant destruir la piràmide d'Abu Roash en venjança.

Una segona hipòtesis sugeria que el curt regnat de Dyedefra, estimat en 8 anys, no hauria segut suficient per a terminar la gran obra, per lo que mai s'hauria acabat.

Hipòtesis moderna

Els estudis recents sugerixen que Dyedefra no va assessinar al seu germà, i que l'elecció del nou emplaçament per a la piràmide va estar motivada per la relativament alvançada edat del nou faraó. L'escassea de temps li hauria impulsat a buscar una solució accelerada per al seu enterrament, elegint una elevació natural del terreny per a la seua piràmide. Existixen indicis de que el faraó no va regnar 8 anys com antigament es pensava, sino a lo manco 22, per lo que hauria segut possible terminar l'obra. Esta teoria s'ha vist reforçada pel descobriment de construccions per al cult que perduren fins a la V dinastia; alguna cosa que només sembla tindre sentit si efectivament l'enterrament va tindre lloc.

Varis indicis i descobriments recents induïxen a pensar que el derrocament de la piràmide va succeir en temps romans, quan la piràmide va ser utilisada com a pedrera per a construir diversos palaus i atres edificis.

Característiques

Erro al crear miniatura:

Reconstrucció aproximada de la piràmide segons les hipòtesis més recents.

S'estima que la piràmide va alcançar una altura de 68 m, en una base de 106 x 106 m i un inclinament de 52º. Els últims estudis sugerixen que la seua superfície constava de tres parts: un zócalo de granit poliment que s'alçava fins als 12 metros, un revestiment superior de pedra calcàrea, i una coronació en un piramidión recobert d'electro (una aleació natural d'or, argent i traces d'atres metals).

Per la seua ubicació en la part alta d'un tossal, el cim de la piràmide es trobava a 220 m sobre el nivell de la mar, 8 metros més alta que la Gran Piràmide.

Vore també

• Abu Roash
• Piràmides d'Egipte