Cap Ortegal

Cap Ortegal

El cap Ortegal és un cap situat en la costa atlàntica espanyola, dins del municipi de Cariño, en la província de La Corunya, comunitat autònoma de Galícia.

Des d'este cap i fins a la frontera portuguesa s'estén la costa més retallada del llitoral espanyol, i, a la seua volta, constituïx el llímit occidental del golf de Viscaya, segons l'Organisació Hidrogràfica Internacional. És la marca simbòlica divisòria d'aigües entre l'oceà Atlàntic i la mar Cantàbrica.

Ubicació

El cap Ortegal és la segon cap més septentrional de la península ibèrica, solament superat pel cap de la Estaca de Bares. Ademés, és el lloc més emblemàtic del municipi de Cariño, en La Corunya. Pel seu extraordinari valor geològic, morfològic, ornitològic, i per supost paisagístic, Ortegal està inclòs en el lloc d'interés comunitari (L.I.C.) “Costa Ártabra”.

Forma part i delimita per la seua banda occidental la riga de Ortigueira, un dels estuaris més importants del nort d'Espanya, tal i com reconeixen les seues múltiples catalogació, que, entre unes atres, són: chapull inclòs en el conveni de Ramsar i per lo tant d'importància internacional i zona d'especial protecció per a les aus, ademés de lloc d'importància comunitària

Vistes des del far

La localitat més pròxima és Cariño, port peixquer d'importància i lloc des del que dirigir-se a visitar la veta i al far allí instalat. Per a això, des del centre de la vila, s'ascendix entre cases multiformes i multicolors. La carrera guanya altitut a mida que s'allunta de la vila i discorre paralela al mar. A la dreta s'estén la riga d'Ortigueira en els seus trams tallats i els seus arenals. Prop de la veta, les ales guanyen en verticalitat i altura per a configurar un lloc majestuós.

El cap Ortegal és, en realitat, una àmplia arcada que s'obri a l'oceà flanquejada per dos impressionants eixints rocosos: la punta do Llime, a l'oest i la punta d'Os Aguillóns a l'est; és ací a on s'emplaça el far, una torre cilíndrica pintada de blanc i roig, des de la qual pot divisar-se:

• De front, els Aguillóns, tres penyals esmolats constantment erosionats per l'acció de la mar, a on els percebeiros arrisquen la seua vida per a conseguir percebes. Este impressionant conjunt ya va ser citat fa 19 sigles pel grec Ptolomeo en el nom de Trileuco, que podria traduir-se per els tres blancs, possiblement referint-se a la bromera blanca que colpeja els peñascos, o potser al guano generat per la gran colónia de llaureu-vos que allí hi havia, la més important d'Espanya, extinguida en els anys 70 del sigle passat.
• A l'est, aguaital cap d'Estaca de Bares, el punt més al nort d'Espanya, a sovint difuminat per la broma.
• A l'oest, poc a poc els tallats van guanyant en altura sobre l'Atlàntic. Es divisa en primer terme la sobrecogedora Punta Do Llime. Despuix d'ella, Vixía Herbeira, en 613 m sobre la mar, és el tallat coster més alt d'Espanya i de l'Europa continental i el quarto de major altura d'Europa incloent les illes, despuix dels d'Hornelen (860 m), Cap Enniberg (754 m) i Croaghaun (668 m). Uns atres de similar altura són Preikestolen (604 m), Slieve League (601 m) i Cap Girão (580 m).