Canyes i fanc
Canyes i fanc (Cañas y barro en castellà) és una novela escrita pel noveliste i polític valencià Vicente Blasco Ibáñez. La novela fon escrita en l'any 1902 i s'enclava dins de la novela naturalista. Dita novela està ambientada en el llac de l'Albufera de Valéncia i en el poble peixquer d'El Palmar i mos retrata fidelment la forma de vida de la Valéncia rural d'aquella época. Està considerada com una de les millors noveles de l'escritor valencià.
La novela gira en torn al llinage dels Paloma, habitants d'El Palmar des de les seues primeres generacions, i pren com principal protagoniste a Tonet, últim dels llinage dels Paloma en l'illa d'El Palmar. El tronc de l'història se basa en el fet de que Tonet no vol seguir en la tradició peixcadora del seu yayo i agricultora de son pare i estos patixen per això.
Tonet viu enamorat des de la seua infancia de Neleta, una chica humil del poble, pero Tonet deu abandonar abruptament l'illa en plena adolescencia. Anys més tart, quan Tonet torna de la guerra de Cuba, se troba davant la sorpresa de que Neleta s'ha casat en Canyamel, l'home més ric d'El Palmar i principal taverner del poble. Tonet i Neleta patiran el seu amor en silenci i ho portaran en total secretisme fins que l'egoisme de Neleta i la covardia de Tonet, faran que la tragedia se mostre sobre ells i sobre el llinage dels Paloma.