Canvi climàtic i infància
El canvi climàtic té efectes directes i indirectes en els chiquets. Els chiquets són més vulnerables als efectes del calfament global sobre les persones que els adults. L'Organisació Mundial de la Salut va estimar que el 88% de la càrrega global de malalties existent està relacionada en el canvi climàtic que afecta als chiquets menors de cinc anys.[1] La revisió de The Lancet sobre la salut i el canvi climàtic inclou als chiquets com la categoria més afectada pel canvi climàtic.[2] Els chiquets són físicament més vulnerables al canvi climàtic en totes les seues formes.[3] El canvi climàtic no només afecta a la salut física dels chiquets, sino també al seu benestar. Les desigualtats imperants, entre i dins dels països, determinen en gran medida l'impacte del canvi climàtic en els chiquets.[4] És important ser conscient de que no es parla en justícia dels chiquets quan es tracta de les respostes globals al canvi climàtic perque són la generació futura.
Les persones que viuen en països de baixos ingressos sofrixen una major càrrega de malalties i són menys capaces d'afrontar qualsevol amenaça del canvi climàtic.[5] Ademés, els drets dels chiquets seran més difícils de garantisar en una crisis climàtica.[6]
L'impacte del canvi climàtic en l'infància
[editar | editar còdic]
Els chiquets es veuen afectats per la destrucció de les llars, les amenaces a la seguritat alimentària i la pèrdua dels mijos de subsistència de les famílies que provoca el canvi climàtic. Els efectes sobre els chiquets poden vore's exacerbados per la desigualtat social i econòmica, els conflictes armats i les epidèmies sanitàries.[7] Els efectes del canvi climàtic es dividixen en dos dimensions principals: directes o indirectes, instantàneus o diferits. Prenent els efectes sobre la salut física del chiquet podem mencionar: morts i lesions, malalties causades per la calor, exposició a tòxics ambientals; infeccioses, i atres malalties presents en temperatures més càlides.[8]
També hi ha un aument significatiu dels problemes de salut mental i d'aprenentage, com el trastorn d'estrés postraumático (TEPT), la depressió i l'ansietat, els trastorns del somi, el dèficits cognitius i les dificultats d'aprenentage.[9] En este eixemple sobre el periodo posterior als aliments en Pakistan en 2010, el 73% dels jóvens de 10 a 19 anys varen mostrar alts nivells de TEPT, a on les chiquetes desplaçades es varen vore greument afectades.[10]
Atres successos greus que es varen detectar varen ser l'oix, el dolor i l'ira; la pèrdua d'identitat; els sentiments d'impotència i desesperança; els majors índexs de suïcidi; i l'aument de l'agressivitat i la violència.[11]
Ademés dels efectes físics, podem parlar de l'influència de la salut sicològica i mental, que no ha segut ben investigada, pero que és crucial i amenaçant per al benestar del chiquet.[12]
Salut i benestar
[editar | editar còdic]
Vivenda
[editar | editar còdic]Els fenomens extrems causats pel canvi climàtic poden destruir llars, escoles, guarderies i atres infraestructures crítiques.[13] El tifó Haiyan va arrasar ciutats i pobles sancers en les illes de Leyte i Samar (Filipines). Molts chiquets supervivents del tifó Haian varen perdre les seues cases i pertinences.[14] En 2020, el tifó Molave va causar inundacions i corriment de terra que varen destruir vivendes, posant en perill a uns 2,5 millons de chiquets en Vietnam. Va matar a 9 persones i va desplaçar a més d'un milló en Vietnam i Filipines.[15]
Ingressos familiars
[editar | editar còdic]Els fenomens climàtics han causat importants danys a les vides i els mijos de subsistència.[7] Els tifons, les marees de tempestat i atres destorbament han provocat la pèrdua de bens i capital i la disminució dels ingressos familiars entre els agricultors, els peixcadors, els treballadors del sector informal i els propietaris de chicotetes empreses.[16] Les famílies en més fills també són més vulnerables a les despeses sanitàries catastròfiques i tenen més provabilitats d'endeutar-se.[16] En acabant de que el tifó Parma assotara Filipines, es va produir un aument de les taxes d'abandó escolar per la pèrdua d'ingressos de les famílies. Els chiquets que seguien en l'escola a voltes tenien que anar a classe sense subsidis per a comprar menjar.
Seguritat alimentària
[editar | editar còdic]En les zones rurals, s'han destruït camps, jardins, estanys, cultius, barcos de peixca i equips agrícoles, i s'ha perdut ganado, lo que ha afectat a la seguritat alimentària de comunitats sanceres.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderko, Laura. “Climate changes reproductive and children’s health: a review of risks, exposures, and impacts” (en). Pediatric Research 87 (2): 414–419. doi:. ISSN 1530-0447.
- ↑ Watts, Nick (16 de novembre 2019). “The 2019 report of The Lancet Countdown on health and climate change: ensuring that the health of a child born today is not defined by a changing climate”. Lancet (London, England) 394 (10211): 1836–1878. doi:. ISSN 1474-547X. PMID 31733928.
- ↑ Currie, Janet (24 de juliol 2016). “Children and Climate Change: Introducing the Issue”. The Future of Children 26 (1): 3–9. ISSN 1054-8289.
- ↑ “Climate change and child health: a scoping review and an expanded conceptual framework” (en) . The Lancet Planetary Health 5 (3): i164–i175. doi:. ISSN 2542-5196.
- ↑ «Unless we act now: The impact of climate change on children» (en en).
- ↑ «The impact of climate change on the rights of the child».
- ↑ 7,0 7,1 «UNICEF Concerned About Situation Of Children Affected By Typhoons In The Philippines» (en en).
- ↑ Sheffield, Perry E.. “Global climate change and children's health: threats and strategies for prevention”. Environmental Health Perspectives 119 (3): 291–298. doi:. ISSN 1552-9924. PMID 20947468. PMC:3059989.
- ↑ Garcia, Daniel Martinez. “Extreme Weather-driven Disasters and Children's Health”. International Journal of Health Services: Planning, Administration, Evaluation 46 (1): 79–105. doi:. ISSN 0020-7314. PMID 26721564.
- ↑ Boston, 677 Huntington Avenue. «Climate Change, Children’s Rights, and the Pursuit of Intergenerational Climate Justice» (en en-us).
- ↑ «Mental health and our changing climate: Impacts, implications, and guidance. PreventionWeb.net».
- ↑ «Europe PMC».
- ↑ «Effects of Climate Change on Future Generations» (en en).
- ↑ «Top 6 issues children llaure facing after Typhoon Haiyan» (en en).
- ↑ «Typhoon Molave, nine dead and over a million displaced between the Philippines and Vietnam».
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Porio, Emma (2011). «The Social Impacts of Tropical Storm Ondoy and Typhoon Pepeng: The recovery of communities in communities in Metro Manila and Luzon».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático e infancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.