Canvi climàtic en Espanya

Archiu:Koppen-Geiger Map CAPS 0 future.svg

Mapa de classificació climàtica de Köppen previst per a Espanya per a 2071-2100.

Tots els informes publicats pel Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC) establixen que Espanya patirà un increment de les pluges torrencials, més ones de calor, un aument de la salinitat de la mar i nevades menys copioses.

Espanya es manté com el país de la UE que més s'allunta dels objectius de Kyoto de reducció d'emissions.

El Parlament espanyol va declarar l'Estat d'emergència climàtica en 2019 i va aprovar la Llei de canvi climàtic i transició energètica en 2021.

Efectes en el clima

Segons diverses fonts la temperatura mija en Espanya ha aumentat en l'últim sigle de la mateixa manera que en la major part del món. La causa d'este increment s'associa a l'increment de diòxit de carbono en l'atmòsfera que actua aumentant la temperatura de l'atmòsfera impedint que es reflectixca part de la radiació solar tornant-la al sol. No solament han aumentat les temperatures a un ritme de 0,5 graus de mija per década sino que les pluges han vist una forta disminució any rere any. Estudis independents parlen de que en Espanya s'elevarà la temperatura 6 °C per damunt de la mija a partir de 2100, fent més freqüent les ones de calor. Episodis com la sequia en Espanya en 2017 o les gotes fredes en el Llevant són desastres ocorreguts a raïl d'este canvi climàtic. Plantilla:Precipitació mija anual en l'Espanya peninsular

Segons Millán Muñoz, Director del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterràneu, les modificacions en l'us del terreny pertorben el cicle hídric.^{cita requerida} En un sistema típic existix vegetació marginal que recircula part de l'aigua que es necessita, si esta vegetació es lleva, l'aigua deixa de recircular. La deforestación d'una zona de 10 per 10 quilómetros, fa que en eixa mateixa zona deixe de ploure i provoca sequies a on abans plovia abundantment, tot això degut a que es destruïx el mecanisme natural de bombeig.

Per tant, junt als problemes del diòxit de carbono, existixen ademés atres aspectes del canvi climàtic, com els canvis en l'us del sol, que podrien revestir, inclús, una major importància i, els efectes de la qual serien molt més immediats que els derivats de l'aument dels gasos d'efecte hivernàcul.

A este respecto, afirma Millán Muñoz, els efectes derivats dels canvis d'us del sol tenen especial incidència, entre uns atres, en Espanya i, és previsible que en el calfament global, tals efectes s'agraven i multipliquen.

Opinió de la població sobre el tema

Segons l'enquesta de 2007 d'ecologia i mig ambient de el CIS, més de la mitat dels espanyols es consideren poc informats sobre temes del mig ambient, i un 48% ademés pensa que encara que els espanyols estan interessats, no estan suficientment preocupats pels problemes del mig ambient, junt a un 29,3% que diu que tenen molt poc interés i preocupació per estos problemes. Estes senyes choquen frontalment tant en les idees apocalípticas de molts respecte al canvi climàtic, com en les dels escèptics. Per a formar-se una opinió del tema és necessari tindre una consciència ecològica, fomentar una educació cívica i respectuosa en el mig ambient, i conéixer algunes senyes bàsiques que respalen els nostres arguments. També segons este estudi, a la pregunta de quins són els dos problemes més importants, relacionats en el mig ambient, en el món, la resposta majoritària és el canvi climàtic, segons més d'una quarta part de la població. A est li seguixen uns atres estretament relacionats: la contaminació en general (15,2%), la contaminació atmosfèrica (10,3%) i la contaminació industrial (9,6%). Pero la senya realment alarmant d'esta enquesta és que l'estat del mig ambient perjudica la salut de la població prou para casi la mitat de la població i molt a un de cada quatre. Potser d'ahí que els hàbits de consum i certes actituts i activitats com el reciclat s'estiguen popularisant cada volta més. Este mateix estudi revela senyes esperançadores i tira molt bones sifres respecte a la consciència ecològica de la població espanyola.

A raïl de la publicació de l'estudi La societat davant el canvi climàtic: coneiximents, valoracions i comportaments en la població espanyola de l'Universitat de Santiago de Compostela en colaboració en la Fundació MAPFRE (2009), s'apunta que la població espanyola és una de les més sensibilisades respecte al tema en l'Unió Europea, en un 70% de mija d'enquestats que manifesten la seua preocupació o interés, en contrast en el 50% de mija del conjunt de la UE. Recentment s'han portat a terme nous estudis regionals sobre la percepció ciutadana del canvi climàtic. En l'estudi sobre Efectes constatats i percepció del Canvi Climàtic en el mig rural de Castella-la Mancha interpretant el repte que representa este fenomen, i desenrollant futures estratègies i plans que nos permeten la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

L'evolució en la percepció del canvi climàtic ha sofrit un creiximent paulatí, per lo que diem que l'opinió pública ha aumentat el seu nivell de concienciació a lo llarc del present sigle, devent-se açò a la difusió dels mijos de comunicació.

La principal causa del canvi climàtic esgrimida per la comunitat científica (presència de gasos nocius en l'atmòsfera) es traduïx en l'opinió pública en senyalar l'activitat humana com a causant principal del mateix. Açò deixa vore que l'opinió pública té assumit, en la seua majoria, que són les accions de l'home les que provoquen l'existència i agravament del problema hui en dia.

En relació en els mijos de comunicació, pot afirmar-se que en els últims anys estos són la principal font de formació d'una opinió pública en relació en el canvi climàtic. Les senyes oferides senyalen que els ciutadans reconeixen als professionals dels mijos com a principals interlocutors i contribuents a la formació del seu coneiximent.

L'alta i progressiva concienciació de l'opinió pública espanyola contrasta en la disposició de la mateixa a actuar en conseqüència, puix esta no es correspon en els coneiximents que es posseïxen sobre el tema, principalment quan supon renunciar a les comoditats existents en la seua vida quotidiana.

Des de 2019 mils d'espanyols han participat en movilisacions contra el canvi climàtic, destacant les marches organisades pel moviment Fridays For Future i especialment les Manifestacions pel clima de setembre de 2019.