Canibalisme sexual


El canibalisme sexual en el regne animal i particularment, entre els artròpodes, és un comportament estudiat per l'etologia com una variant del canibalisme caracterisada per tindre lloc durant el procés de emparellament, generalment en el transcurs o en posterioritat a la còpula. En la majoria dels casos, és l'organisme masculí el que és consumit per la femella de la seua mateixa espècie, sent rars els comportaments inversos.[2][3]
El canibalisme sexual ha segut estudiat pels biòlecs des de Charles Darwin.[4]
Incidència del canibalisme sexual en el regne animal
Encara que el canibalisme en general és un comportament que es troba estés en el regne animal, solament han segut documentats casos de canibalisme sexual en algunes espècies d'aràcnits, insectes i anfípodos, donant-se també, encara que rarament evidenciat, entre algunes de gastrópodos i de copépodos.[2]
A pesar de la seua escassa freqüència, este hàbit és particularment comú en numeroses famílies d'aranyes i escorpiones, a on la seua pràctica dins d'una població determinada, pot aplega a tindre efectes significatius en el seu tamany i la distribució relativa dels seus membres de distint gènero.
Entre els insectes, el canibalisme sexual és un comportament especialment rar, pero és pràcticament universal entre les distintes espècies de mantodea.
Orige i evolució
Per les diferents formes que entre les diferents espècies pot adoptar este comportament sobre el paper eixercitat per cada sexe, les possibles ventages i el moment per a la seua manifestació, les causes i efectes d'este comportament en el procés evolutiu és objecte de discrepància i debat entre els especialistes que proponen diferents models explicatius, a voltes contradictoris. En opinió de Stephen Jay Gould, autor de la teoria de l'equilibri puntuat, la rarea d'este hàbit impedix que tinga un efecte significatiu en l'alcanç del procés de selecció natural.[5] No obstant, diferents estudis han posat en evidència l'important paper eixercitat pel canibalisme sexual en les pautes alimentícies d'algunes espècies, resultant una de les fonts significatives de consum de les femelles. Aixina, un estudi etológico de l'espècie de mántis Tenodera aridifolia sinensis va revelar que prop del 63 % de la dieta de les femelles es basa en espècimen mascles i el 100% de la dieta dels mascles es basa en pura femella.[4]
En qualsevol cas, sembla existir consens en relacionar el canibalisme sexual en el cridat dimorfisme sexual quan dins d'una mateixa espècie, este resulta en el desenroll de femelles de tamany major que el dels mascles, adoptant estratègies reproductives diferenciades.[2][1][6][7]
Numerosos models explicatius apunten cap a un escenari de competència o conflicte d'interessos entre els sexes. Aixina, els casos que ocorren prèviament al emparellament solen explicar-se, be com una decisió partix del procés de busca de fonts alimentícies (en anglés, foraging) propi de les espècies l'agressivitat de les quals ha segut favorida per la selecció natural, be com a casos de confusió en l'identificació de la font. Atres models explicatius d'este comportament apunten a que les femelles seleccionen als mascles copulando per ser més fàcilment accessibles en eixe moment com a aliment que qualsevol atre mascle. En qualsevol cas, canibalisme i emparellament no són comportaments exclusius i en moltes ocasions, el mascle és devorat despuix de la còpula.[8] Este aporte d'aliment per a la femella tindria un efecte significatiu per a la seua disponibilitat al emparellament i al desenroll de la seua descendència.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Mike Maxwell. «Sexual cannibalism, mat choice, and sperm competition in praying mantids». Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kenwyn Blake Suttle (1999). «The Evolution of Sexual Cannibalism». University of Califòrnia, Berkeley.
- ↑ Min-Li Tsai & Chang-Feng Dai(2003).«Cannibalism within mating pairs of the parasitic isopod Ichthyoxenus fushanensis».Journal of Crustacean Biology.23(3): 662–668.
- ↑ 4,0 4,1 Carl Zimmer(2006-09-05).«This ca't be love, the curious case of sexual cannibalism».New York Times.
- ↑ Gould, S. J. (1984) Only his wings remained. Natural History 93:10-18.
- ↑ Marty Crump (2005). Headless Mals Make Great Lovers & Other Unusual Natural Histories, University of Chicago Press. ISBN 0-226-12199-2.
- ↑ M. A. Elgar & B. J. Crespi (1992). «Ecology and evolution of cannibalism», M. A. Elgar & B. J. Crespi (ed.). Cannibalism: ecology and evolution among diverse taxa, Oxford University Press, Oxford, pp. 1–12. ISBN 0-19-854650-5.
- ↑ Matthew H. Persons & George W. Uetz(2005).«Sexual cannibalism and mat choice decisions in wolf spiders: influence of male size and secondary sexual characters».Animal Behaviour.69: 83–94.Consultat el 28 de maig de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canibalismo sexual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.