Canga
Una canga o tcha (en chinenc, 枷) és un dispositiu que era usat per a l'humiliació pública i castic corporal en Àsia oriental[1][2] i algunes atres parts del surest asiàtic fins als primers anys del XX. També s'usava ocasionalment para o durant la tortura. En tant restringia els moviments d'una persona, era comuna que els qui duyen cangues moriren de fam al no poder alimentar-se.
La paraula canga prové del portugués «canga» (i esta del celta *cambĭca 'fusta curva'),[2] que significa jou (el diccionari de la Real Acadèmia definix canga en el mateix sentit[2]). Els jous també s'han amprat en el mateix propòsit punitivo, anant les mans nugades a cada braç del jou. La paraula és freqüentment traduïda a atres idiomes com cep, i la canga era en efecte similar a eixe castic europeu excepto que el moviment de les mans del presoner no estava tan rigorosament restringit i que la taula de la canga no estava fixada a una base i tenia que ser carregada a totes parts pel presoner.[1]
Tipos
Encara que hi ha moltes formes diferents, les cangas típiques consistien en un tauló pla gran i pesat en un forat en el centre lo suficientment gran per a que cabera el coll d'una persona. El tauló constava de dos peces que es tancaven al voltant del coll d'un presoner i despuix s'asseguraven a lo llarc de les vores en panys o candats. L'obertura en el centre era lo suficientment gran per a que el presoner poguera respirar i menjar, pero no lo suficientment gran com per a que poguera zafarse el cap. Els presos eren confinats en la canga per un temps a manera de castic. Es variava el tamany i especialment el pes de les cangas en funció de la severitat del castic. El Gran Còdic Llegal Ming (大明律) publicat en 1397 especificava que una canga devia estar feta de fusta curada i pesar 25, 20 o 15 jīn (aproximadament entre 9 i15 kg) depenent de la naturalea del delicte involucrat. A sovint, la canga era lo suficientment gran com per a que el presoner necessitara d'ajuda per a menjar o beure, en tant les seues mans no podien aplegar a la seua pròpia boca, i eren incapaces siquiera de gitar-se.
Gàbia
Les cangas eren posades damunt d'una gàbia, de modo que els peus del presoner no pogueren tocar el sol. Inicialment, hi havia soports baix els peus, de manera que el presoner poguera parar-se sense pressió en el coll. Gradualment, els soports eren retirats, fent que la canga estrangulara llentament al presoner.
Us ritual
Històricament, les cangas varen ser usades en rituals de penitència en la religió popular chinenca. Estes cangas s'assemblaven a les tradicionals de fusta o anaven fetes de tres espases nugades o de paper. Similar al seu us com a dispositiu de tortura i humiliació pública, els penitentes escrivien els seus pecats en la taula i caminaven per la ciutat fins a aplegar al temple (generalment un temple al deu de la ciutat) a on serien absolts dels seus pecats. A sovint, les cangas eren cremades, especialment les fetes de paper. La venda de cangas rituals constituïa una important font d'ingressos per als temples chinencs i encara seguix sent-ho en Taiwan. La venda de cangas rituals falses per part de plebeus va ser criminalisada durant la dinastia Qing.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jamyang Norbu, From Darkness to Dawn
- Archivat el 9 de juny de 2011 archivat en Wayback Machine., site Phayul.com, May 19, 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 ASALE, RAE-. «canga | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-09-22.
- ↑ Cheung (2020-08-16). «Taiwan in Clave: O City God, I have sinned». Taipei Claves. Consultat el 2021-06-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.