Canal de la Piracema
El canal de la Piracema,[1] també denominat canal de Piracema, és un polèmic curs fluvial artificial del Nordest del Paraguai que opera com un enorme sistema de transferència per a peixos, per a que els mateixos puguen en les seues migracions superar els 120 metros de desnivell que existixen entre l'embassament creat per la represa de Itaipú —en el llímit brasiler-paraguayo— i les aigües del riu Alt Paraná situades al peu del murallón.
El seu sector mig també posseïx un canal anexe, subordinat en la seua alimentació i desaiguador al sistema principal, dissenyat especialment per a la pràctica de disciplines deportives aquàtiques, entre les quals destaquen el canotaje, eslalon, rafting i surf de rem. Esta secció és denominada canal Itaipú, canal d'aigües braves o sector d'aigües braves canal de Itaipú.
Situació i història
Se situa en el Noroest del Paraguay, en l'àngul Noroest del estat de Paraná, molt pròxim a les fronteres en el Brasil i l'Argentina. Es troba a pocs quilómetros al nort de la ciutat de Foz do Iguaçu, rodejat per el “Parc dona Piracema”.
L'inici de la construcció de la represa de Itaipú va ocórrer en giner del 1975. En octubre de 1978, despuix de represar provisoriament les aigües del Paraná per mig de coferdanes, va ser obert el canal de desviació d'eixe riu, que va permetre secar el trecho del llit original del curs per a poder allí construir l'assut principal, de formigó. En octubre de 1982 les comportes del canal de desviació varen ser tancades. En sol 14 dies el nivell de les aigües de l'embassament va pujar més de 100 metros, omplint-ho per complet, duent a la creació d'un enorme llac en una superfície de 146 000 hectàrees, 151 km de llarc, 21,5 metros de profunditat mija i 170 m de profunditat màxima.[2]
El 5 de novembre de 1982, lliberant l'aigua del llac en l'obertura de les 14 comportes de l'abocador de la represa, es va donar per inaugurada la que per vàries décades va ser el hidroelèctrica més gran del món. En maig de 1984 va entrar en operació la primera turbina de Itaipú.
Originalment es va inaugurar sense cap sistema de transferència de peixos. Als pocs anys es va escomençar a construir un “canal de reproducció”, pero el ritme d'eixecució era molt llent. Recent dos décades despuix de haver-se ocluido el passage, va ser reposta la comunicació biològica gràcies a la finalisació i posada en funcions del canal de la Piracema, en decembre de 2002. En maig de 2006 es va inaugurar en el seu sector mig l'anex “canal Itaipú”, per a la pràctica de deports aquàtics.
Característiques
En una llongitut de 10 km, el Canal dona Piracema és considerat el canal de transferència artificial més llarc del món.[3] El seu cabal mig és de 12 m³/s.[4] Per al seu desenroll es va aprofitar l'existència d'un curs fluvial natural, el riu Bela Vista, al que es va modificar adossant-li també un sistema de canals i estanys intercalas i algunes estructures en barrera per a llimar la potència energètica que conté el torrent que descendix per ell.[5]
- Recorregut general de les aigües
La boca d'entrada comença en la marge esquerra (este) de l'embassament de Itaipú, a 6,6 km a l'est dels abocadors i a 4,8 km de la turbina més propenca. En eixe sector inicial el llac té una profunditat mija de 3,5 m. Primerament el recorregut transcorre per la secció plenament artificial. Posteriorment es conecta en el primitiu caixer del riu Bela Vista, continuant per est durant 6700 metros fins a la desembocadura del mateix en el Paraná, a 2,5 km aigües avall del murallón de l'assut.[4] Allí el Paraná presenta un esgambi de 720 m, un cabal mig d'aproximadament 10 000 m³/s, i una velocitat mija en superfície de 2 m/s.
- Detall de l'ascens
Si es descriu el recorregut al revés (en contracorrent), eixe serà el camí que prenen els peixos que intenten ascendir a l'embassament. El primer inconvenient es troba en la pròpia entrada del sistema, la desembocadura del riu Bela Vista, la qual queda semioculta ya que este bolca les seues aigües en el Paraná formant un àngul de 60 º cap a arrere, lo que disminuïx l'atractiu de penetració cap al canal. Esta entrada es troba en les coordenades: </noinclude>.
La primera secció són els 6,7 quilómetros del riu Bela Vista, al com li'l va ampliar per a deixar-ho en un ample d'entre 4 i 6 m, i li'l va profundisar fins als 50 cm en les vores i 2 m en el seu centre. La pendent promig d'este primer i llarc tram és de 4 %. Com este riu originalment presentava algunes cascades, les mateixes varen ser eliminades en retirar les roques que les formaven, encara que manté les característiques selvades, en àmplies curves i selva a la seua entorn. Després passa entre el Parc Tecnològic de Itaipú (PTI) i l'Usina elèctrica Itaipú. Creua la ruta d'accés a la represa i després el sistema es prolonga turbulentament durant 800 m per l'antic caixer de la riera Brasília. A est li'l va eixamplar a 5 m, duent la seua profunditat a 50 cm en les vores i 1 m en el seu centre. La pendent promig d'este segon tram també és de 4 %. Rodejat de màrgens abruptes en mig de la selva, empalma després en un tram rectilíneo compost per escala del tipo de recalat, construïda de formigó armat, de 150 metros de llarc, 5 m d'ample i 2,5 m d'altura, en una pendent de 6,25 %. Per a aminorar la velocitat de la corrent posseïx alerones de formigó interposts cada 4 m; cada u d'ells presenta un recalat de 1 metro d'ample, de forma alternada, cap a un costat i un atre de les màrgens.
Este tram conclou en dos descansos per als peixos, un chicotet llac de 12 000 m² i 4 metros de profunditat i un atre molt major, de 14 hectàrees, en una profunditat de 5 m i una illa central de 140 m de llarc. Els seus màrgens posseïxen pastura i pedres. Estan rodejats pel Parc dona Piracema, inaugurat el 20 de novembre de 2003. Ací es troba un braç d'us deportiu denominat “canal Itaipú”, inaugurat el 19 de maig de 2006 en la realisació de la 1º selectiva de canotaje eslalon de la Confederació Brasilera de Canotaje. També un mirador en vistes a tot el sector central del complex.
Abdós llac estan units per un atre tram d'escala del tipo de recalat en formigó armat d'una llongitut de 521 m en una pendent de l'1,5 %. De la mateixa manera que anterior presenta barreres travesseres per a disminuir l'energia del torrent. Des del llac major partix una atra escala molt més llarga que les anteriors, de 1600 m de llongitut, de 12 metros d'esgambi màxim i pendent variable, 3,1 % en escomençar, baixa a 2 % en la seua part mija, i aplega a 0,8 % en la final.
Tota la zona s'emmarca pel refugi biològic Bela Vista, de frondosa selva. Desemboca en un atre chicotet llac de descans de 5000 m² i 3 metros de profunditat mija. Des d'eixe llac partix una atra escala encara més llarga que les anteriors, de 2400 m de llongitut. La primera part té 8 metros d'ample i està constituïda per una sanga trapezoidal excavada en el basalt aluvial. Per a reduir la velocitat de fluix presenta parets internes transversal fins a casi el nivell de l'aigua, aixina com deflectors de 60 cm d'altura, en obertures de 1 m, posicionades als costats de manera alterna. La pendent és variable: al començ i final és fort: 5 %, mentres que en el sector mija és suau: 0,7 %.
Finalment, l'última secció es troba en aplegar a l'embassament, és l'àrea de pren de l'aigua que recorrerà el canal, formada per estructures de formigó i un estany d'estabilisació, abdós cobrixen una superfície de 4000 m² en 3,3 metros de profunditat mija. Posseïx 3 comportes de 2 m d'altura, dissenyades per a mantindre el nivell màxim de l'estany d'estabilisació a 45 cm per baix del nivell de la superfície de l'embassament, en l'objectiu de reduir la velocitat d'entrada de l'aigua per les esclusa d'ingesta a sifres menors a 3 m/s a lo llarc de tot el sistema. En la marge sur d'esta última secció se succeïxen les localitats de Vila C i Bela Vista de Itaipú i, junt al llac, el refugi biològic Bela Vista. La boca d'entrada de l'aigua i eixida dels peixos es troba en les coordenades: </noinclude>.
Vore també
Referències
- ↑ Canal de la Piracema. [1] archivat en Wayback Machine. Itaipu Binacional. Consultat el 15 d'agost de 2014.
- ↑ Agostinho, A. A., Júlio Jr, H. F., & Borghetti, J. R. (1992). Consideraçõés sobre vos impactes dos represamentos na ictiofauna i mides per a sua atenuação. Um estudo de cas: reservatório de Itaipu. Revista Unimar, 14(ssuppl).
- ↑ Carolsfeld, J., B. Harvey, C. Ross and A. Baer (Eds.). (2003). Migratory fishes of South America Biology, fisheries and conservation status. Washington: World FisheriesTrust-World Bank-IDRC. 380 p.
- ↑ 4,0 4,1 Fiorini, A. S., D. R. Fernandez & H. M. Fontes Jr. (2006). Piracema Migration Channel. Commission Internationale Dones Grands Barrages. 22ème Congrès Dones Grands Barrages. Barcelone.
- ↑ Fernandez, D. R., A. A. Agostinho and L. M. Bini (2004). Selection of an experimental fish ladder located at the dam of the Itaipu Binacional, Paraná river, Brazil. Brazilian Archives of Biology and Technology, 47 (4): 579-586.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de la Piracema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.