Canó galileano
Un canó galileano és un dispositiu que demostra la conservació del moment llineal.[1] Està compost d'una pila de boles, que comença en una bola gran i pesada en la base de la pila i termina en una bola chicoteta i llaugera en la part superior. L'idea bàsica és que esta pila de boles es pot deixar caure al sol i casi tota l'energia cinètica de les boles inferiors es transferixca a la bola superior, que després rebotarà vàries voltes a l'altura des de la que es va deixar caure. A primera vista, el comportament del canó sembla ser molt contrari a l'intuïció, pero de fet és exactament lo que la conservació de l'impuls prediu. La principal dificultat del canó és en mantindre estable la configuració de les boles durant la caiguda inicial. Les primeres descripcions del canó impliquen algun tipo de pegament, cinta adhesiva,[2] tubo o ret[3] per a que puguen alinear-se les boles.
Edmund Scientific Corporation va vendre una versió moderna del canó galileano. Actualment es ven com el "Astroblaster".[4][5] En este dispositiu, es passa un aram gros a través de totes les boles per a mantindre-les alineades de manera precisa, pero el principi és el mateix. El resultat dels rebots és prou fort i poderós; de fet, els problemes de seguritat ocular es varen tornar tan freqüents que varen fer que este objecte ara venja en ulleres protectores de seguritat.
També es pot demostrar els principis d'una manera simplificada en solament usar dos pilotes, com per eixemple, una pilota de bàsquet i una pilota de tenis. Si una persona equilibra la pilota de tenis sobre la pilota de bàsquet i deixa caure el parell de pilotes al sol, la pilota de tenis rebotarà moltes voltes l'altura des de la que es va soltar.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «».
- ↑ (1968).American Journal of Physics.36(9)doi:10.1119/1.1975164.
- ↑ (1995).The Physics Teacher.33(1)
- 56–57.doi:10.1119/1.2344135.
- ↑ Astre-blaster, Educational Innovations Inc.
- ↑ (2009).Physics Education.44(2)
- 159–164.doi:10.1088/0031-9120/44/2/007.
- ↑ (2007).American Journal of Physics.75(11)
- 1009–1016.doi:10.1119/1.2772286.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañón galileano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.