Anar al contingut

Campanar de l'iglésia de Santa Marina (Torrebaja)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Campanar de l'iglésia de Santa Marina (Torrebaja)

El campanar de l'iglésia de Santa Marina correspon a la torre de la parroquial de Torrebaja, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Erro al crear miniatura:
Vista des de la calle Font, en detall de la frontera septentrional de la torre-campanar (2012)
Erro al crear miniatura:
Vista general (nororiental) de la torre-campanar, 2012

Construït a finals dels anys cinquanta (1959), a instàncies del retor, don Pedro Manuel Miguel Benedicto (1892-1975). Té la condició de Be de Rellevància Local.[1]

Precedents històrics

[editar | editar còdic]

El nou temple en honor de Santa Marina Verge[2] es va construir en substitució de l'anterior d'el XVII, que amenaçava ruïna despuix dels successos bèlics ocorreguts en la Guerra Civil (1936-1939). En 1953, els restants de la vella iglésia encara yacer amontonats en el solar.[3]

La primera pedra de l'iglésia parroquial de Torrebaja es va posar el 20 de juny de 1954: a l'acte varen assistir autoritats civils i religioses, entre les que cal destacar al governador civil de Valéncia Diego Sals Pombo i el bisbe de Segorbe José Pont i Gol, sent cura retor don Antonio Martínez Gabalda i alcalde, don Alfredo Sánchez Escampe.[4] Escriu el croniste:

«Despuix de la primera pedra les obres es varen succeir en rapidea, gràcies als desvelos d'aquell home de Deu i ànima bona que va anar el retor, i a la colaboració del veïnat, que va aportar el seu treball i esforç en forma de concejades, a més dels generosos donatius dels feligresos i a la sustanciosa aportació econòmica de l'Estat, degut a que que el vell temple va tindre que demolir-se a causa dels efectes de la Guerra Civil (1936-1939). D'esta forma veem que per a l'Inmaculada de l'any següent (1955), l'estructura del nou temple estava pràcticament terminada i tirades anara les aigües».[4]
Des del Racó d'Ademuz, Alfredo Sánchez Garzón

Història

[editar | editar còdic]

Despuix de la marcha del retor baix que el seu curato es varen portar a terme les obres de l'iglésia, va ser destinat a la localitat un nou cura [Pedro Manuel Miguel Benedicto (1892-1976)], que procedia de la arciprestal d'Ademuz i era natural de Torrebaja. El nou sacerdot va continuar les obres de l'iglésia, en la particularitat de que en una pòlissa de segurs contra els accidents de treball -de 9 de febrer de 1959- subscrita en l'agència «Unió Llevantina», sucursal de Saragossa, s'especifica que cobriria els riscs dels asalariado que anaren a amprar-se en la fàbrica de l'iglésia, pero «sense aplegar a fer torres campanar»; una atra clàusula excloïa «el risc d'explosions de proyectils i artefactes utilisats en guerra i no esclatats».[4]

El mateix croniste arreplega el testimoni del mestre d'obres, José Giménez Durbán, que va alçar el campanar:

«[…] la torre-campanar es va alçar en moltes misèries i treballs, sense a penes mijos econòmics ni materials. [...] pujant des de les primeres finestres fins al penell, sense regles ni plans. Don Pedro Manuel, el retor, li dia que ho fera al seu aire; encara que José -persona sensata, reflexiva i en gran imaginació- li va presentar varis dibuixos fets per ell mateixa, puix plans de la torre no hi havia. [El retor] va elegir els que millor li varen semblar i varen començar les obres. Açò va ser a mitan de 1959. [El mestre d'obres] cobrava a raó de 75 pessetes diàries. I el seu treball es distinguix perque en la part d'obra que va fer no hi ha forats per a les bastides com en el restant de la fàbrica del temple, realisant-se des de dins, pujant els materials per mig d'un ingeni mecànic fabricat per ell».[4]
Des del Racó d'Ademuz, Alfredo Sánchez Garzón

Del temps de la terminació de les obres de la torre-campanar hi ha un cartell baix les correges de les escals, escrit en llapis sobre un revoque d'algeps:

Torrebaja, 05-12-1959. Cura retor don Pedro Manuel Miguel Benedicto./ Director de l'obres, José Giménez Durbán./ 1º oficial: Arturo Fandos Estanys/ i José Gràcia Bertolín./ Peons: Tomás Díaz Asensio/ i Manuel Villalba Gavalda./ Durant el poder del General Franco/ es varen realisar els treballs sense el menor/ contratemps gràcies a les bones pràctiques/ de la construcció./ Sent alcalde de Torre-Baixa don Avelino Escampe;/ secretari, don Octavio Valentí/ i Cap Local de la Germandat/ don Armant León Valero.

Conclosa l'obra es varen pujar les campanes en una nit, en ocasió de la pujada va tindre lloc un incident entre l'Ajuntament i el comandant del lloc de la Guàrdia Civil, ya que abdós entitats varen licitar en este encabotament. Va succeir que l'operació estava prevista per a cert dia, pero la tarde nit del dia anterior els guàrdies civils es varen presentar al peu de la torre en trage de faena i les varen pujar. Segons el testimoni del mestre obres:

«I una volta posades, sense poder ni voler evitar-ho, es varen posar a bandear en gran algarabía, de manera que tot el poble es va enterar que les campanes ya estaven colocades, corrent-se la veu de quí les havia pujat. L'enfade dels Senyors de l'Ajuntament va ser morrocotudo i va haver els seus més i els seus menys entre l'autoritat civil i militar...».[5]
Des del Racó d'Ademuz, Alfredo Sánchez Garzón

Segons la Guia de l'Iglésia (1963), el temple «Posseïx torre en tres campanes i rellonge en la mateixa. No hi ha rellonge de sol».[6]

El rellonge de peses -la maquinària es troba immediatament per baix del pis de campanes i l'esfera en la frontera d'alce-, va ser donado per un mege que va eixercir en la localitat en els anys setanta (1975). Posseïx una chapa l'inscripció de la qual diu:

DR. D. IBRAHIM AHMAD ABDALLAH/ I SENYORA./TORRE-BAIXA, 15 DE FEBRER 1975

Actualment, el toc del rellonge i les campanes estan automatizado.

En conjunt, es tracta d'una airosa torre basada en rajola i cantería sense revestir, en zócalo de pedra calcàrea (procedent del barri de les Mines de Llibres (Terol)). Situada als peus del temple, costat del evangelio, posseïx tres cossos, en quatre ventanucos quadrangulars en les fronteres oriental i septentrional, tres buits apuntats en el pis superior i dos més en el de campanes, i un terrat coronat per penell de forja.[7]

Va posseir una creu en la part alta que podia allumenar-se, hui desapareguda.

Campanes de l'iglésia de Santa Marina

[editar | editar còdic]

El pis de campanes, situat immediatament per baix del terrat, posseïx dos campanes:[8]

Santa Marina

[editar | editar còdic]
  • Jou: metàlic.
  • Diàmetro de boca: 69 cm.
  • Pes: 190 quilos.
  • Epigrafia: «Es va fondre en Sigüenza/ pels Tossals/ sent retor D. Luis/ Tortajada. Alcalde/ D. Emilio Gómez i Secre-/tario Fco. Valero/ Any 1914».[5]-[9]
  • Any: 1914.

Santiago Apòstol

[editar | editar còdic]
  • Jou: metàlic.
  • Diàmetro de boca: 54 cm.
  • Pes: 91 kg.
  • Any: 1954.

Abdós campanes procedien del vell temple (XVII). La menuda (Santiago Apòstol) estava trencada, raó per la que va tindre que ser refosa de nou (1954). L'operació es va portar a terme en Valéncia -en la Fundició de Salvador Manclús-: el buidat va costar 2.596 pessetes, el transport des de la capital 100 pessetes i la reforma del jou 360 pessetes.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El temple té la condició de Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes deuen comunicar-se a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el proyecte prèviament a l'inici dels treballs.
  2. ↑ Sánchez Garzón, 2017.
  3. ↑ Badía Marín, 1953, p. 27.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Sánchez Garzón, 2000, p. 222.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Sánchez Garzón, 2000, p. 224.
  6. ↑ Guia de l'Iglésia, 1963, pp. 622-623.
  7. ↑ Sánchez Garzón, 2012-I.
  8. ↑ Inventari de campanes: Parròquia de Santa Marina – Torrebaja (Comunitat Valenciana)
  9. ↑ Sánchez Garzón, 2012-II.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Badía Marín (1953). «L'Iglésia de Santa Marina. Hornacinas, mosaics i casilicios», Ajuntament de Torrebaja (ed.). Torre Baixa, el meu poble [Llibre de llectures geogràfic-històriques, redactat per Don Vicente Badía Marín (part geogràfica) i per Don José Alejandro Pérez Tarín (part històrica) per encàrrec de l'Ajuntament de Torre Baixa i en destí a les Escoles], Valéncia: Papelería Vila-Valéncia, pp. 27-33.
  • Guia de l'Iglésia (1963). Arzobispado de Valéncia. Delegació diocesana d'Informació i Estadística (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia: Arts Gràfiques Marí Montañana.
  • Sánchez Garzón (2000). «Sobre la construcció de la torre-campanar de Torrebaja», Ajuntament de Torrebaja (ed.). Des del Racó d'Ademuz, Valéncia: A. G. El Racó, S. L., pp. 221-226. ISBN 84-931563-0-2.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Campanar_de_l%27iglésia_de_Santa_Marina_(Torrebaja)&oldid=1073854»