Camp cèltic

El camp celta o cèltic (en neerlandés, raatakker) és l'antic nom per als vestigis dels primers sistemes prehistòrics d'agricultura que es troben en el noroest d'Europa; és dir, Gran Bretanya, Irlanda, Bèlgica, Països Baixos, Alemània, Dinamarca, França, Suècia, Polònia i els estats bàltics. Els camps en sí no estan relacionats en la cultura celta.[1]
El nom va ser otorgat per l'arqueòlec britànic O.G.S. Crawford. Ocasionalment són preservats en àrees a on no es va adoptar l'agricultura industrial, i poden datar-se des de qualsevol moment de l'Edat del Bronze mig (c. 1800 a. C.) fins a l'Alta Edat Mija. Estos camps poden ser preservats com obres o marques de terra.

Estos camps es caracterisen per la seua proximitat a atres elements antics, tals com a recints, camins excavats i granges; i es dividixen en un patró de retazos de parceles quadrades que rara volta tenen més de 2.000 m² de superfície; encara que es coneixen alguns eixemples més grans (per eixemple, Dorset i Wiltshire). El chicotet tamany de les parceles (35-50 m) sugerix que cada una va ser cultivada per un individu o una família.
Els gats cervals són l'evidència de llaurat enjorn que a sovint es poden vore en els extrems superiors i inferiors. L'agricultura romana a gran escala els va reemplaçar en les terres baixes de Gran Bretanya, i són més comunes en regions menys accessibles com el West Country.
Vore també
Referències
- ↑ M. Hegener, Archeologie van het landschap: Langs de aarden monumenten van Nederland, Ámsterdam, Uitgeverij Contact, 1995, p. 42-47; ISBN 902541432X
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo céltico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.