Camp Durán

Camp Durán és una localitat argentina del Departament General José de Sant Martín, província de Bota.

El poblat es troba molt prop de la ciutat d'Aguaray.

Població

Segons el cens de el INDEC Plantilla:Indec, la població de Camp Durán, representa un increment del 20,8% front als Plantilla:Indec. La majoria de la població pertany a la comunitat chané.

Història

Com a conseqüència de la mala experiència de les primeres perforació petrolíferes realisades per la Direcció de Mines de la Nació en l'any 1911, sèt anys més tart, es conclou en la missió exploratòria. Els treballadors d'eixe repartiment nacional, en la seua majoria es radiquen en el parage conegut com "Aguaray", dedicant-se alguns a l'agricultura i ganaderia, uns atres a l'activitat maderera i uns pocs al comerç.

Respectant la cronologia, Camp Durán, població que forma part del municipi de Aguaray va ser el més antic poblat des d'Embarcació al nort, en territori, supostament bolivià. Durant varis lustres va ser una espècie de posta per als carruages i viagers que transitaven cap a l'orient bolivià. Telégraf, Correu, Policia i Registre Civil varen ser els primers organismes que a principis de el XX varen donar fisonomia progressista a Camp Durán. Els rumors de que pronte aplegaria el F.F.C.C. fins a Aguaray, varen fer que estos camps començaren a poblar-se, també una troballa d'aflorament petrolífer va generar una gran expectativa, encara que no va haver resultats satisfactoris en els estudis de les rodalies.

En decembre de 1928 es va habilitar l'estació ferroviària aplegant fins a Aguaray, que per molts anys va ser punta de riel, llavors els veïns es varen bolcar cap a este poblat. Per molts anys Aguaray va dependre del Municipi de Tartagal, fins que el 10 d'agost de 1938, per llei 1.768 (original 490), el govern de Bota va dispondre la creació de la municipalitat de Aguaray, fixant-se llavors els llímits des de Sanga Fonda, fins a la frontera en Bolívia, llínees posteriorment modificades en crear-se el municipi de Pocitos o Professor Salvador Massa.

Pou petroler alçat en Camp Durán explotat per YPF, durant la «batalla del petròleu».

Entre 1933 i 1935, es va fer realitat l'obra caminera que modificava l'antic carril deixant-la apta per al trànsit automotor Salvador Mazza. Aguaray és part de l'història de la fusta i del comerç que es va generar en la seua explotació i també és part de l'història del petròleu. Posterior a perforació petrolíferes sense resultats per carència d'equips adequats, la Direcció de Mines de la Nació, posteriorment YPF, va activar la perforació en la zona de Camp Durán, donant resultats positius en juny de 1952 en el Pou C.D. 06. Conseqüent en atres perforació positives es va construir la Destilería de Camp Durán, a on es varen destilar subproductes com gasoil, fuol oil, nafta, kerosene. Actualment esta Destilería ha passat a mans d'empreses privades.