Anar al contingut

Camilo Visedo Moltó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Camilo Visedo Moltó (Alcoy, 1876 - 1958) va ser un arqueòlec les excavacions del qual i estudis es varen centrar especialment en jaciments de la Prehistòria recent i l'Época Ibèrica de l'entorn d'Alcoy (Alacant).

Camilo Visedo Moltó en el cim del Montgó (Dénia) en 1929

Va desenrollar la seua carrera professional en la seua ciutat natal i comarca. Va ser considerat un pioner en els estudis arqueològics del sur de la Comunitat Valenciana.

Biografia

[editar | editar còdic]

Aficionat a la geologia i la paleontologia,[1] en la que va realisar diversos estudis, el seu interés va derivar en l'arqueologia. A principis del sigle XX realisa diverses exploracions arqueològiques. En una d'elles descobrix restants en lo que hui es coneix com el jaciment arqueològic de la Serreta, en el qual treballaria durant quinze campanyes des de 1920, en que rep l'autorisació pertinent fins als inicis de la década de 1950. En el cim de la Serreta va trobar exvotos de terracota i diferents ofrenes que va associar a un santuari ibèric i romà,[2] i en el subsol d'esta ciutat ibèrica va recuperar texts en alfabet greco-ibèric escrits sobre làmines de plom (sigles IV i III a.J.C.). La seua aportació a la paleontologia va ser també molt destacada, puix al voltant d'Alcoy va descobrir molts jaciments importants i va establir #correlació estratigráficas; la seua colecció de fòssils va ser rellevant per a atres estudiosos nacionals o estrangers, i inclús el paleontòlec francés Jules Matthieu Lambert li va dedicar una espècie de erizo de mar fòssil (Echinolampas visedoi).[3]

Archiu:I visedoi.tif
Espècie de erizo de mar fòssil que va ser dedicada a Visedo Moltó per Lambert: Echinolampas visedoi

Donó la seua colecció arqueològica i paleontológica al Museu Arqueològic Camil Visedo, del com va ser creador i primer conservador (1945-1958). Més vesprada, el museu prendria el seu nom com a denominació.[4] La seua bibliografia inclou al voltant de quaranta estudis locals.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]