Cambra sepulcral de Toya
La Cambra Sepulcral de Toya és un hipogeu o capella subterrànea ubicada en el cerro de l'Horca, prop de la localitat de Peal de Becerro (Jaén) en Espanya. Va ser construïda en el IV[1]
Història
[editar | editar còdic]Descobriment
[editar | editar còdic]La troballa de la cambra sepulcral va ser fortuït, realisat per un llaurador cridat José García Places entre 1908 i 1909, mentres treballava la terra d'un particular.[2] L'obertura de la tomba va permetre l'accés a un conjunt monumental compost per vasijas, monedes, ceràmica i una àmplia varietat d'objectes d'aixovar, molts dels quals varen anar posteriorment espoliats o venuts, dispersant-se entre coleccions particulars i museus, incloent el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya i el Museu Arqueològic de Granada. En 1918 la cambra va ser declarada Monument Artístic Històric.
Context històric i cultural
[editar | editar còdic]La Cambra Sepulcral de Toya s'inscriu en la cultura íbera del sur d'Espanya, caracterisada per una marcada estratificació social i per la creació de monuments funeraris destinats a les èlits. La necròpolis en la que s'ubica, encara que hui en gran part desapareguda, incloïa atres tombes de cambra de menor dimensió, i reflectix la continuïtat de pràctiques funeràries cíclicas i ritualizadas durant els sigles V a el II a. C.[3]
Tugia, la ciutat associada a estos enterrament, va anar un centre important de comerç i poder en la regió de l'Alt Guadalquivir, favorit per la seua localisació estratègica que conectava l'Alce en l'Alta Andalusia. La cambra i el seu aixovar evidencien la capacitat tècnica, artística i simbòlica de l'aristocràcia ibèrica, aixina com l'influència dels contactes comercials en el món greco-romà i púnico.
Excavacions a lo llarc dels anys
[editar | editar còdic]L'estudi de la Cambra de Toya va ser portat a terme principalment per Juan Cabré Aguiló i atres arqueòlecs destacats de el XX, com Manuel Gómez Moreno, Tomás Román Polit i Cayetano de Mergelina.[4] Les investigacions varen incloure la documentació arquitectònica detallada de la tomba, la recopilació del aixovar i el seu contextualizaació dins del panorama de les necròpolis ibèriques. La restauració de la cambra en la década de 1970 va permetre recuperar gran part de la seua estructura original i establir panels interpretatius per a visitants, facilitant la comprensió dels rituals funeraris i de la vida dels aristócrates iberos.
Arquitectura
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La cambra s'erigix com una construcció ciclópea, feta en grans blocs de calcàrea a penes llaurats in situ, ensamblados sense argamasa i cuidadosadament ajustats per mig de tècniques de cantería precises. L'edificació té forma casi quadrada i està subdividida en tres naus: una central i dos laterals, cada una en compartimento secundaris. La nau central presenta un accés principal d'1,70 metros d'altura i 0,64 metros d'ample, mentres que les naus laterals es conecten per mig d'arcs formats en llindars i jambas cuidadosadament treballats, que evoquen una falsa curvatura ogival. Els bancs correguts, hornacinas i taules de pedra indiquen que la cambra estava destinada a guardar urnes cinerarias i ofrenes funeràries, corresponents a un personage d'alt ranc i el seu entorn familiar o associats socials.[5]
El túmulo de terra que originalment cobria la construcció conferia al conjunt l'apariència d'un montícul imponent, mentres que l'orientació de l'entrada cap a l'oest permetia que la llum de la vespradeta allumenara directament la nau central, un detall que manifesta la sofisticació simbòlica i arquitectònica dels iberos de Tugia.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cambra Sepulcral Ibèrica de Toya i Centre d'Interpretació de les Tombes Principescas de Toya i Forns - TurismoEnCazorla.com». www.turismoencazorla.com. Consultat el 2025-09-04.
- ↑ «Arqueologia d'Espanya -Javier Molinero-». hispania.javiermolinero.és. Consultat el 2025-09-04.
- ↑ «Toya i la mort en els iberos» (en és). Ideal. Consultat el 2025-09-05.
- ↑ «La cambra sepulcral de Toya. - Els Iberos - Juan Eslava Galan» (en és-mx). 1library.co. Consultat el 2025-09-04.
- ↑ «Camara Sepulcral de Toya» (en és). Guia de Cazorla i Ubeda. Consultat el 2025-09-04.
- ↑ «La Cambra sepulcral de Toya (Jaén): Un eclèctic enterrament colectiu ibèric en elements de tradició grega i mediterrànea.» (en és). Bous de Gerión. Consultat el 2025-09-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cámara sepulcral de Toya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.