Càmara estereoscópica
Una càmara estereoscópica o càmara 3D, nomenada aixina per la visió estereoscópica humana (3D), és una càmara capaç de capturar imàgens (fotografies) en tres dimensions. La visió binocular humana produïx dos imàgens (una per a cada ull) que després es mesclen en el cervell creant l'image 3D. Estes càmares intenten imitar este comportament, utilisant dos objectius (o dos càmares separades estratègicament) per a captar la fotografia en el mateix instant, i com a resultat s'obtenen les imàgens 3D.
Història
[editar | editar còdic]La fotografia estereoscópica naix casi en la fotografia mateixa. Uns 10 anys despuix d'inventar-se la fotografia, cap a 1850 va ser quan es capturen i es donen a conéixer les primeres imàgens tridimensionals. Va ser molt popular durant més o menys 100 anys, pero des de 1950 fins a hui en dia el seu us ha disminuït molt, llevat el repunt, durant l'última década de la fotografia 3D digitalcita requerida.
En l'Archiu General de la Nació de Mèxic existix una colecció de vistes estereoscopia de l'ingenier civil Ignacio Avilés preses al voltant de mediats de el XX.[1]
Funcionament i Tipo
[editar | editar còdic]Les càmares estereoscópicas es basen en un principi molt simple, el de la visió humana.
Els ulls humans estan separats 65 mm l'u de l'atre (home promig), cada ull veu una image, que encara sent paregudes, tenen distints ànguls. El cervell s'encarrega de mesclar les dos imàgens creant l'efecte de relleu.
Aixina que, capturant dos imàgens en una separació com la de la visió humana, s'està imitant el comportament dels ulls humans. I si despuix a través de visors especials o proyeccions polarisades, cada image és proyectada a cada ull de forma rellevant, es creara la ilusion òptica d'una image en 3D.
Els sistemes amprats per a obtindre imàgens estereoscópicas són principalment tres:
- Càmara especial en dos objectius.
- Dos càmares iguals, juntes, i en la captura sincronisada.
- Una càmara, que desplacem per a obtindre les dos fotografies.
El primer sistema és el més universal i permet capturar fotografies a partir d'1,5 metros. El segon és bàsicament per a paisages a partir de 3 metros. El tercer és per a elements estàtics, macrofotografía i paisages lluntans.
Estes càmares tenen que respectar vàries normes, la primera de totes és la relació de separació dels objectius respecte a la proximitat o lluntea del tema fotografiat, la segona és la relació de convergència dels objectius sobre el motiu. Si no respectem estes normes, nostre cervell no sabrà interpretar el resultat i no entendrem les imàgens.
Les fotografies es poden vore com anaglifos (utilisant ulleres 3D), un estereograma (sense ulleres) o un “meneógrama”[2] per a un efecte 3D simulat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frias Villegas, Jorge (2013). Colecció de vistes Estereoscópicas Ignacio Avilés (en Spa.), Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú.
- ↑ Wiggle stereoscopy (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cámara estereoscópica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.