Calorímetro Alvançat d'Ionisació Prima
El Calorímetro Alvançat d'Ionisació Prima (ATIC, de les seues sigles en anglés Advanced Thin Ionization Calorimeter) és un instrument a bordo d'un globo que vola en l'estratosfera sobre l'Antàrtida per a medir l'energia i la composició dels rajos còsmics. ATIC va ser llançat des de l'Estació McMurdo per primera volta en decembre de 2000 i des de llavors ha completat tres vols exitosos de quatre.
Principi del treball
editarEl detector utilisa el principi de la calorimetria d'ionisació: vàries capes del germanato de bismut del centelleador emeten llum quan són colpejades per partícules, lo que permet calcular l'energia de les partícules. S'utilisa una matriu de silici per a determinar la càrrega elèctrica de les partícules.[1]
Colaboradors
editarEl proyecte és una colaboració internacional d'investigadors de l'Universitat Estatal de Luisiana, Universitat de Maryland, Centre Marshall de vols espacials, Observatori de la Montanya Púrpura en China, Universitat Estatal de Moscou en Rússia i l'Institut Max Planck per a l'investigació del sistema solar en Alemània. ATIC conta en el respal de la NASA en els Estats Units i els vols es realisen baix els auspicis de l'Oficina de Programes de Globos del Centre de Vol Wallops pel personal de Columbia Scientific Balloon Facility. La llogística antàrtica és proporcionada per la Fundació Nacional per a la Ciència i el seu contractiste Raytheon Polar Services Corporation. L'investigador principal d'ATIC és John Wefel de l'Universitat Estatal de Louisiana.
Referències
editar- ↑ Instrument description [enllaç trencat], LSU Space Science group. Obtingut el 23 de novembre de 2008
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calorímetro Avanzado de Ionisació Delgada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.