Calendari islàmic tabular
Plantilla:Taula de dates El calendari tabular islàmic (un eixemple és el calendari fatimí o misri) és una variació del calendari musulmà basada en determinades regles. Té la mateixa numeració d'anys i mesos, pero els mesos estan determinats per regles aritmètiques més que per observació o càlculs astronòmics. Va ser desenrollat pels primers astrònoms musulmans del segon sigle de hijra (el VIII de l'era comuna) per a proporcionar una base de temps predible per a calcular les posicions de la lluna, el sol i els planetes. Ara els historiadors ho usen per a convertir una data islàmica a un calendari occidental quan no hi ha una atra informació disponible (com el dia de la semana).
És utilisat per alguns musulmans en la vida quotidiana, particularment en les comunitats ismailitas, que creuen que este calendari va ser desenrollat per Ali Ibn Abi Tálib. Es pensa que quan Ali va elaborar este calendari, els events previs dels primers profetes també es varen alinear en este calendari. És la seua creència que tots els imames fatimíes i els seus Dona'is han seguit esta tradició.
Cada any té 12 mesos. Els mesos impars tenen 30 dies i els parells tenen 29 dies, llevat en un any bisiesto, quan el duodècim i últim més Dhul-Hijjah té 30 dies.
Esquemes intercalares
En la seua forma més comuna, hi ha 11 anys bisiestos en un cicle de 30 anys. Tenint en conte que l'any promig té 354 dies i mig i un any comú té 354 dies, al final del primer any del cicle de 30 anys el restant és d'11/30 dies. Quan el restant excedix mig dia (15/30 dies), s'agrega un dia bisiesto a eixe any, reduint el restant en un dia. Per lo tant, al final del segon any, el restant seria de 22/30 dies, que es reduirà a -8/30 dies per dia bisiesto. Usant esta regla els anys bisiestos són
- 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29
del cicle de 30 anys. Si s'agreguen dies bisiestos cada volta que el restant és igual o major que mig dia, llavors tots els anys bisiestos es distribuïxen regularment en seqüències de dos i tres anys, llevat l'any 15 que és reemplaçat pel 16.
La comunitat ismailita taiyabí usa el següent orde d'anys bisiestos en el seu cicle de 30 anys:
- 2, 5, 8, 10, 13, 16, 19, 21, 24, 27 i 29
Aparte d'estos, hi ha una atra versió que ordena els anys bisiestos de la següent manera:
- 2, 5, 8, 11, 13, 16, 19, 21, 24, 27 i 30
El més promig és 29 191/360 dies = 29.5305555... dies, o 29d 12h 44m. Açò és una miqueta massa curt, per lo que supon un dia de diferència en al voltant de 2500 anys solars o 2,570 anys llunars. El calendari tabular islàmic també es desvia del calendari basat en l'observació en el curt determini per vàries raons.
Algoritme kuwaití
Microsoft utilisa el "algoritme kuwaití" per a convertir dates del calendari gregoriano i del calendari musulmà.[1][2] No existix una correspondència fixa definida de bestreta entre el calendari solar gregorià i el calendari llunar islàmic, ya que este últim es definix per la visibilitat de la lluna nova per part de les autoritats religioses, i per lo tant, poden variar per un dia o dos, depenent de l'autoritat islàmica en particular, de les condicions climàtiques i d'atres variables. Com un intent de fer les conversió entre els calendaris més predibles, Microsoft afirma haver creat este algoritme segons l'anàlisis estadístic de les senyes històriques de Kuwait.
Segons Robert Harry van Gent de l'Universitat de Utrecht, el cridat "algoritme kuwaití" és simplement una implementació d'un algoritme estàndar de calendari tabular islàmic utilisat en les taules astronòmiques islàmiques des del XI.[3]
Atres versions
Els calendaris tabular islàmics basats en un cicle de huit anys (en 2, 5 i 8 anys bisiestos) també es varen usar en l'Imperi Otomà i en el surest asiàtic.[4] El cicle conté 96 mesos en 2835 dies, lo que dona una duració mija del més de 29.53125 dies, o 29d 12h 45m. Encara que és menys precís que els calendaris tabular basats en un cicle de 30 anys, va ser popular pel fet de que en cada cicle els dies de la semana cauen en la mateixa data del calendari. En les Índies Orientals Neerlandeses, el cicle es va reiniciar cada 120 anys en ometre el dia intercalar al final de l'any passat, lo que va resultar en una duració mija de més igual a l'utilisada en els cicles de 30 anys.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Hijri Dates in SQL Server 2000 from Microsoft Archived Page [enllaç trencat]
- ↑ Kriegel, Alex, and Boris M. Trukhnov. SQL Bible. Indianapolis, IN: Wiley, 2008. Page 383.
- ↑ "Microsoft gives no details on the mathematics of the “Kuwaiti Algorithm” but one ca easily demonstrate that it is based on the standard arithmetical scheme (type IIa) which has been used in Islamic astronomical tables since the 11th century CE. Naming this algorithm the “Kuwaiti Algorithm” is thus historically incorrect and should be discontinued." Islamic-Western Calendar Converter (Based on the Arithmetical or Tabular Calendar)
- ↑ Ian Proudfoot, Old Muslim Calendars of Southeast Àsia (Leiden: Brill, 2006 [= Handbook of Oriental Studies, Section 3, vol. 17]).
- ↑ G.P. Rouffaer, "Tijdrekening", in: Encyclopaedie van Nederlandsch-Indië (The Hague/Leiden: Martinus Nijhoff/E.J. Brill, 1896–1905), vol. IV, pp. 445–460 (in Dutch).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calendario islámico tabular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.