Calcomania de Monroney
La calcomania de Monroney o calcomania per a finestra és una etiqueta requerida en els Estats Units per a ser exhibida en tots els automòvils nous i inclou una llista en certa informació oficial sobre l'auto. L'etiqueta de la finestra du el nom d'Almer Stillwell "Mike" Monroney, senador dels Estats Units per Oklahoma. Monroney va patrocinar la Llei de divulgació d'informació sobre automòvils de 1958, que ordenava la divulgació d'informació sobre equips i preus d'automòvils nous.
Des de mediats de la década de 1970, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units proporciona mètriques d'aforre de combustible en l'etiqueta per a ajudar als consumidors a elegir vehículs en menor consum de combustible.
Es varen emetre nous requisits per a l'etiqueta Monroney per als automòvils i camions llaugers de 2008 venuts en els EE. UU. La Llei de Seguritat i Independència Energètica (EISA) de 2007 va ordenar l'inclusió d'informació adicional sobre l'eficiència del combustible, aixina com les calificacions de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul i uns atres contaminants de l'aire de cada vehícul.[1][2][3]
Una etiqueta més completa d'economia de combustible i mig ambient va ser obligatòria a partir de l'any 2013, encara que alguns fabricants d'automòvils la varen adoptar voluntàriament per a l'any 2012. La nova calcomania per a la finestra inclou etiquetes específiques per a combustibles alternatius i vehículs de propulsió alternatius disponibles en el mercat nortamericà, com híbrits enchufables, vehículs elèctrics, vehículs de combustible flexible, vehículs de cela de combustible d'hidrogen i vehículs de gas natural .
La nova etiqueta introduïx la comparació de vehículs de combustible alternatiu i tecnologia alvançada en vehículs en motor de combustió interna convencional utilisant milles per galó de gasolina equivalent (MPGe) com a mètrica. Una atra informació proporcionada per primera volta inclou calificacions d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul i esmog, estimacions del cost del combustible durant els pròxims cinc anys i un còdic QR que pot escanejar-se en un teléfon inteligent per a permetre als usuaris accedir a informació adicional en llínea.
Contingut de l'etiqueta
[editar | editar còdic]L'etiqueta de Monroney es deu pegar en la finestreta lateral o en el parabrises de tots els automòvils nous venuts en els Estats Units i només pot ser retirada pel consumidor (Capítul 28, Seccions 1231-1233, Títul 15 del Còdic dels Estats Units). S'autorisa una multa de fins a US$1,000 per vehícul per cada infracció si falta l'etiqueta, i s'autorisen atres taxes i sancions si l'etiqueta s'altera illegalment (incloent la presó).[4] La llei no s'aplica als vehículs en una classificació de pes brut del vehícul (GVWR) de més de 8,500 lb (3,856 kg).
L'etiqueta deu incloure la següent informació:
- El preu de venda al públic sugerit pel fabricant (MSRP)
- Especificacions del motor i la transmissió
- Equipe estàndar i detalls de la garantia
- Equipe opcional i preus
- Les classificacions d'economia de combustible en ciutat i en carretera, segons lo determinat per l'Agència de Protecció Ambiental (EPA)
- Des de setembre de 2007, les calificacions de les proves de choc determinades per l'Administració Nacional de Seguritat del Tràfic en les Carreteres
Redissenye de l'etiqueta d'aforro de combustible
[editar | editar còdic]Según lo dispuesto en la Llei d'Independència i Seguritat Energètica de 2007 (EISA), en l'introducció de vehículs de tecnologia alvançada en els Estats Units es deu incorporar nova informació en l'etiqueta de Monroney dels nous automòvils i camions llaugers que es venen en el país, com les classificacions sobre l'aforro de combustible, les emissions de gasos d'efecte hivernàcul i uns atres contaminants atmosfèrics. l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units i l'Administració Nacional de Seguritat del Tràfic en les Carreteres (NHTSA) varen portar a terme una série d'estudis per a determinar la millor manera de redissenyar esta etiqueta per a proporcionar als consumidors comparacions energètiques i ambientals senzilles entre tots els tipos de vehículs, inclosos els vehículs elèctrics de bateria (BEV), els vehículs elèctrics híbrits enchufables (PHEV) i els vehículs en motor de combustió interna convencional propulsados per gasolina i diésel, en la finalitat d'ajudar als consumidors a elegir vehículs més eficients i respectuosos en el mig ambient.[5][6]
Com a part del procés d'investigació i redissenye, la EPA va organisar grups de discussió en els que es varen presentar als participants vàries opcions per a expressar el consum d'electricitat dels vehículs elèctrics enchufables. L'investigació va demostrar que els participants no entenien el concepte de quilovat hora com a mida de l'us de l'energia elèctrica, a pesar de que és la mètrica utilisada en les seues factures elèctriques mensuals. En el seu lloc, els participants es varen inclinar per l'equivalent en milles per galó de gasolina, MPGe, com a mida per a comparar en les conegudes milles per galó utilisades per als vehículs de gasolina. L'investigació també va concloure que el sistema mètric de kW-hr per 100 milles era més confús per als participants dels grups de discussió en comparació al sistema de milles per kW-hr. Basant-se en estos resultats, la EPA va decidir utilisar les següents mètriques d'economia i consum de combustible en les etiquetes redissenyades: MPG (ciutat i carretera, i combinat); MPGe (ciutat i carretera, i combinat); Galons per 100 milles; kW-hrs per 100 milles.[6]
El disseny propost i el contingut final de les dos opcions de la nova etiqueta adhesiva que s'introduirà en els models d'automòvils i camions de l'any 2013 es varen consultar durant 60 dies en el públic en 2010, i en abdós es varen incloure les milles per galó equivalent i els quilovats-hora per 100 milles com la mida de l'economia de combustible per als automòvils enchufables, pero en una opció els MPGe i el cost anual d'electricitat són les dos mides més destacades. Una de les opcions de disseny tenia un sistema de classificació per lletres de la A a la D i la classificació hauria comparat l'economia de combustible i la contaminació atmosfèrica d'un vehícul determinat en les de tota la flota de coches nous. El sistema de classificació per lletres va ser rebujat pels fabricants d'automòvils despuix de la consulta pública.[3][7] En novembre de 2010, la EPA va introduir el MPGe com a mida de comparació en la seua nova etiqueta d'economia de combustible per al Nissan Leaf i el Chevrolet Volt.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fact Sheet: New Fuel Economy and Environment Labels for a New Generation of Vehicles». U.S. Environmental Protection Agency. Consultat el 25 de maig de 2011.
- ↑ «EPA, DOT unveil the next generation of fuel economy labels». Green Car Congress. Consultat el 25 de maig de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]». Consultat el 26 de maig de 2011.
- ↑ «15 U.S. Code § 1233 - Violations and penalties» (en en). LII / Llegal Information Institute. Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ «Fuel Economy» (en en). US EPA. Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 «Document Display | NEPIS | US EPA» (en en). nepis.epa.gov. Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ «E.P.A. Develops Grading System for New Car Stickers» (en en-us). Wheels Blog. Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 16 de setembre de 2020 (en en-US).
- ↑ «Volt is rated 93 mpg on electricity alone, 37 mpg on gas generator». USATODAY.COM. Consultat el 16 de setembre de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calcomanía de Monroney» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.