Combustible alternatiu
Els combustibles alternatius, també coneguts com a combustibles no convencionals, són materials o substàncies que poden ser usades com combustibles, no sent combustibles fòssils (petròleu, carbó i gas natural), o nuclears.[1]
Alguns combustibles alternatius inclouen el biodiésel, bioalcohols (metanol, etanol, butanol), combustibles sòlits recuperats, l'electricitat almagasenada químicament (piles i piles de combustible), l'hidrogen, el metà no fòssil, el gas natural no fòssil, els olis vegetals, el propà i unes atres fonts de biomassa.[2]
Definició
En l'Unió Europea, «combustibles alternatius» són definits parell la directiva 2014/94/UE del 22 d'octubre de 2014 relativa a l'implantació d'una infraestructura per als combustibles «combustibles alternatius»: els combustibles o fonts d'energia que substituïxen, a lo manco en part, als combustibles fòssils clàssics com a font d'energia en el transport i que poden contribuir a la descarbonisació d'estos últims i a millorar el comportament migambiental del sector del transport. Inclouen, entre uns atres:
- l'electricitat,
- l'hidrogen,
- els biocarburants, tal com es definixen en l'artícul 2, lletra i), de la Directiva 2009/28/CE,
- els combustibles sintètics i parafínicos,
- el gas natural, inclós el biometano, en forma gaseosa [gas natural comprimit (GNC)] i en forma licuada [gas natural licuado (GNL)], i
- el gas licuado del petròleu (GLP);
— directiva 2014/94/UE del 22 d'octubre de 2014:
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Combustible alternativo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.