Anar al contingut

Combustible alternatiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jetta Biodiesel.jpg
Combustible alternatiu
Archiu:Piracicaba 10 2008 151 Gast station selling four fuels.jpg
Gasolinera brasilera en quatre tipos diferents de combustibles alternatius: biodiésel, gasohol, etanol i gas natural comprimit.

Els combustibles alternatius, també coneguts com a combustibles no convencionals, són materials o substàncies que poden ser usades com combustibles, no sent combustibles fòssils (petròleu, carbó i gas natural), o nuclears.[1]

Alguns combustibles alternatius inclouen el biodiésel, bioalcoholés (metanol, etanol, butanol), combustibles sòlits recuperats, l'electricitat almagasenada químicament (piles i piles de combustible), el hidrogen, el metà no fòssil, el gas natural no fòssil, els olis vegetals, el propà i unes atres fonts de biomassa.[2]

Definició

[editar | editar còdic]

En l'Unió Europea, «combustibles alternatius» són definits parell la directiva 2014/94/UE del 22 d'octubre de 2014 relativa a l'implantació d'una infraestructura per als combustibles «combustibles alternatius»: els combustibles o fonts d'energia que substituïxen, a lo manco en part, als combustibles fòssils clàssics com a font d'energia en el transport i que poden contribuir a la descarbonización d'estos últims i a millorar el comportament migambiental del sector del transport. Inclouen, entre uns atres:

  • l'electricitat,
  • l'hidrogen,
  • els biocarburants, tal com es definixen en l'artícul 2, lletra i), de la Directiva 2009/28/CE,
  • els combustibles sintètics i parafínicos,
  • el gas natural, inclós el biometano, en forma gaseosa [gas natural comprimit (GNC)] i en forma licuada [gas natural licuado (GNL)], i
  • el gas licuado del petròleu (GLP);

— directiva 2014/94/UE del 22 d'octubre de 2014:


Referències

[editar | editar còdic]