Calacoaya
Calacoaya o Calacoayan (en náhuatl: Calacoayan ‘porta per a on entrar o eixir d'una casa’) va ser un poble mexica que va habitar la ciutat del mateix nom en l'actual Zona Arqueològica de Calacoayan que s'ubicada en el municipi d'Atizapán de Saragossa en l'Estat de Mèxic en Mèxic.
El poble de Calacoayan
L'actual municipi de Atizapán de Saragossa va estar habitat en temps prehispànics per tres pobles: Tizapán, Tecoloapan i Calacoayan. Este últim va estar assentat sobre el cerro de Calacoaya (Cerro de la Creu o Cerro Pata de Borrego) fins a abans de l'arribada dels misionero espanyols els qui es varen encarregar d'expulsar al poble Calacoayan cap a les valls propenques, principalment cap a on actualment es troben les colónies Morelos, El Garriga i Sant Martín de Porres i també cap a on es varen ubicar els terrenys de les facendes de Calacoaya i Santa Mónica i els ranchos de Chiluca, Madín i Sayaavedra.
El poble de Calacoayan era d'orige nahua i se sospita que podrien ser culhuas o tepanecas. El seu orige nahua els situa llavors políticament com a part de la Triple Aliança formada pels tres poderosos estats nahuas del Valle de Mèxic: Mèxic, Texcoco i Tlacopan.
Durant l'época prehispánica el territori de l'actual Calacoaya contava en assentaments ben edificats que li donaven un aspecte cosmopolita pel numerós grup de ètnia que allí habitaven. Este poblat va ser descrit en la Història general de les coses de la Nova Espanya de Bernardino de Sahagún, el territori que mediava entre Calacoayan i Tecoloapan era conegut com els Plans de Tizapán o Atizapán.
Atac de Calacoaya
El 30 de juny de 1520, Hernán Cortés i els conquistadors espanyols varen tindre que fugir de la ciutat de Tenochtitlan en un episodi conegut com la Nit Trista. Durant la seua fugida, l'eixèrcit de Cortés va sofrir baixes considerables en la calçada Mèxic-Tacuba. En aplegar a Tacuba els conquistadors varen ser repelits fierament i no varen conseguir refugi en cap punt d'este poblat tepaneca. Per lo tant, Cortés va fugir cap al rumbo de Totoltepec (actualment Naucalpan). En este lloc va trobar refugi en un lloc fortificado (en les rodalies de l'actual Cerro de Moctezuma) i és ahí a on actualment es troba el Santuari dels Remeis, erigit en 1574. En eixe lloc, un soldat espanyol hauria deixat oculta una miniatura de l'espanyola Verge dels Remeis). Fins a Totoltepec hauria aplegat una delegació d'indígenes provinents de Teocalhueyacan (actualment Sant Andrés Atenco), els qui varen entregar menjar i recaptes als espanyols a l'hora que varen mostrar queixes sobre els seus veïns de Calacoayan, aliats de Tenochtitlan. Després d'açò, Cortés en actitut de venjança, es va posar en marcha cap a Atizapan. En aplegar a la vora del poble de Calacoayan, el 2 de juliol de 1520, es va donar un atac sorpressiu que va culminar en victòria i l'incendi del poblat els restants del qual formen ara la zona arqueològica de Calacoaya:[1]
Referències
- ↑ Sahagún, 2006; 766
Bibliografia
- Enríquez Sánchez, Eberth. Atizapán, Hernán Cortés i 500 anys de història. 24 d'octubre de 2008 [1]
- León-Portilla, Miguel (2005) Visió dels vençuts. Mèxic, ed. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic ISBN 978-970-32-4469-0
- Sahagún, Bernardino de (2006). Història general de les coses de Nova Espanya, Ángel María Garibay edició, Mèxic: Editorial Porrúa. ISBN 970-07-6492-3.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calacoaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.