Caixco trincat
En nàutica, el caixco trincat (caixco a tingladillo) és un método de construcció naval que es caracterisa pel fet de que les taules usades per a la construcció del parquet del caixco se sobreponen unes a unes atres. L'estructura interna de la nau (esquelet) es construïx una volta que el caixco va prenent forma, al contrari d'atres métodos a on l'esquelet definix la forma del caixco.[1]
Història
Va ser una construcció molt comuna en l'era vikinga i els pobles de l'Europa septentrional.[2]
El caixco trincat ha perdurat fins a temps més moderns, especialment en els Wherry i skiffs del riu Támesis i en els barcos rabelo del riu Duero.[3]
Tipos de construcció del caixco
Construcció antiga
Els barcos de l'época clàssica grega i romana es construïen segons el sistema d'entablamento o «forrat primer».[4]
Construcció tradicional
En el sistema tradicional de construcció de barcos de fusta, primer es planta la quilla, les rodes i les cuadernas. A partir d'este «esquelet» del caixco, es va construint el forre (generalment a pur de planches yuxtapostes dispostes damunt de les cuadernas). Les planches del forre se solen posar tan horisontals com siga possible.
Segons el sistema de disposició de les planches o llandes, hi ha tres variants en la construcció de caixcos «en esquelet»:
- Planches yuxtapostes
- Planches en tingladillo
- Planches coser
El sistema de planches yuxtapostes era el més popular en les costes del Mediterràneu. Barques, bous, gussis i barcos de gran porte tenien caixcos segons esta disposició. El método de planches en tingladillo (en el que cada llanda se solapa sobre la llanda inferior) era típica de les costes atlàntiques. Un eixemple serien els barcos dels vikingos, els drakkars. El método de coser les planches se seguia en diverses parts del món, en eixemples en els països nòrdics i en les costes de l'Índic.
En les canoas polinesias el caixco principal solia ser d'una sola peça, que incorpora quilla, roda i forre en un conjunt. En els models més grans els costats s'alçaven en dos planches suplementàries coser al caixco.
Construcció mixta ferro-fusta
Abans del predomini dels caixcos de ferro, va haver un periodo en el que els caixcos es construïen en esquelet de ferro forjat industrial (wrought iron), pero en el forre de fusta. Un eixemple típic és el del famós clíper Cutty Sark.
Atres sistemes
- De l'época prèvia a la construcció de caixcos d'acer, hi ha un tractat de construcció naval que preconisava un sistema diferent al tradicional per a barcos de fusta. Des del punt de vista numèric, sembla que no va ser molt practicat en grans barcos. Eixe sistema es cridaria despuix «caixco conformat en fret».[5]
- El sistema de «caixco conformat en fret» (cold molded hull) es basa en construir el forre per mig de tres o més capes de planches primes adaptant-les sobre un mòle en unes formes. Cada capa de planches pot anar disposta de vàries maneres, pero un método típic consistix en dispondre la primera capa en les planches 45 graus (en relació en la quilla), la segona en les planches perpendiculars a la primera i la tercera de forma horisontal.
En molts casos la «pell», formada per les diverses capes de planches contrapostes i formant una sola peça, és lo suficientment forta per a resistir tots els esforços considerats en el proyecte del caixco, i es pot prescindir de les cuadernas i d'atres elements de reforç.
Vore també
Referències
- ↑ McKee, I. (1980): Clenched Lap or Clinker, p. 30, Greenwich (National Maritime Museum).
- ↑ Greenhill, B.; Morrison, J. (1995): The Archaeology of Boats & Ships, p. 288, London (Conway Maritime Press).
- ↑ British History Online. Consultat l'11 de febrer de 2011.
- ↑ 133.592 Sistema d'entablamento o «forre primer». Unions per muescas, lengüetas i Cavill.
- ↑ William Annesley (1822). «V. Introduction», A new system of naval architecture (en en), Printed by W. Nicol, and sold by G. and W. Nicol, p. 1. Consultat el 10 de març de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casco trincat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.