Caixa de Edgeworth

En economia, una Caixa de Edgeworth o Caixa de Edgeworth-Bowley, cridada aixina en honor als economistes Francis Ysidro Edgeworth i Arthur Lió Bowley, és un instrument gràfic utilisat per a representar i analisar l'intercanvi de dos bens entre dos individus. S'utilisa en freqüència en la teoria de l'equilibri general i és un recurs per a trobar l'equilibri competitiu d'un sistema econòmic simple. S'utilisa per a mostrar l'eficiència en l'intercanvi. La caixa de Edgeworth permet representar les cistelles possibles de consum i les preferències de dos consumidors, proporcionant una descripció completa de les característiques econòmicament rellevants d'abdós.
Eixemple
Suponguen-se dos individus,[1][2] Ana i Beatriz, en una cantitat fixa de recursos, per eixemple, frutes i aigua. L'eix d'abscisses representa l'oferta total de frutes, mida en quilos, i el d'ordenades l'oferta total d'aigua, mida en litros. Per lo tant, tot repartiment possible d'estos recursos entre les dos persones pot representar-se com un punt en la caixa.
Lo que obté Ana per a consumir es medix des del cantó inferior esquerre (O). Lo que obté Beatriz es medix des del cantó superior dret (O´). En l'assignació de recursos representada pel punt I, Ana obté OX quilos de fruta i OY litros d'aigua. Beatriz obtindrà el restant, açò és, O´X´ quilos de fruta i O´I´ litros d'aigua.
Poden traçar-se curves d'indiferència para abdós persones, des d'O les d'Ana i des d'O´ les de Beatriz, representant les combinacions de fruta i aigua del mateix valor segons les preferències de cada una. Aixina, partint d'O i desplaçant-se cap a la dreta en sentit ascendent, Ana tindrà millors assignació d'estos recursos. De manera anàloga, en desplaçar-se cap a l'esquerra i en sentit descendent, les assignació de recursos segons les preferències de Beatriz milloraran.
Una volta descrits els dos conjunts de preferències i de dotacions poden analisar-se els tipos d'intercanvi possibles en este espai. Quan una curva d'indiferència d'Ana es creua en una de les de Beatriz en més d'un punt (com ocorre en les curves que es intersecan en W), tant Ana com Beatriz trobaran incentius per a negociar un intercanvi mútuament ventajós. Açò ocorrerà fins a alcançar un intercanvi en el que una curva d'indiferència d'Ana siga tangente a una de Beatriz, com ocorre en I. Eixe punt es coneix com Pareto eficient, les pendents de les curves d'indiferència són iguals, i per lo tant, les seues relaciones marginals de substitució de frutes per aigua són iguals.
Note's que existixen múltiples punts Pareto-eficients. El conjunt de totes estes assignació de recursos òptimes es coneix com a conjunt de Pareto. Un subconjunt d'este es diu curva de contracte, que consistix en aquells punts Pareto-eficients en els que ni Ana ni Beatriz empijoren la seua posició inicial en la distribució de recursos.[3]
Notació matemàtica
Sean dos individus A i B en una economia de dos bens 1 i 2. Siga el consum del ben I per part de l'individu J. Aixina, es poden definir cistelles de consum per als dos individus: la de serà i la de B serà ). Supongam cada individu té una dotació inicial o assignació de recursos inicial donada, para A és i per a B és ; també pot interpretar-se com la cantitat de cada ben que els individus duen al mercat. La cantitat total utilisada de cada ben deu ser igual a la cantitat total disponible per a que una assignació siga viable; açò és,
Notes
- ↑ Com suponia Edgeworth de l'els cossos comercials de Jevons, ací s'assumix que cada agent és un consumidor típic i no un individu en sí; és dir, representa un gran número de consumidors en el mateix comportament en un mercat competitiu. Aixina,es pot assumir que són prenedors de preu. Vore Roll, Eric (1975) p. 375, o Mas-Colell et al. (1995) p. 516
- ↑ Edgeworth ejemplifica en un contracte hipotètic entre Robinson Crusoe i Divendres. Per a una discussió sobre una posició racista implícita en els plantejaments de Edgeworth vore Peart i Levy (2005), pp. xix, 323.
- ↑ Ací es pren la definició de Mas-Colell et al. (1995). Atres autors criden a este subconjunt núcleu de l'economia i la curva de contracte és equivalent al conjunt de Pareto
Bibliografia
- Creedy, John. (1986). Edgeworth and the Development of Neoclassical Economics, Oxford: Basil Blackwell.
- Edgeworth, F.Y. (1881). Mathematical Psychics: An Essay on the Application of Mathematics to the Moral Sciences, London: Kegan Paul.
- Ekelund i Hébert (2005). Història de la Teoria Econòmica i del seu Método. Mèxic: McGraw-Hill.
- Mes-Colell, Andreu (1995). Microeconomic Theory, New York: Oxford University Press. ISBN 0195073401.
- Peart, Sandra i David Levy (2005) "The Vanity of the Philosopher": From Equality to Hierarchy in Post-Classical Economics Ann Arbor, MI: University of Michigan Press.
- Roll, Eric (1975). Història de les doctrines econòmiques, Bogotà: Fondo de Cultura Econòmica.
- Tarascio, V. J. (1972), A Correction: On the geneology of the baix-called Edgeworth-Bowley Diagram. Economic Inquiry, 10: 193–197. doi: 10.1111/j.1465-7295.1972.tb01599.x
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caja de Edgeworth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.