Café torrado

El café torrado o café torrefacto és el producte que s'obté de la tostadura dels grans de café als que se'ls afig una certa cantitat de sucre durant dit procés.[1][2] A esta temperatura alta, el sucre sofrix un procés de transformació en el que es convertix en caramelo formant un recobriment d'aspecte lluent al voltant dels grans del café.
Esta tècnica va tindre el seu orige [3] en Espanya, patentada per l'espanyol José Gomez Tejedor, qui la va desenrollar en l'objectiu de poder conservar els grans del café per a ser distribuïts dins i fòra del país.
Procediment
Tal com s'indica en la Norma de Calitat per al Café,[4] el café torrefacto és el café torrat en gra, en adició de sucre, abans de finalisar el procés de torre, en una proporció màxima de 15 quilograms de dits sucres (expressats en substància seca) per cada 100 quilograms de café vert, durant el procés. En alcançar temperatures propenques als 200 °C el sucre es carameliza.
Objectiu del torre en sucre
Protecció front a l'oxidació i a l'humitat
L'orige se situa en Cuba o Mèxic. Es creu que varen ser els miners cubans els qui afegien sucre als grans del café, per a protegir-los contra l'oxidació i contra l'humitat i la temperatura alta de la mina, per a aixina mantindre-ho en bon estat. D'esta forma no s'estropejava, gràcies al recobriment que forma el sucre caramelizada al voltant del gra.[3]
Les característiques de sabor i color que el café torrado entrega en tassa formen part de l'identitat del café.
Referències
- ↑ «CODIGO ALIMENTARIO ARGENTINO». alimentosargentinos.magyp.gob.ar. Consultat el 2024-09-02.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 «LA PATENTE QUE DIO ORIGEN A LA COSTUMBRE ESPAÑOLA DE CONSUMIR CAFÉ TORREFACTO - Palesos i Marques» (en es) (2017-05-03). Consultat el 2024-09-02.
- ↑ «BOE-A-2012-15656 Real Decret 1676/2012, de 14 de decembre, pel que s'aprova la norma de calitat per al café.». www.boe.es. Consultat el 2024-09-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Café torrado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.