Ca Llobateres
Ca Llobateres és un jaciment paleontológico del Mioceno superior que data d'uns 9.5 millons d'anys. Està situat en la serra de Sant Iscle, en el municipi de Sabadell (Vallés Occidental), pròxim a la mas de la que rep el nom.[1] Va ser descobert en 1926 per Miquel Crusafont. Despuix de diversos periodos d'inactivitat en les excavacions en 1990 es reinicien en el denominat CLL-2 a on l'equip liderat per Salvador Moyà Solà descobrix el primer esquelet homínit miocénico conegut en el món.
En el jaciment s'ha localisat el més ampli registre d'un homínit primitiu de l'espècie Hispanopithecus laietanus, l'esquelet de la qual fòssil més complet es coneix com «Jordi».
En 2022 va ser considerat per la National Geographic Society com un dels 17 jaciments paleontológicos més importants de la península ibèrica.[2]
Localisació
El jaciment Ca Llobateres es troba situat en el terme municipal de Sabadell, en el marge esquerre de la carretera de Sabadell a Mollet entre el quilómetro dos i tres. Els terrenys són propietat de la Diputació de Barcelona despuix de la seua cessió de la casa Sandoz.
Geologicamente el jaciment forma part del complex continental superior que reblix la fossa tectònica del Vallés-Panadés. El jaciment forma part de la seqüència de la vall del riu Ripoll.
Història
El descobriment del Vallés-Panadés com a zona excepcional d'interés paleomastológico es remonta a principis del XX en les troballes del Canonge Almera i el boticario de Terrassa Benessat, el geòlec Palet i Barbé, el pare Solé de les Escoles Pias i el sacerdot Bataller del Seminari Conciliar de Barcelona.
Ca Llobateres era no obstant desconegut fins a ser descobert en 1926 a raïl de l'obertura de la carretera entre Sabadell i Mollet, per un excursioniste i aficionat a la mineralogia que despuix del descobriment del jaciment es va encaminar a l'investigació de vertebrats fòssils: el Doctor Miguel Crusafont. En 1930 Crusafont realisa la primera publicació sobre Ca Llobateres, un artícul periodístic titulat: El nou jaciment fossilífer de Ca Llobateres, publicat en el Bolletí del Centre d'Excursioniste de Sabadell.
Terminada la Guerra Civil en Espanya, en 1943, iniciada ya la colaboració entre Crusafont i José Fernández Villalta donen a conéixer la primera llista de fauna indicant ademés l'existència de dos localitats en presència de restants fòssils: Ca Llobateres-1 i Ca Llobateres-2. El primer CL-1 és el que es troba en els nivells estratigráficos més antics està datat de 9,7 millons d'anys, mentres que CL-2 està datat d'uns 9,5 millons d'anys.
La segona publicació de Crusafont-Villata va ser en 1948 ampliant la llista faunística i dèu anys més tart, en 1958 es va donar a conéixer el primer restant de primat del jaciment. Durant la següent década Ca Llobateres es va convertir en el jaciment europeu més ric en restants de primats.
En 1956 va escomençar a treballar en la zona una tejar que va facilitar l'accés a la capa fosilífera. Entre 1956 i 1960 els mateixos obrers varen ser arreplegant materials.
En 1958 es va excavar per primera volta en subvenció oficial de l'Ajuntament de Sabadell i la Caixa de Pensions. La colaboració entre Crusafont i el paleontòlec suís J. Hürzeler va permetre desenrollar un pla d'estudi del jaciment i es varen buscar fondos per a l'excavació. Com a resultat, l'empresa suïssa Sándoz va adquirir els terrenys que va cedir a l'Institut de Paleontologia fins a terminar l'investigació.
Els primers treballs realisats per Crusafont havien permés recuperar dents aïllades i alguns fragments de mandíbula. En 1981 es reprenen les excavacions i es varen recuperar dèu restants aïllats de primats.
En 1986 la casa Sandoz propietària dels terrenys els cedix a la Diputació de Barcelona en l'objectiu de que l'Institut de Paleontologia puga desenrollar els seus treballs d'excavació.
La totalitat dels fòssils trobats es localisen en CL-1 pero en 1990 s'excava en els nivells estratigráficos de CL-2 i en 1991 es recuperen els restants craneals i esquelètics d'un homínit fòssil Hispanopithecus laietanus (inicialment identificat com Dryopithecus laietanus). L'excepcionalitat de la troballa va motivar que fora batejat en el nom popular de «Jordi». La troballa va ser obra de l'equip liderat per l'investigador Salvador Moyà Solà.
Una volta restaurats i realisats els mòles varen ser organisats obtenint-se per primera volta una reconstrucció molt completa de la seua morfologia facial. El treball va ser publicat en 1993 i 1995 (Moyà Solà i Köhler). L'estudi de l'únic os de l'oït intern que es coneix d'un homínit del mioceno en tot lo món permet identificar Dryopithecus com un membre clau dels antropoides vius.
En 1992 es va localisar atres restants, entre ells dos femurs casi complets del mateix individu. Durant els següents anys va continuar recuperant-se materials.
Existixen atres restants encara no publicats atribuïts al gènero Hispanopithecus recuperats en 1999 durant l'intervenció preventiva a les obres de la EDAR (Estació Depuradora de les Aigües del Riu Ripoll), prop del jaciment de Ca Llobateres.
En l'any 2010 un equip del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont liderat per David Martínez Alba va reiniciar les excavacions en Ca Llobateres en l'esperança de recuperar més restants de primats i conseguir noves senyes per a la contextualisació de les condicions ambientals durant el periodo de formació d'este jaciment.[3]
També es varen iniciar excavacions en el jaciment mioceno de Castell de Barberà.[4]
Referències
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Ca Llobateres». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Crespo Garay, Cristina (10 de març de 2022). «17 jaciments paleontológicos que pinten el passat de la península ibèrica». National Geographic.
- ↑ «Bestiari fòssil - Ca Llobateres». Consultat el 28 de febrer de 2018 (en ca).
- ↑ «Barberapithecus huerzeleri», El Castell de Barberà, 26 de novembre de 2012. Consultat el 28 de febrer de 2018 (en es-es).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Can Llobateres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.