C/2012 S1 (ISON)
C/2012 S1 (ISON) va ser un cometa descobert el 21 de setembre de 2012 per Vitali Nevski (Vítebsk, Bielorússia) i Artiom Novichónok (Kondopoga, Rússia) de l'observatori ISON-Kislovodsk.[1][2] Les previsions més optimistes apuntaven a que hi havia provabilitat de que es convertiera en un dels més lluents en vàries decenes d'anys, tal volta "el cometa del sigle".[3] El 28 de novembre de 2013 va alcançar el perihelio passant a tan sol 1165000 km de la superfície solar, resultant casi totalment volatilizado. El 29 de novembre la sonda per a l'estudi solar SOHO va detectar que potser una chicoteta part del núcleu es conservava, encara que la seua lluminositat havia disminuït dràsticament, sent inobservable a simple vista. El 2 de decembre, el CIOC va anunciar la total desintegració del cometa,[4] encara que la NASA va seguir investigant la possibilitat de que un diminut fragment poguera haver sobrevixcut,[5] pero dies despuix varen confirmar la desaparició del núcleu del cometa.[6][7]
Òrbita i característiques
L'òrbita del cometa, cridat C2012 S1 ISON[3] es va conseguir trobar gràcies a unes imàgens prèvies preses el 28 de decembre de 2011 en l'observatori Mount Lemmon Survey i una atra image presa el 28 de giner de 2012, des del Pa-STARRS. En abdós informes es va poder calcular la seua posició en relativa certea. Sembla seguir una trayectòria hiperbòlica, lo que sugerix que ha segut arrancat en data relativament recent de la núvol de Oort, sent la primera volta que el cometa feya el seu viage cap al Sol. El cometa va passar a 0,07248 UA (10.843.000 km) de Mart l'1 d'octubre de 2013. Va aplegar al seu perihelio el 28 de novembre a una distància de 0.0124 UA (1.860.000 km) del punt central del Sol i de 1165000 km de la seua superfície. Este procés va involucrar la volatilisació de gran part del material que ho conformava, donant lloc a una torba repentina de la lluminositat que va poder ser captada pels diferents instruments d'observació d'activitat solar. Les previsions més optimistes preveen que l'integritat del núcleu del cometa no es vera greument afectada podent donar lloc d'esta manera a potser un dels cometes més lluentes que el home haguera observat,[3] superior a la del Gran Cometa de 2007 C/2006 P1 i al Cometa Hale-Bopp (o C/1995 O1), pero el 29 de novembre la sonda per a l'estudi solar SOHO va detectar restants del cometa la lluminositat de la qual havia disminuït dràsticament. El 2 de decembre, el CIOC va anunciar la total desintegració del cometa[4] encara que la NASA va seguir investigant la possibilitat de que un diminut fragment va poder haver sobrevixcut.[5] Abans de la seua destrucció es prevea que alcançaria la màxima proximitat a la Terra el 26 de decembre de 2013 acostant-se a 0,43 UA (64.000.000 km).
-
Posició orbital de C/2012 S1 l'11 de decembre 2013, despuix del perihelio. -
Visualisació de l'òrbita del cometa ISON mida que es mou cap a l'interior del Sistema Solar en 2013.
Referències
- ↑ «El cometa ISON sembla seguir intacte a un més d'aproximar-se al Sol». Consultat el 7 de novembre de 2013.
- ↑ «Cometa es convertirà en astre lluminós». Consultat el 7 de novembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «ISON: El cometa del sigle que es va desvanir». Consultat el 7 de febrer de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 «In Memoriam». CIOC. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 2 de decembre de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 «[1]», NASA.gov. Consultat el 2 de decembre de 2013.
- ↑ «[2]», Europa Press. Consultat el 22 de decembre de 2013.
- ↑ «[3]», Prensa Llatina. Consultat el 22 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «C/2012 S1 (ISON)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.