Círculo Industrial d'Alcoy
El Círcul Industrial d'Alcoy és una institució cultural d'Alcoy fundada l'1 de giner de 1868. Està situat en el carrer de Sant Nicolás número 19, en el centre del caixco antic de la localitat.
La seua creació va tindre com a fi el crear una entitat que servira de nexe i punt de trobada i reunió de la societat empresarial, la burguesia i les classes miges alcoyanes.[1] També, des dels seus inicis va desenrollar fins socioculturals per mig de numeroses activitats. L'història del Círcul Industrial d'Alcoy és fidel reflex de l'història econòmica i industrial d'Alcoy.
Edifici
[editar | editar còdic]És una de les obres més representatives del modernisme en Alcoy. L'edifici, d'estil modernisme valencià, es troba entre els més singulars i millor conservats d'Alcoy, tant en el seu exterior com en els seus cuidats espais interiors. Té la catalogació de protegit en el nivell II de Protecció Integral en el Pla General, ademés d'estar inventariat per Belles arts i el Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
El proyecte de l'edifici és obra de l'arquitecte contestano Timoteo Briet Montaud i data de 1909, encara que les obres no finalisarien fins a l'any 1911. Té les característiques del moviment arquitectònic moderniste Sezession. Destaca la forja de les baranes dels balcons, els adorns florals i geomètrics i les figures femenines helenísticas de l'última planta.[2]
En l'interior de l'edifici estan presents els estils sezession i art nouveau. Destaca entre les seues estàncies la biblioteca modernista, el saló rotonda i en el sòtol d'este últim, la gruta, obra de l'arquitecte alcoyà Vicente Pascual Pastor en l'any 1896.
El saló rotonda és obra de Timoteo Briet Montaud. L'autor de les pintures d'estil oriental que decoren este saló són obra del pintor alcoyà Adolfo Morrió, junt en el seu pare, el també pintor Joaquín Morrió.[3] En 1953 es portaria a terme una reconstrucció del saló rotonda a càrrec dels arquitectes Roque Monllor Boronat, Joaquín Aracil Aznar i José Talles Miralles.[4]
La frontera ha segut restaurada dos voltes. La primera en l'any 1989 tornant-li els seus colors originals en verts clars i més vesprada, en 2011, cent anys despuix de la seua construcció.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Biblioteca del Centre Industrial d'Alcoy
-
Detall del sostre de la biblioteca
-
Saló llarc
-
Entrada al Centre Industrial d'Alcoy
-
Sostre de l'entrada
-
Vitral del saló de la rotonda
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ circuloindustrial. es/fundacion. html Fundació. Portal del Círcul Industrial d'Alcoy
- ↑ Doménech Romá, Jorge (2010). Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals. Editorial Aguaclara. p. 409-420. ISBN 978-84-613-8233-0.
- ↑ Doménech Romá, Jorge (2013). Del Modernisme al Funcionalisme, característiques i evolució del moviment moderniste, el modernisme en Alcoy i Novelda (casos concrets). Publicacions de l'Universitat d'Alacant. p. 185. ISBN 978-84-9717-267-7.
- ↑ net/planta-baja. php Saló rotonda del Círcul Industrial d'Alcoy Portal web del Círcul Industrial d'Alcoy.
- ↑ Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 15. ISBN 84-7784-353-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Doménech Romá (2010). Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals (en castellà), Editorial Aguaclara, pp. 409-420. ISBN 978-84-613-8233-0.
- Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 15. ISBN 84-7784-353-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Círculo Industrial d'Alcoy.- circuloindustrial. es/ Portal del Círcul Industrial d'Alcoy
- Este artícul conté una traducció derivada de «Círculo Industrial de Alcoy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.