Càpsules del Temps Westinghouse

Westinghouse's 1964–65
World's Fair clave capsule exhibit

1939 Clave Capsule sketch

Les Càpsules del Temps Westinghouse són dos càpsules del temps preparades per Westinghouse Electric & Manufacturing Company (posteriorment Westinghouse Electric Corporation). Una es va fabricar en 1939 i l'atra en 1965. Estan plenes d'artículs contemporàneus utilisats en el modo de vida de el XX en Estats Units. Els artículs estan destinats a persones del 7º mileni ( any 6900) per a rebre per importància històrica.

Les càpsules són tubos metàlics no corroents especialment dissenyats de 90 polzades de llarc i unes nou polzades de diàmetro. Els tubos es varen fabricar tenint en conte les propietats elèctriques dels electrodos que milloraven les característiques de la composició química metàlica única de cada tubo. Cada u d'ells estava formulat per a resistir la corrosió en el pas del temps, en lloc de deixar que es convertira en pols. Les càpsules es varen enterrar a quinze metros de profunditat en el Flushing Meadows Park, prop de la ciutat de Nova York, i estan colocades a uns tres metros de distància.

Es varen entregar Llibres de registre sobre estes càpsules del temps a mils de biblioteques, museus i Atres depòsits de tot lo món per a preservar el coneiximent de la seua existència. S'incloïa l'informació de que no devien obrir-se abans del sèptim mileni i on podien localisar-se. Els duplicats del contingut dels objectes guardats per a estes persones del futur es troben actualment en un museu de història dels Estats Units.

Antecedents

Westinghouse Electric & Manufacturing Company va preparar càpsula del temps per a dos fires mundials. Abdós estan enterrades a 15 metros baix Flushing Meadows-Corona Park, el lloc a on es varen celebrar les fires. La Càpsula del Temps I es va crear per a la Fira Mundial de Nova York de 1939 i la Càpsula del Temps II es va crear per a la Fira Mundial de Nova York de 1964. La segona càpsula es coloca tres metros al nort de la primera. Les càpsules estan plenes d'objectes físics d'eixa época d'interés social i científic. S'obriran al mateix temps en l'any 69.

El publiciste neoyorquí George Edward Pendray era redactor de Literary Digest quan en 1936 va entrevistar a Thornwell Jacobs, organisador de la milenària d'objectes de l'Universitat de Oglethorpe. A continuació, va publicar un artícul sobre açò en la seua revista d'octubre. Westinghouse va prendre llavors este concepte i va començar a desenrollar en 1938 la seua Càpsula del Temps de Cupaloy per a la Fira Mundial de Nova York de 1939.

Construcció

Les càpsules del temps tenen forma de bala, medixen de llongitut i tenen una carcassa exterior d'uns de diàmetro. La Càpsula del Temps I pesa al voltant de , mentres que la Càpsula del Temps II pesa al voltant de . La Càpsula del Temps I estava feta d'una aleació no ferrosa aleació cridada Cupaloy, creada especialment per a este proyecte. Dissenyada per a resistir la corrosió durant 5.000 anys, l'aleació estava composta per un 99,4% de coure, un 0,5% de cromo i un 0,1% d'argent. Westinghouse afirma que Cupaloy té la mateixa força que l'acer, pero resistirà la major part de la corrosió durant mils d'anys perque es convertix en un ànodo en les reaccions electrolítiques, rebent depòsits en lloc de consumir-se com la majoria dels metals que contenen ferro.

La Càpsula del Temps II estava feta d'un metal d'acer inoxidable cridat Kromarc. Els Laboratoris d'Investigació de Westinghouse varen determinar, en extenses proves químiques, que esta nova aleació d'acer súper inoxidable resistiria la corrosió, de forma molt similar a l'aleació utilisada per a la Càpsula del Temps I. El Kromarc és una aleació de ferro, níquel, cromo, manganeso, molibdeno i traces d'atres elements. El contingut de les càpsules del temps estava sagellat dins d'una envoltura de vidre aïllada i hermètica en un diàmetro interior de i una llongitut d'uns . L'interior de l'envoltura de vidre de la Càpsula I estava ple de nitrogen. La Càpsula II, que pesava 300 lliures, estava plena del gas inerte argón.