Anar al contingut

Butia campicola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Butia campicola sweetgum nybg.jpg
palmera butiacito blava (Butia campicola)


La palmera butiacito blava (Butia campicola) és una espècie del gènero Butia de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en el centre-este de Sudamérica.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta palmera és un endemisme de la província fitogeográfica del tancat, en el centre de Sudamérica.[1][2] Es distribuïx en el centre-sur del Brasil en l'estat de Mate Grosso del Sur i en l'est del Paraguay en els departaments de Canindeyú, Cordillera i Sant Pedro.[3][4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1900 pel botànic brasileño João Barbosa Rodrigues baix el nom científic de Cocos campicola.[5] En 1916 va ser transferida al gènero Syagrus.[6][7][8]

Finalment, en l'any 2004 va ser recombinada pel botànic nortamericà Larry Ronald Noblick.[9]

Característiques

Es tracta d'una chicoteta palmera en una altura d'al voltant de 40 a 50 cm, i inflorescensias en mechó d'uns 30 centímetros de llongitut.

Etimologia

El nom genèric Butia prové del nom vernàcul dau en Brasil als membres d'este gènero.

El terme específic "campicola" referix al seu hàbitat característic: els camps.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera, A. L. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). , Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..
  2. Govaerts, R. and Dransfield, J. (2005). World checklist of palms Royal Botanic Gardens. Kew. pp. 1-223.
  3. Jiménez, B., Knapp, S., Marín, G. & Penya-Chocarro, M. C. (2000). Llistat preliminar de plantes vasculars de la Reserva Natural del Bosc Mbaracayú, Paraguay. Rojasiana. vol. 5 pp 141-277. ISSN= 1026 -0889.
  4. Jiménez, B. and Knapp, S. (1998). Palms of the Reserva Natural del Bosc Mbaracayú, Paraguai (Mbaracayú Natural Forest Reserve. Principes. vol. 42 (2) pp 65-79.
  5. Barbosa Rodrigues, João (1900). Palm. Hassler.: 6.
  6. Becc. (1916). Agric. Còlon. 10: 465.
  7. Henderson, A., Galeano, G. and Bernal, R. (1995). Fieldguide to the palms of the Americas Princeton University Press. New York. viii, 352 pp.
  8. Glassman, S. F. (1970). A synopsis of the palm genus Syagrus Mart. Fieldiana, Bot. vol 32(15) pp 215-240. ISSN= 0015-0746.
  9. Noblick, L. R. (2004). Palms 48: 42.