Anar al contingut

Bust de Cleopatra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bust de Cleopatra

El bust de Cleopatra VII és un bust de granit que forma part de la colecció del Museu Real de Ontario (ROM). Es creu que va ser descobert en Aleixandria, Egipte en el lloc del Palau afonat de Cleopatra. El bust va ser adquirit pel fundador i primer director del ROM, Charles Trick Currelly durant una expedició a Egipte en els començos del XX.[1] El bust de Cleopatra pot vore's en el Nivell 3 del ROM en les Galeries d'Àfrica-Egipte junt en casi atres 2000 artefactes egipcíacs en exhibició.[2]

Història de la seua identificació

Década de 1960

L'egiptòlec Bernard Von Bothmer del Museu de Brooklyn, va anar el primer expert en intentar identificar esta peça i va publicar els seus descobriments en el catàlec d'una exhibició de 1960. Sobre l'identificació d'estàtues com esta, Von Bothmer va manifestar "cada escultura té que ser analisada pel seu estil més que pels seus atributs i accessoris."[3]

La Llínea del coll: Von Bothmer va notar que "en excepcions, el prim vestit indicat per la llínea del coll és més comú en les escultures del primerenc periodo ptolemaico que en les del tardà."
  • Traces facials: En examinar les traces de la cara esculpida, Von Bothmer va tindre l'opinió de que "l'expressió és seca, moixa, i no compromesa." Ell va percebre que, no obstant, "hi ha misteri en el rostre, i l'element enigmàtic és provablement helenístic." Basat en un anàlisis més detallat, va pensar que la peça devia ser "distinguida de les més tradicionals escultures del primerenc periodo ptolemaico."

Sense cap atra lliteratura acadèmica anterior disponible sobre l'escultura en eixe moment, Von Bothmer va concloure que: "Si la data sugerida (al voltant del 240-200 a. C.) és correcta, tindríem que pensar o en la reina Berenice II o en la reina Arsinoe III."

Acostament del bust de Cleopatra

Década de 1980

El Robert S. Bianchi, també del Museu de Brooklyn, va sugerir que el bust podia ser tant d'una reina com d'una deesa degut a que "l'apariència del uraeus en la banda del pèl és un atribut comú a abdós."[4] Bianchi va pensar que una més precisa identificació haguera segut possible si "els anilletes en la corona del cap hagueren segut preservats."

  • Llínea del coll: Bianchi va decidir focalizarse en atres traces esculpidos del bust "per a un criteri cronològic." Va senyalar les "cóncava, llínea del coll elevada" en l'estàtua i va comparar les seues traces en atres estàtues ptolemaiques de dònes dels Museus Reals d'Art i Història in Brusseles, Bèlgica i la Yale University Art Gallery en New Haven, Connecticut. Les estàtues que Bianchi va usar per a fer la comparació en la peça del ROM estaven datades entre els anys 200-100 a. C.


  • Traces facials: Bianchi també va identificar el periodo de temps del bust usant l'estil escultòric de les traces facials. Ell va notar que "La cara està modelada en plans amplis sense l'adició d'apèndixs llineals, i el tractament dels ulls, en una parpalla superior entrecerrado que passa sobre l'inferior, recorda traces comunes en les escultures datades en els sigles III i II a.C."

En esta investigació, l'evidència va escomençar a sugerir que l'estàtua en possessió del ROM tenia diferents característiques quan li la comparava en atres estàtues del periodo ptolemaico dels anys 240-200 a. C. L'investigació de Bianchi va desafiar la comunament acceptada primera identificació de l'estàtua datant el seu fragment entre els anys 200 i 100 a. C., i donant-li entitat a la possibilitat de que l'estàtua en realitat representara a una deesa.

Década del 2000-present

Perfil. Note's el gran pilar que descolla de la part posterior de l'estàtua i la base de la corona en la part superior del cap

La Dra. Sally-Ann Ashton del Museu Fitzwilliam es va centrar en "l'inusual i ampli pilar posterior en la corona i les traces del retrat redonejat, els quals en un examen més detingut, reproduïxen encara que no en exactitut, aquells del primerenc periodo ptolemaico"[5] en la datació de l'estàtua.

  • Traces facials: Mentres examinava la cara de l'estàtua, Ashton va notar que "en el perfil, el rostre apareix chato i casi angular, una característica típica de les còpies de les escultures ptolemaiques fetes en l'época romana." Agrega, "el molejat pronunciat al voltant dels ulls és típic de les escultures del periodo romà i pot trobar-se en numeroses esfinges i retrats dels emperadors mentres que faraons."
L'imitació romana de les tradicions escultòriques ptolemaiques es varen deure en part a una política introduïda per Cleopatra VII mateixa. Com Ashton senyala "en les investigacions portades a terme per a l'exhibició Cleopatra d'Egipte del Museu Britànic, els acadèmics varen descobrir que Cleopatra VII va tindre la política d'associar la seua figura en la d'Arsinoe II." Esta política "incloïa la de copiar les escultures dels dies de Arsinoe (primerenc periodo ptolemaico), la qual va continuar sent una deesa popular encara en el periodo romà."
En referència als intents passats d'identificació basats en les traces facials, Ashton va remarcar, "no és sorprenent llavors que algunes característiques del primerenc estil hagen trobat el seu camí en el repertori romà-egipcíac de l'época de Cleopatra, lo que explica per qué els investigadors han lluitat per a ubicar la peça del ROM."[6]
  • Pilar posterior i corona: Ashton va establir una conexió entre l'estàtua en el ROM i una peça casi idèntica del Museu Petrie d'Arqueologia egipcíaca, del University College en Londres, "la qual compartix l'inusual pilar i la corona, està també vinculada en el sigle I a.C. i en la mateixa Cleopatra."[7]


El pilar posterior usualment "estés més allà del cap de l'estàtua només en les estàtues colossals per a sostindre el tocat." Les escultures del ROM i del Petrie eren "més chicotetes que un model vivent"[8] encara abdós compartixen el definitorio i característic pilar posterior. Mentres que la peça del ROM no té inscripcions que l'identifiquen, l'escultura en el Museu Petrie té una en la que es llig "germana del rei i esposa del rei." L'inscripció en l'escultura del Petrie identifica la peça com de Cleopatra VII en algun moment entre els anys 46-47 a. C.[9]
La corona de l'estàtua (hui trencada) va proveir un atre víncul per a identificar l'estàtua. "En forma, les escultures del ROM i del Petrie són la mateixa; abdós tenen la corona esculpida del mateix bloc de pedra que l'estàtua." Les diferències en les dos corones poden ser trobades en el tocat de l'estàtua. La del ROM té un uraeus (cobra) esculpido en el tocat, mentres que la peça del Petrie té tres. Una cobra era usualment indicació d'estar "associada en Arsinoe II" una reina de la que, ara sabem per la seua política, Cleopatra era sinònim. Tres cobres era la distinció usual que Cleopatra usaria per al disseny. En açò en ment, Ashton hipotetizó que "l'estàtua del ROM podria llavors ser un víncul perdut, una molt primerenca representació de la reina, en un moment ans que ella adoptara les tres cobres, potser durant la primera part del seu regnat junt a Ptolomeo XIII. Açò dataria l'estàtua entre els anys 51 - 47 a. C.

Actualment, l'etiqueta que descriu l'artefacte de l'estàtua de Cleopatra VII en el ROM diu lo següent:

Statue Fragment of Cleopatra VII
69 - 30 BC
Although this statue is not inscribed, analysis supports identification as the renowned Cleopatra, early in her reign. The portrait is done in a traditional, idealized Egyptian style which does not reflect a realistic appearance. 		Fragment d'una estàtua de Cleopatra VII
69 - 30 a.C.
Encara que esta estàtua no té inscripció, l'anàlisis sosté la seua identificació en la renombrada Cleopatra, en la primera part del seu regnat. El retrat està fet en l'estil egipcíac idealizado tradicional, que no reflectix una apariència realista.

Anàlisis cultural

Antic Egipte

Roberta Shaw, Curadora Assistent de Cultures del Món del ROM sugerix, "l'estàtua va estar provablement ubicada fòra d'algun important edifici municipal. Tal volta un temple, potser la famosa Biblioteca d'Aleixandria." La significació dels objectes dins de la cultura de l'antic Egipte es diversifica a partir del seu rol com a estàtua municipal. La naturalea del seu chicotet tamany demostra que l'estàtua podria haver segut vista diàriament pels tardans egipcíacs de l'era ptolemaica, si haguera segut exhibida en un lloc a on el públic poguera identificar-la fàcilment com Cleopatra VII.

Modernitat

La significació moderna de l'estàtua pot ser trobada en la seua rarea i propietats acadèmiques. En relació en la seua rarea, Shaw establix que "l'estàtua de Cleopatra VII del ROM forma partix d'un parell," i es creu que "l'estàtua germana permaneix en Aleixandria." Este parell és únic, cap atra estàtua d'esta emblemàtica reina de l'antiguetat del periodo 69 - 30 a. C. ha segut descoberta. Per este motiu, l'estàtua del ROM nos dona a tots l'oportunitat d'estudiar l'estil escultòric egipcíac del periodo ptolemaico-romà, establint una llínea de temps en atres tècniques escultòriques del moment, i com la Dra. Ashon ho manifesta "provablement nos mostra les primerenques representacions de Cleopatra en dos rols: reina i deesa d'Egipte."

Vore també

Referències

  1. ↑ Shaw, Roberta. «Hidden Treasures Iconic: Cleopatra». ROM/Discovery Channel. Consultat el 30 de decembre de 2012.
  2. ↑ «Galleries of Africa: Egypt». Consultat el 30 de decembre de 2012.
  3. ↑ Von Bothmer, Bernard (16 d'octubre de 1960). «Egyptian sculpture of the clapix period, 700 B.C. to A.D. 100» pàgs. 134–135. The Brooklyn Museum. Consultat el 7 de maig de 2013.
  4. ↑ Bianchi, Robert (1988). Cleopatra's Egypt "Age of the Ptolemies", Nova York: The Brooklyn Museum, p. 181.
  5. ↑ Ashton, Sally-Ann(Primavera 2002).«Identifying the ROM's "Cleopatra"».Routunda.Toronto:: 36.
  6. ↑ Ashton, Sally-Ann(Primavera 2002).«Identifying the ROM's "Cleopatra"».Routunda.Toronto:: 36–37.
  7. ↑ Ashton, Sally-Ann(Primavera 2002).«Identifying the ROM's "Cleopatra"».Routunda.Toronto:: 39.
  8. ↑ Ashton, Sally-Ann(Primavera 2002).«Identifying the ROM's "Cleopatra"».Routunda.Toronto:: 37.
  9. ↑ Ashton, Sally-Ann(Primavera 2002).«Identifying the ROM's "Cleopatra"».Routunda.Toronto:: 37–39.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bust_de_Cleopatra&oldid=1463535»