Bursera

Bursera

Bursera és un gènero d'arbres i arbusts pertanyent a la família Burseraceae, que conta en aproximadament 127 espècies acceptades, 94 de les quals es troben en Mèxic.

No obstant es tracta d'un grup el coneiximent del qual és encara incomplet, perque la seua sistemàtica és complexa i algunes de les seues espècies no s'han discernit correctament.

Descripció

Arbres i en ocasions arbusts de full caduc, en resines aromàtiques, en olors semblades al pi o a la llima ( estes olors es presenten gràcies a composts terpenicos altament volàtils com α-pineno, el β-felandreno, el limoneno, el careno, etc.), que poden ser dioicos o polígam-dioicos, i rara volta hermafroditas. La corfa externa de les parts leñosas presenta una capa en clorénquima; en el tronc sol ser rojosa o groguenca i desprendre's en làmines, encara que a voltes és grisa, plana i no exfoliante. Generalment posseïxen ramillas curtes o braquiblastos.

Fulls

Les fulles carixen d'estípulas i en freqüència s'agrupen en rosetes en els extrems dels braquiblastos; en atres casos es disponen de manera alterna i dispersa sobre branques jóvens vigorosas. En la majoria de les espècies són imparipinnadas en foliols oposts, encara que poden presentar-se també com bipinnadas, trifolioladas o inclús simples. El raquis sol estar alado. Ans que apareguen els fulls definitius, comunament es desenrollen una o vàries rosetes de catafilos oblongos, llanceolats o triangulars, que cauen tempranament. Aixina mateix, els primers fulls que broten solen ser trifolioladas o tindre menys foliols dels característics de l'espècie.

Infloresencias

Les inflorescència són axilars i per lo general s'originen junt en, o abans de, els primers fulls, lo que dona l'impressió d'estar fasciculadas o agrupades sobre els braquiblastos. Poden adoptar forma de panícules, tirsos, arracades (o pseudorracimos), cims o glomérulos, i en ocasions les flors apareixen solitàries per reducció. Normalment presenten bractéolas.

Flores

Les flors són casi sempre unisexuales, rarament funcionalment hermafrodites (encara que les femenines a sovint aparenten posseir un androceo ben desenrollat). Són chicotetes, generalment trímeras a pentámeras i rara volta hexámeras. El càliç està profundament dividit, en lòbuls oberts en el botó floral. La corola mostra prefloraació valvada, a sovint conduplicado-valvada; els pétals, usualment més llarcs que el càliç, poden ser blanquecinos, groguencs, verdosos o rojosos i en freqüència tenen forma cuculada.

Els estams dupliquen en número als pétals i es disponen en dos séries iguals o llaugerament desiguals, insertant-se en la base d'un disc glandular anular; les anteres són dorsifijas i, en flors femenines, generalment més chicotetes i estèrils. L'ovari és sésil, en dos o tres lóculos, cada u en dos òvuls péndoles; l'estil sol ser curt o poc evident i pot dividir-se parcial o totalment en dos branques; els estigmes són dos o tres.

Fruts

El frut és una drupa de forma ovoide, obovoide, elipsoide o esfèrica, a voltes biconvexa o alguna cosa trígona i asimètrica. El exocarpo és inicialment carnoso, després es torna coriáceo i finalment s'obri per mig de dos o tres valvas. L'os està parcial o totalment cobert per un pseudoarilo que, en obrir-se el frut, sol ser roig, anaranjado o groguenc, encara que generalment canvia pronte a tonalitats grises o blanquecinas. Per lo comú, cada frut conté una sola llavor.

Filogenético

L'evidència respala fermament la divisió tradicional del gènero en dos grans seccions monofiléticas: secció Bursera, caracterisada per espècies en corfa exfoliante i colorida, i secció Bullockia, integrada per espècies de corfa rugosa no exfoliante.

Dins de la secció Bursera es reconeixen quatre clados principals (Simaruba, Microphylla, Fragilis i Fagaroides), mentres que en la secció Bullockia es distinguixen dos grups majors (Glabrifolia i Copallifera), definits principalment per característiques del frut i la flor.

Bursera

1. Grup Simaruba: Arbres grans, corfa roja exfoliante, fulls en marge sancer.
2. Grup Microphylla: Fulls chicotets lineares, altament resinosas.
3. Grup Fragilis: Fulls més grans, en màrgens serrats o crenados.
4. Grup Fagaroides: Corfa roja o groga, fulls grans, espècies freqüentment arbustivas.

Bullockia

1. Grup Glabrifolia
2. Grup Copallifera

La diferenciació es basa principalment en:

• Cobertura del pseudoarilo en la llavor
• Tamany i fusió dels sépals florals

Distribució geogràfica

El gènero Bursera és un dels sis gèneros de la família Burseraceae endèmics del continent Americà. La seua distribució es restringix a la mitat nort de la porció intertropical del continent americà, des del sur d'Estats Units fins al nort de Brasil i Perú, incloent a les Illes Galápagos i les Antilles. És un gènero prominent i característic tant de la flora com de la vegetació de Mèxic. Moltes espècies constituïxen elements dominants o codominantes del bosc tropical caducifolio i d'algunes xares xerófilos; pero algunes espècies es troben en els boscs templats o en selves humides. L'estat en més espècies conegudes és Guerrer, seguit per Michoacán i Oaxaca.

La  distribució del gènero està lligada històricament a l'expansió dels boscs tropicals secs. També s'ha explorat la distribució actual d'algunes espècies en relació en el clima