Bula d'Or de 1222

La Bula d'Or de 1222 va ser una bula d'or, o edicte, sancionat en 1222 pel rei Andrés II d'Hongria a conseqüència de la pressió dels senyors feudals hongaresos que cada volta tenien més poder. Va ser un dels primers eixemples de llimitació constitucional de poders d'una monarquia europea.[1] El document va ser emés en la dieta de Fehérvár de l'any 1222.[2] La llei establia els drets de la noblea hongaresa, incloent el dret a desobedir al rei quan este actuava en contra de la llei (ius resistendi). Els nobles i l'iglésia estaven exents d'imposts i no podien ser obligats a anar a la guerra fòra d'Hongria ni estaven obligats a finançar-la. Est va ser també un document d'importància històrica, ya que establia els principis d'igualtat per a tota la noblea de la nació.[3] Es varen crear sèt còpies de l'edicte, una per a cada una de les següents institucions: al papa, als cavallers templarios, als cavallers hospitalaris, al propi rei hongarés, als capítuls d'Esztergom i Kalocsa i al nádor.
La creació de la carta es va vore influenciada pel sorgiment d'una classe mija nobiliaria, inusual en el sistema feudal del país. Com a gest habitual de generositat, Andrés II solia donar propietats a les seues sirvientes més fidels, els qui posteriorment varen adquirir un nou poder econòmic i de classe. Davant el canvi en el sistema de classes i la situació econòmica del país, Andrés II es va vore obligat a decretar la Bula d'Or de 1222 per a relaixar les tensions entre els nobles hereditaris i la naixent noblea de classe mija.[4]
La Bula d'Or es compara a sovint en la Carta Magna: la Bula va ser el primer document constitucional de la nació d'Hongria, mentres que la Carta Magna va ser la primera carta constitucional de la nació d'Anglaterra.[3]
Punts principals de la Bula
- I. Que cap noble siga arrestat (injustament), ni oprimit per desig d'algun poder.
- II. Els nobles no pagaran més imposts, no seran recolectats denaris de les arques dels nobles. Tampoc seran ocupades ni les seues residències, ni els seus llogarets, i seran visitades solament per aquells que hagen segut invitats. No serà recolectat impost per a l'Iglésia.
- III. Si algun noble mor sense tindre fill varó descendent, que a la seua filla li corresponga un quarto del territori; les demés propietats seran segons el gust ordenades baix el mando d'uns atres, i si per la seua mort no poguera ocupar-se d'ells, que estes propietats passen a mans del seu familiar més lluntà; si no ho hi ha, llavors que passen a mans del rei.
- IV. Si el rei desija dur el seu eixèrcit fora del regne, els nobles no estan en el deure anar en ell, si este no els paga. Pel contrari, si algun eixèrcit estranger penetra en sol hongarés, tots estan en l'obligació de repelir-ho.
- VII. Que el Nádor d'Hongria juzge a totes les persones en el regne sense diferència alguna; pero que no emeta juïns sobre els nobles i alts funcionaris sense el coneiximent i aprovació del rei.
- VIII. Si estrangers arriben al regne, que no se'ls done honors o càrrecs sense permís del consell real.
- XI. Que no se li siguen donades propietats hongareses a estrangers.
- XXVI. Que cap títul o càrrec públic (ispán, alispán) siga hereditari.
- XVI. Que ningú a banda del Nádor d'Hongria, el ban, el rei i la reina consorte porte més de dos títuls
- XXIV. Que ni els judeus ni els ismaelitas eixercixquen càrrecs públics. Que els ispán de cambra, els que manegen els diners, recolectors d'imposts i aduanero siguen solament nobles hongaresos.
- XXX. Per a que este document siga vigent en el futur, seran emeses sèt còpies certificades en un sagell d'or. La primera d'elles serà enviada al Papa, la segona còpia serà mantinguda junt als cavallers hospitalaris estefanitas, la tercera en a on els cavallers templarios, la quarta a on el rei, la quinta en la sèu eclesiàstica en Esztergom, la sexta en la de Kalocsa i la sèptima que siga guardada a on el Nádor hongarés, per a que estes escritures no siguen ni confoses ni falsificades.
Igualment la Bula d'Or sostenia que, si el rei hongarés no era capaç de mantindre els punts establits, llavors era llegal l'alçar-se contra el seu majestad. Este document es va mantindre vigent en el regne des de 1222 fins a 1848, quan la revolució hongaresa de 1848 va abolir gran part dels seus punts.[5]
Referències
- ↑ Francis Fukuyama: What’s Wrong with Hungary?
- ↑ április 24. | II. András kiadja az Aranybullát Fehérváron - Rubicon Történelmi Magazin
- ↑ 3,0 3,1 Kormos, 2005.
- ↑ Molnár, 2001, pp. 32–33.
- ↑ «Aranybulla - Lexikon» (en hu). www. kislexikon. hu. Consultat el 2025-04-29.
Bibliografia
- Hóman, B. i Szekfű, Gy. (1935). Magyar Történet. Budapest, Hongria: Király Magyar Egyetemi Nyomda.
- Berend, Nora; Urbańczyk, Przemysław; Wiszewski, Przemysław (2013). Central Europe in the High Middle Ages: Bohemio, Hungary and Poland, c. 900-c. 1300, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-78156-5.
- Blazovich, László (1999). «The origins of the Golden Bull and its most important provisions as reflected in Hungarian constitutional and llegal history», De Bulla Aurea Andreae Regis Hungariae MCCXXII, Edizioni Valdonega, pp. 181–190. ISBN 88-85033-36-9.
- Érszegi, Géza (1999). «A history of the genesis of the Golden Bull and how it was handed down through the ages, with comments on its text», De Bulla Aurea Andreae Regis Hungariae MCCXXII, Edizioni Valdonega, pp. 191–201. ISBN 88-85033-36-9.
- Holt, James Clarke (1992). Magna Carta, Cambridge University Press. ISBN 0-521-27778-7.
- Kontler, László (1999). Millennium in Central Europe: A History of Hungary, Atlantisz Publishing House. ISBN 963-9165-37-9.
- Kormos, Laszlo (2005). «Hungary's Golden Bull of 1222». HUNSOR: Ungersk-Svenska Online Källor. Consultat el 7 de giner de 2010.
- Makkai, László (1990). «Transformation into a Western-type State, 1196–1301», A History of Hungary, Indiana University Press, pp. 23–33. ISBN 0-253-35578-8.
- Molnár, Miklós (2001). A Concise History of Hungary, Cambridge University Press. ISBN 0-521-66142-0.
- Rady, Martyn (2000). Nobility, Land and Service in Medieval Hungary, Palgrave. ISBN 0-333-80085-0.
- Rady, Martyn(2014).«Hungary and the Golden Bull of 1222».Banatica.24(II): 87–108.ISSN 1222-0612.
- Ronay, Gabriel (1978). The Tartar Khan's Englishman, Cassel. ISBN 1-84212-210-X.
- Vincent, Nicholas (2012). Magna Carta: A Very Short Introduction, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-958287-7.
- Zsoldos, Attila(2011).«II. András Aranybullája [Andrew II's Golden Bull]».Történelmi Szemle.LIII(1): 1–38.ISSN 0040-9634.(en hu)
- Zsoldos, Attila (2022). The Golden Bull of Hungary, Arpadiana IX., Research Centre for the Humanities. ISBN 978-963-416-305-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bula de Oro de 1222» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.