Buddleja cordata
El tepozán (Buddleja cordata)[1] és una espècie pertanyent a la família de les escrofulariáceas, endèmica de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]B. benzema és un arbust o arbre dioico d'entre 1 a 20 m d'altura en estat selvat. El tronc presenta una corfa solcada de color marró o negruzco. Les fulls són lanceoladas, oblongas o ovado elíptiques en màrgens sancers, serrats o dentados; poden medir fins a 24 cm de llarc per 10,5 d'ample. La inflorescència és una panícula terminal de fins a 32 cm de llarc, en 2 a 4 ramificacions i bracteadas. Florés menudes, campanuladas de color blanc a groc. El frut, ovoide o elipsoide,d'entre 2,5 a mm de llarc, és dehiscente en llavors aladas.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del nort de Mèxic fins a Guatemala.[3] Creix en boscs de Quercus i coníferas a una altitut de 1500 – 3000 metros.[4][5] Es troba en gran varietat d'hàbitats des de boscs, xares xerófilos i sols erosionats.[6][2]
Cultive
[editar | editar còdic]Espècie de creiximent ràpit, resistent a la sequia i la contaminació.[2] L'espècie és resistent a la fredor en el Regne Unit. Un gran eixemplar creix en el The Sir Harold Hillier Garden and Arboretum en Hampshire, un atre en Longstock Park Nursery, també en Hampshire.CR
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva com a ornamental i per a l'obtenció de polpa per a paper.[2]
En medicina
[editar | editar còdic]Propietats
[editar | editar còdic]L'espècie (i el gènero en el seu conjunt) contenen metabòlits tals com flavonoides i iridoides glucósidos que tenen promesa de ser utilisats en el tractament de diversos tipos de càncer i una àmplia gama d'atres trastorns.[4]
En la medicina tradicional s'ampra per a diverses dolències. Les llavors, fulls i raïls han demostrat propietats bactericides i amebicidas en estudis fitoquímicos.[2]
El cocimiento de les branques s'usa en varis estats del centre de Mèxic per a donar banys a les dònes que acaben de donar a llum i aixina evitar-los el resfrío (bany per a despuix del part). En Pobla a este cocimiento se li agrega mirto (Sàlvia gesneraeflora), i en el estat d'Hidalgo, les tres consuelda (Potentilla candicans, Potentilla rubra i Potentilla staminea), chemisa (sp. n/r), metatera (Silene laciniata), llorer (Litsea glaucescens) i la herba de l'aire (sp. n/r).CR
Ademés, en la cocció dels fulls es fan llavats o s'apliquen cataplasmas en lesions de la pell com a ferides, llagues, úlceres o per a madurar abscesos i grans. Els fulls calfats sobre cendres s'apliquen calentes sobre ferides o magullones, o be es prepara la planta en greix de porc o séu per a usar-la com ungüent.CR
Atres usos referits són: per al dolor de cintura i de cap, mordedura d'escurçó, reumas, tós, diabetis, hemorràgia nassal, rampes, càncer, hidropesia i com desinfectante.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Buddleja cordata va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2(ed. quarto): 348–349, t. 185. 1818.[8]
Buddleja: nom genèric otorgat en honor d'Adam Buddle, botànic i rector en Essex, Anglaterra.
cordata: epítet latino que significa "en forma de cor".[9] Sinonímia:
- Buddleja acuminata Kunth
- Buddleja astralis Standl. & Steyerm.
- Buddleja cordata Kunth var. teposan Lloes.
- Buddleja decurrens Schltdl. & Cham.
- Buddleja floccosa Kunth
- Buddleja floccosa Kunth var. crassifolia Lloes.
- Buddleja humboldtiana Willd. ex Schultes & Schultes
- Buddleja macrophylla Kunth
- Buddleja ovalifolia Kunth
- Buddleja propinqua Kunth
- Buddleja spectabilis Kunth & BouchéLloes. [10]
Nom comú
[editar | editar còdic]En espanyol
[editar | editar còdic]- pal de rabosot prieto, tepozán gran, tepozán, topozán, zompantle
En náhuatl
[editar | editar còdic]- zayolitzcan
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Buddleja cordata». Kew Science - Plants of the World Online. Consultat el 19 de març de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Buddleja cordata H.B.K. SSP.CORDATA(BUDDLEJACEAE):PROPAGACIÓ I ANATOMIA DE LA FUSTA». Polibotanica. Consultat el 19 de març de 2020.
- ↑ «Buddleja cordata Kunth» (en anglés). Kew Science - Plants of the World online. Consultat el 19 de març de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 Norman, I. M. (2000). Buddlejaceae. Flora Neotropica 81, New York Botanical Garden, USA
- ↑ Stuart, D. (2006). Buddlejas. Timber Press, Oregon, USA. ISBN 978-0-88192-688-0
- ↑ (2003).«Buddlejaceae».Flora del Bajío i de regions adjacents.(115)
- ↑ En Medicina tradicional mexicana
- ↑ «Buddleja cordata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Buddleja cordata en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Buddleja cordata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.