Brownmillerita
La brownmillerita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1964 en el volcà Bellerberg prop de Mayen, en l'estat de Renania-Palatinado (Alemània),[1] sent nomenada aixina en honor de Lorrin T. Brownmiller, químic nortamericà que va descobrir el compost artificial usat com a ciment industrial. Sinònims poc usats són: celita i la seua clau IMA1963-017.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un òxit múltiple anhidro de calcio, alumini i ferro.[2]
Forma una série de solució sòlida en la srebrodolskita (Ca2(Fe3+)2O5), en la que la substitució gradual de l'alumini per ferro va donant els distints minerals de la série.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma en blocs de calcàrea somesos a metamorfisme tèrmic d'alta temperatura, incloses en roques volcàniques.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcita, ettringita, wollastonita, larnita, mayenita, gehlenita, diópsido, pirrotita, grosularia, espinela, afwillita, jennita, portlandita, jasmundita, melilita, kalsilita, corindón o spurrita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Brownmillerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.