Brots de falaguera
Els brots de falaguera, conegut comunament com pacó en l'espanyol filipí, són les frondas tendres i enrolladas d'un falaguera jove, considerades com una verdura de full en algunes cultures d'Àsia, Norteamérica o Europa, creixent de forma natural en zones boscoses i humides.[1] La seua temporada de collita i consum es dona a finals de primavera, entre abril i maig.[2] Contenen una gran cantitat d'antioxidants, i també són rics en àcit grassos omega-3, omega-6, ferro i fibra.[3]
Es cullen quan encara estan enrollados, és dir, inmaduros. Si es deixaren créixer en la planta, els brots de falaguera es desenrollarían per a formar una nova fronda (vernación circinada). Les falagueres són una de les famílies de plantes més primitives del planeta, apareixent durant el devónico (el fòssil més antic d'una falaguera és de fa uns 360 millons d'anys) i són sagrats per a algunes cultures, com els maoríes de Nova Zelanda, els qui també les inclouen en la seua dieta.[4]
No totes les varietats de falaguera són comestibles; Algunes, com Pteridium, són tòxiques i cancerígenas.
Terminologia
Es denominen brots de falaguera o simplement falagueres. També es pot trobar com a «coa de mona». Este producte es comercialisa internacionalment en el nom de fiddlehead fern (nom anglés), tête de violin o crosse de fougère (francés) o kogomi (japonés).[2]
Tant el seu nom en anglés com en francés, «cap de violí» fa referència a la seua forma curva, que recorda a l'extrem d'este instrument musical. En terminologia musical, esta part del violí es denomina voluta.
També és conegut com crozier («bàcul»), que és un bastó usat pels bisbes que el seu extrem també posseïx esta forma.
Varietats
Els brots de certes falagueres es mengen a modo de verdura de full cuita, com uns espinacs. Les varietats més populars són:
- Falaguera espasa occidental (Polystichum munitum)[5]
- Falaguera àguila o amambáy (Pteridium aquilinum), que es troba en tot lo món. És tòxic si no es cuina completament.
- Falaguera esturç (Matteuccia struthiopteris), que es troba en les regions septentrionals del món i en la part central i oriental d'Amèrica del Nort.
- Helecha (Athyrium filix-femina), en la major part de l'hemisferi nort templat.
- Falaguera canella (Osmunda cinnamomea), que es troba en les parts orientals d'Amèrica del Nort, encara que no és tan saborós com la falaguera esturç.
- Falaguera real (Osmunda regalis), que es troba en tot lo món.
- Falaguera real japonés o floreciente (Osmunda japonica), que es troba en Àsia Oriental.
- Falaguera midín (Stenochlaena palustris), que es troba en Sarawak, a on és apreciat com un manjar local.[6][7]
- Falaguera paca (Diplazium esculentum), que es troba en tota Àsia i Oceania.
Referències
- ↑ «Cueillette de crosses de fougère: Ode au printemps» (en fr). La Presse. Consultat el 2020-12-19.
- ↑ 2,0 2,1 «Brotes de falaguera, Fiddlehead fern, Tête de violon o coa de mona». Gastronomia & Cia. Consultat el 2020-12-19.
- ↑ «Agriculture Canada Study». agr.gc.ca. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 20 de decembre de 2020.
- ↑ «He Aitaka a TānePānako - A family of sacred, edible ferns» (en en). Et Rūnanga o Ngāi Tahu. Consultat el 2020-12-20.
- ↑ «WESTERN SWORD FERN (Polystichum munitum)». wou.edu. Archivat des d'el original, el 2013-03-16.
- ↑ «[1]», The Borneo Post. Consultat el 29 May 2018.
- ↑ «Midin (Stenochlaena palustris), the popular wild vegetable of Sarawak».Agriculture Science Journal.Universiti Tunku Abdul Rahman.2(2)
- 18–20.Consultat el 29 May 2018.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brots de falaguera.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brotes de helecho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.