Brots de falaguera
Els brots de falaguera, conegut comunament com pacó en l'espanyol filipí, són les frondes tendres i enrollades d'un falaguera jove, considerades com una verdura de fulla en algunes cultures d'Àsia, Amèrica del Nort o Europa, creixent de forma natural en zones boscoses i humides.[1] La seua temporada de collita i consum es dona a finals de primavera, entre abril i maig.[2] Contenen una gran cantitat d'antioxidants, i també són rics en àcits grassos omega-3, omega-6, ferro i fibra.[3]




Es cullen quan encara estan enrollados, és dir, immadurs. Si es deixaren créixer en la planta, els brots de falaguera es desenrollarían per a formar una nova fronda (vernació circinada). Les falagueres són una de les famílies de plantes més primitives del planeta, apareixent durant el devònic (el fòssil més antic d'una falaguera és de fa uns 360 millons d'anys) i són sagrats per a algunes cultures, com els maorís de Nova Zelanda, els qui també les inclouen en la seua dieta.[4]
No totes les varietats de falaguera són comestibles; Algunes, com Pteridium, són tòxiques i cancerígenes.
Terminologia
Es denominen brots de falaguera o simplement falagueres. També es pot trobar com a «coa de mona». Este producte es comercialisa internacionalment en el nom de fiddlehead fern (nom anglés), tête de violin o crosse de fougère (francés) o kogomi (japonés).Erro en la cita: L'element <ref> no es vàlit;
el nom no pot ser un numero sancer simple. Utilise un títul descriptiu
Tant el seu nom en anglés com en francés, «cap de violí» fa referència a la seua forma curva, que recorda l'extrem d'este instrument musical. En terminologia musical, esta part del violí es denomina voluta.
També és conegut com crozier («bàcul»), que és un bastó usat pels bisbes del qual l'extrem també posseïx esta forma.
Varietats
Els brots de certes falagueres es mengen a modo de verdura de fulla cuita, com uns espinacs. Les varietats més populars són:
- Falaguera espasa occidental (Polystichum munitum)[5]
- Falaguera àguila o amambáy (Pteridium aquilinum), que es troba en tot lo món. És tòxic si no es cuina completament.
- Falaguera esturç (Matteuccia struthiopteris), que es troba en les regions septentrionals del món i en la part central i oriental d'Amèrica del Nort.
- Falaguera femella (Athyrium filix-femina), en la major part de l'hemisferi nort templat.
- Falaguera canella (Osmunda cinnamomea), que es troba en les parts orientals d'Amèrica del Nort, encara que no és tan saborós com la falaguera esturç.
- Falaguera real (Osmunda regalis), que es troba en tot lo món.
- Falaguera real japonesa o florixent (Osmunda japonica), que es troba en Àsia Oriental.
- Falaguera midín (Stenochlaena palustris), que es troba en Sarawak, a on és apreciat com un menjar local.[6][7]
- Falaguera pacó (Diplazium esculentum), que es troba en tota Àsia i Oceania.
Referències
- ↑ «Cueillette de crosses de fougère: Ode au printemps» (en fr). La Presse (2016-05-20). Consultat el 2020-12-19.
- ↑ «Brotes de falaguera, Fiddlehead fern, Tête de violon o coa de mona». Gastronomia & Cia. Consultat el 2020-12-19. Erro en la cita: L'element
<ref>no es vàlit; el nom no pot ser un numero sancer simple. Utilise un títul descriptiu - ↑ «Agriculture Canada Study». agr.gc.ca. Archivat des de l'original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 20 de decembre de 2020.
- ↑ «He Aitaka a TānePānako - A family of sacred, edible ferns» (en en). Et Rūnanga o Ngāi Tahu. Consultat el 2020-12-20.
- ↑ «WESTERN SWORD FERN (Polystichum munitum)». wou.edu. Archivat des de l'original, el 2013-03-16.
- ↑ Churchill, Edward. «Enjoy your midin without fear — Professor», The Borneo Post, 2018-04-06. Consultat el 29 May 2018.
- ↑ Paul P.K., Chai(April 2016).«Midin (Stenochlaena palustris), the popular wild vegetable of Sarawak».Agriculture Science Journal.Universiti Tunku Abdul Rahman.2(2): 18–20.Consultat el 29 May 2018.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brots de falaguera.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brotes de helecho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.