Brontornis
Brontornis és un gènero extint d'aus no voladoras jagantes i depredadores que vivien en la Patagonia.[1][2] L'única espècie actualment acceptada com a vàlida és B. burmeisteri, ha segut tradicionalment inclosa en la família Phorusrhacidae ("aus del terror") pel seu gran tamany i estil de vida depredadora, i més precisament en la subfamília Brontornithinae, que contenia formes molt grans i corpulentas.
Es coneix a partir d'ossos, principalment de les pates i els peus, pero també per algunes peces de cràneu i columna vertebral, que es troba en vàries localitats de la província de Santa Creu.
Característiques
B. burmeisteri va ser l'espècie més gran del seu grup, en una altura d'al voltant de 2,80 metros i un pes estimat de 350-400 kg,[1] per lo que és el tercera au més pesada segons els coneiximents actuals (despuix de Aepyornis maximus i Dromornis stirtoni), i els depredadors terrestres més grans del seu temps i lloc. Pel seu volum, és provable que tinguera un estil de vida entre un depredador d'emboscada i un que perseguia activament l'assut, botant sobre ella i derribant-la per la força d'atac despuix d'una curta persecució.
Era el carnívor dominant de la Patagonia durant el Mioceno, sent capaç de matar inclús a grans animals com el mamífer similar a l'elefant Astrapotherium i el depredador Thylacosmilus (un marsupial en dents de sabre). Va conviure en alguns forusrácidos més chicotets i actius com Phorusrhacos; pero aparentment es va extinguir abans de l'aparició de l'immens Argentavis, la major au voladora de la que es té constància.
Classificació
Alguns estudis recents[3][4] han posat en qüestió l'idea de que Brontornis siga un forusrácido; d'acort en esta investigació, sembla ser realment un anseriforme. Els atres gèneros tradicionalment assignats a la subfamília Brontornithinae (Physornis i Paraphysornis) aparentment són verdaders forusrácidos, per lo que es va propondre que la subfamília que els comprén a abdós deuria ser renombrada com Physornithinae, en Physornis fortis com a espècie tipo. Si açò és vàlit, significaria que va haver tres grups de anseriformes basals jagants, en un orde de divergència cronològic escomençant en els gastornítidos (parents de Gastornis), després Brontornis i finalment els dromornítidos (parents de Dromornis) d'Austràlia.
No obstant, un anàlisis posterior interpreta que les traces de Brontornis són adaptacions per a sostindre el seu gran pes, al mateix temps que exhibix vèrtebres toràciques diagnòstiques dels forusrácidos, reafirmant la seua pertinença a este grup.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alvarenga, Herculano M. F. & Höfling, Elizabeth (2003): Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aus: Ralliformes). Papeu Avulsos de Zoologia 43(4): 55-91 fulltext
- ↑ Moreno, Francisco P. & Mercerat, A. (1891): Catàlec dels pardals fòssils de la República Argentina conservats en el Museu de l'Argent. Anals del Museu de l'Argent 1: 7-71.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2008. Consultat el 20 de giner de 2009.
- ↑ Agnolin, F. 2007. Brontornis burmeisteri Moreno & Mercerat, un Anseriformes (Aus) jaganta del Mioceno Mig de Patagonia, Argentina. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals, n.s. 9, 15-25
- ↑ «Living Dinosaurs: The Evolutionary History of Modern Birds».Wiley.
- 187–208.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brontornis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.