Bromus
Bromus és un gènero de gramíneas (Poaceae),[1] que inclou unes 100 espècies anuals o perennes, distribuïdes en regions templades de tot lo món. Vàries espècies del gènero són bones forrajeras inverno-primaverales.
Descripció
Bromus inclou a plantes mesotérmicas, en fulls en baïna tancada, lígula membranosa i làmines planes o plegades. Presenta espiguillas pediceladas, plurifloras, cilíndriques o comprimides lateralment, de 10 a 47 mm de llongitut. La raquilla està articulada per dalt de les glumes i entre els antecios: les glumas són agudes, menors que l'espiguilla. La gluma inferior és 1-5 nervada, la superior és 3-9 nervada. La lemma és carenada o convexa, 5-11-nervada, en l'àpiç agut, mútico o aristado entre dos dents. La pálea és llanceolada o llineal-lanceolada, menor que la lemma, en carenas pestañosas.
Les flors són hermafroditas, en 3 estams. l'ovari és oblongo, en l'àpiç piloso. Els estigmes són sésiles, plumosos, d'inserció dorsal subapical. El cariopse és allargat en una regata ventral. El fil és llineal i l'embrió chicotet, menor que un terç de la llongitut del cariopse, el que generalment està adherit a la pálea i és caedizo en les seues glumelas a la madurea.
Aplicacions com forrajero
Aplicació en zootècnia
És un tipo de forraje més apropiat per al ganado vacú. A continuació s'exponen algunes de les ventages d'este forraje. És un forraje de talla elevada, encara que baste. Vàries espècies del gènero són bones forrajeras hivern-primaverales, açò és bo perque apareixen quan unes atres escassegen, i els animals es puguen alimentar d'estes. Sobre valor nutritiu semblen tindre menys energia que el raygrass i un acceptable valor nitrogenat, que podria equipar-los en el dactilo.
Aplicació en fitotècnia
Dins del grup de les perennes es dividixen en dos grans grups: B. inermis (perenne i prou rústica) i Bromus ceratochloa. Des del punt de vista agronómico la més interessant són les del grup B. Ceratochloa. A este grup pertanyen els Bromus catharticus, Bromus sitchensis, Bromus carinatus, i Bromus valdivianus, dels que el primer d'ells és el més estés sobre la seua ocupació en praderies, és bona per a prats de sega per la seua elevada talla.
Referències
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
Bibliografia
- Acedo C. & Flames F. 1999. The genus Bromus in the Iberian Península. Phanerogamarum Monographie. J. Cramer. Sttutgart.
- Cambra Hernández, J. 1970. Bromus. En: Flora de la Província de Buenos Aires. Tom IV, Part II. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Colecció Científica. Buenos Aires, Argentina.
- Cultius herbáceos extensius. Andrés Guerrero. 6ª Edició. 1999. Edicions Mundi-Prensa.
- Praderies i forrajes. Producció i aprofitament. E. Muslera Pardo. C. Ratero García. 2ª Edició. 1991. Edicions Mundi-Prensa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.