Brasinoesteroides
Els brasinoesteroides són una família de composts que actuen com a reguladors de creiximent vegetal en molt baixes cantitats. Són les úniques fitohormonas en una estructura química de tipo esteroidal (molècules polihidroxiesteroideas) en les plantes i estan considerats com la sexta classe d'hormones vegetals. Eixerciten un paper essencial en el creiximent i desenroll, participant en processos d'expansió, divisió i diferenciació celular en els teixits jóvens de les plantes en creiximent. L'absència, defecte o problemes de la seua assimilació en les plantes, es traduïx immediatament en canvis dràstics del fenotip de les plantes com són nanisme sever, disminució de la fertilitat, poc desenroll de les raïls, canvis en la morfologia dels fulls i atres anormalitats. Ademés, diverses investigacions han informat que estos composts no només són capaços d'estimular la divisió i l'elongació celular sino que ademés poden incrementar el rendiment dels cultius.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1968 es va informar l'aïllament, a partir d'extractes metanólicos de la planta Distylium racemosum, de tres fraccions que presentaven una inusual activitat promotora del creiximent vegetal i que varen ser denominats factors A1, A2 i B.[2] En 1970, es va informar que un extracte lipoidal obtingut del polen del nap (Brassica napus) mostrava una sorprenent activitat estimuladora del creiximent vegetal.[3] Estudis espectroscópicos i de difracció de rajos-X varen revelar l'estructura del compost responsable d'este efecte com la (22R, 23R, 24S)-2a,3a,22,23-tetrahidroxi-24-metil-B-homo-7-oxa-5a-colestan-6-ona3.[4] Esta substància, a la que es va denominar brasinolida, es distinguix d'atres composts esteroidales per posseir una estructura caracterisada per la presència d'una agrupació diol en les posicions dos i tres de l'anell A, un anell B de tipo 7-oxa-lactona i una cadena lateral portadora de quatre centres quirales contigus (20S, 22R, 23R, 24S), en grups metilos en les posicions C-20 i C-24 i grups hidroxilos en les posicions C-22 i C-23.
Despuix de l'identificació de la brasinolida, producte final de ruta derivada de la ruta dels terpenoides, s'han aïllat i caracterisat decenes de composts en característiques estructurals semblants que han mostrat diferents graus d'activitat estimuladora de l'elongació i divisió celular. Estos composts, ademés de la brasinolida, que és el representant més actiu, conformen la família dels brasinoesteroides que en general són considerats per molts especialistes com la sexta classe d'hormona vegetal.[5][6]
Identificació i caracterisació
[editar | editar còdic]Existix una série de bioensayos que han segut aplicats en l'evaluació de l'activitat biològica dels brasinoesteroides naturals, tals com «Enraizamiento de la Tomata», «Primer internodo del Frijol», «Pes dels Cotiledones del Rave» i «Llongitut del Hipocotilo del Rave». Per la cantitat extremadament chicoteta que estos composts estan presents en les plantes, han segut desenrollats procediments microanalíticos basats en la combinació de tècniques de separació com la cromatografía gaseosa i la cromatografía líquida d'alta resolució (HPLC), tècniques de determinació estructural Espectrometria de Masses en monitoreo selectiu de ions i bioensayos d'alta sensibilitat, tals com el del «Inclinament de la Làmina d'Arròs», «Segon Internodo del Frijol» i el «Desenrrollamiento del Full del Blat».[7] En general, quan s'obté una fracció d'alta purea que respon positivament a algun dels bioensayos ya mencionats, la mateixa se somet a anàlisis fent us de cromatografía gaseosa en combinació en HPLC que conduïx a l'identificació del compost present si es tracta d'una substància prèviament coneguda.[8] L'identificació de composts desconeguts requerix per lo general la combinació de vàries tècniques de determinació estructural.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Marumo S.; Hattori H.; Abe H.; Nonoyama Y.; Munakata K.: Agric. Biol. Chem.32, 813, (1968).
- ↑ Mitchel J. W.; Mandava N.; Worley J. F.: Nature, 255, 1065 (1970).
- ↑ Grove M. D.; Spencer G. F.; Mandava N; Worley J. F.: Nature, 281, 216, (1979).
- ↑ Sasse J. M.: Brassinosteroids- Llaure they endogenous plant hormones? Proc. Growth Reg. Soc Am. Vol 19, 1, 1 (1992).
- ↑ 5. Sasse J. M.: Physiol. Plantarum 80, 401 (1990).
- ↑ Takatsuto S.: J. Chromat. A 658, 1, 3 (1994).
- ↑ Ikekawa N.: Trends in Analyt. Chem. 9, 10, 337 (1990).
- ↑ Porzel A.; Marquardt V.; Adam G.; Massiot G.; Zeigan D.: Magn. Res. in Chem. 30 651 (1992).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brasinoesteroides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.