Branwen

Branwen

Christopher Williams, Branwen, 1915

Branwen, filla de Llŷr, és un caràcter important en la Segona Branca del Mabinogi. Branwen és una filla de Llŷr i Penarddun. Està casada en el Rei d'Irlanda, pero el matrimoni no du la pau.

La seua història

El història comença en el germà de Branwen, Bendigeidfran (Brân el Beneït), Rei de Gran Bretanya, assentat en una roca prop de la mar en Harlech i veent els barcos de Matholwch, rei d'Irlanda, que s'acosten. Matholwch ha vingut per a demanar la mà de Branwen en matrimoni. Bendigeidfran apalabra açò i celebren un festí. Mentres el festí es desenrolla be, Efnisien, un mig germà de Branwen i Bendigeidgfran, aplega i pregunta per qué hi ha celebracions. Una volta enterat, es posa furiós perque la seua mija germana ha segut donada en matrimoni sense el seu consentiment, i mata als cavalls de Matholwch. El conciliador Bendigeidfran li dona al rei un màgic caldero que pot dur els morts a la vida, pero muts.

Quan Matholwch retorna a Irlanda en la seua nova esposa, consulta en els seus nobles si creuen que Matholwch no va ser prou compensat pels seus cavalls. Per a redimir el seu honor, Matholwch ampra a Branwen en les cuines. Branwen dona a llum a un hereu, Gwern. Doma un cavall starling i ho envia a través del Mar irlandés en un mensage per al seu germà i Bendigeidfran du una força de Gales a Irlanda per a rescatar-la. Alguns irlandese veuen el jagant Bendigeidfrân vadeando la mar i informen a Matholwch, quí retrocedix dellà un riu i destruïx els ponts. Aixina i tot, Bendigeidfran és tan gran que es posa sobre el riu per a servir com a pont per als seus hòmens. Matholwch, tement guerra, intenta reconciliar-se en Bendigeidfran i construïx una casa prou gran per a ell en el seu honor. Matholwch Apalabra donar el regne a Gwern, el seu fill en Branwen, per a pacificar a Bendigeidfran. Als senyors irlandesos no els agrada l'idea, i molts s'amaguen en bosses de farina per a tendir una emboscada. Efnisien endevina qué està passant i mata els hòmens amagats esprement els seus caps. En el festí Efnisien es torna loco i tira el seu nebot Gwern al fòc.

Guerra contra Irlanda

Açò provoca una guerra genocida en la que moren tots els habitants d'Irlanda llevat cinc dònes embarassades que repoblen l'illa. Del bando gales solament sobreviuen sèt que retornen en Branwen i el cap decapitat de Bendigeidfran. Pero Branwen mor poc despuix de dolor en haver vist tanta destrucció, plorant "Oi, un fab Duw! Gwae fi o Soc genedigaeth. Dona o ddwy ynys Un ddiffeithwyd o soc hachos i" ('Oh Fill de Deu!, Dos illes justes han segut devastades per la meua culpa!'). Està enterrada junt al riu Alaw.

Vore també

• Mabinogion
• Les Quatre Branques del Mabinogi
• Els Chiquets de Llŷr
• Lliteratura galesa medieval
• Christopher Williams va pintar tres pintures del Mabinogion. Brânwen (1915) pot ser vist en el Glynn Galeria d'Art de la Vivian, Swansea.

Bibliografia

Edicions i text galeses

• Branwen Ferch Lyr. Ed. Derick S. Thomson. Medieval and Modern Welsh Series Vol. II. Dublin: Dublin Institute for Advanced Studies, 1976. ISBN 1-85500-059-8

Fonts secundàries

• Ford, Patrick K. "Branwen: A Study of the Celtic Affinities," Studia Celtica 22/23 (1987/1988): 29-35.

Adaptacions

En 1994 hi ha un llarcmetrage cridat Branwen.