Brúixola solar

La brúixola solar s'utilisava para topografiar certs terrenys a on les brúixoles regulars eren susceptibles de destorbament per l'abundància d'algun mineral que feya les llectures inexactas. Va ser inventada per William Austin Burt, qui la va patentar el 25 de febrer de 1836.

Encara que podia utilisar-se en atres astres, principalment s'utilisava a partir de la posició del Sol o de la Lluna, sabent l'hora local (rellonge) i la declinació de l'astre (per mig de taules), la brúixola solar va permetre als agrimensores traçar les llínees en els mapes en més precisió, aforrant-los un valiós temps.

El funcionament és el següent:

1. Ajustar la declinació del Sol per a eixe dia, obtinguda per mig de taules, en el llim perpendicular al llim horari.
2. Ajustar la latitut en el llim de l'alidada.
3. Ajustar l'hora local aproximada en el llim horari que gira sobre un eix polar.
4. Orientar l'instrument, mantindre-ho nivellat, de manera que l'image del Sol aparega entre les llínees traçades en la pantalla que hi ha baix de la lent.
5. Ajustar el llim horari fins que l'image entre llínees quede perpendicular al primer conjunt.
6. L'eix horari, llavors apuntarà cap al pol.

Atres mides:

1. Apuntant les pínulas cap a un objecte terrestre es podrà llegir el seu demora en el llim graduat en graus.
2. La declinació magnètica es podrà llegir en comparació a la brúixola de la placa base.