Anar al contingut

Boya meteorològica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Boya meteorològica operada per l'Unitat de Calitat de l'Aigua de l'Intendencia Departamental de Montevideo, Uruguai.

Les boyas meteorològiques són instruments que arrepleguen senyes del temps i del oceà, ademés d'ajudar durant la resposta d'emergència a abocades químiques, els procediments judicials i el disseny d'ingenieria.

Hi ha dos tipos de boyas meteorològiques: fondejades i a la deriva. Les boyas fondejades s'utilisen des de 1951, i les boyas a la deriva, des de 1979. Les boyas meteorològiques fondejades tenen tamanys que varien entre els 1,5 m a 12 m de diàmetro, el meuendespuix de les boyas a la deriva són més chicotetes, en diàmetros de 30 a 40 centímetros. Les boyas fondejades estan conectades en el fondo de l'oceà per mig de cadenes, nailon, o polipropileno.

Les boyas són el principal instrument per a medir condicions meteorològiques en l'actualitat, a partir de la disminució de la cantitat de barcos meteorològics des de la década dels '70. Les boyas a la deriva són la forma dominant de boyas meteorològiques, en unes 1.250 localisades en tot lo món.

Existixen diferències en la pren de senyes entre els barcos meteorològics i les boyas. Les senyes del vent presos per les boyas tenen un marge d'error més chicotet que el dels barcos meteorològics. Hi ha diferències en els valors de mides de la temperatura de superfície de mar entre les dos plataformes també, relacionant a la profunditat de la mida i a l'impacte que té l'embarcació sobre la temperatura de l'aigua.

Durant la década dels '80 i '90, una ret de boyas en l'oceà Pacífic central i oriental tropicals va ajudar estudiar el fenomen d'El Chiquet-Oscilació del Sur.

Comparació a senya de barcos

Informes de vent de boyas fondejades tenen error més chicotet que aquells de barcos. Complicant la comparació de les dos mides és que l'informe de boyas NOMAD a una altura de 5 m (16 ft), mentres vents d'informe dels barcos d'una altura de 20 m (66 ft) a 40 m (130 ft).[1] Temperatura de superfície de la mar medida en el intake el port de barcos grans té un biaix tébeu d'entorn 0,6 °C per la calor de la sala de motor.[2] Este biaix ha dirigit a canvis en la percepció de calfament global des de llavors 2000.[3] Les boyas fixes medixen la temperatura d'aigua en una profunditat de 3 m (10 ft).[4]

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ (2001) Data analysis methods in physical oceanography, Gulf Professional Publishing, pp. 24–25. ISBN 978-0-444-50757-0. Consultat el 9 de giner de 2011.
  3. ↑ Michael Marshall(16 de novembre de 2010).«Ships and buoys made global warming look slower».New Scientist.Consultat el 29 de giner de 2011.
  4. ↑ Vittorio Barale (2010). Oceanography from Space: Revisited, Springer, pp. 237–238. ISBN 978-90-481-8680-8. Consultat el 9 de giner de 2011.