Anar al contingut

Boudinage

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Boudinage near Kangerlussuaq.JPG
Boudinage
Archiu:Boudinage near Kangerlussuaq.JPG
Boudinage en migmatitas molt deformades.
Archiu:Boudinage - Tavira Portugal 01.JPG
Boudinage en roques sedimentarias, mostrant una ristra d'a lo manco catorze boudins.

Un boudinage (del francés boudin, morcilla) és una estructura geològica menor d'orige tectónico que presenta aspecte «arrosariado» o de ristra de salchichas vista en secció. Es forma quan un cos tabular competent, més rígit que la roca que li rodeja, es deforma per estiramiento o aplastamiento, adaptant-se la roca més plàstica al contorn deformat.[1][2] En la lliteratura especialisada se sol usar el terme en francés, sense traduir; en espanyol s'usa ocasionalment el terme amorcillamiento.cita requerida

Poden formar-se tant en roques sedimentarias com ígneas o metamòrfiques, sempre que es donen les condicions de estiramiento[3] i diferència de ductilitat entre capes.

Durant la deformació per aplastamiento es produïxen engrosamientos i adelgazamientos locals, aplegant a dividir-se les capes.[1] La divisió pot ocórrer en règim dúctil, fràgil o en un mixt.[4]

Els cantons dels boudins estan a sovint deformades plásticamente degut a que són el lloc a on més es concentren els esforços durant de la deformació que els origina.[5]

Formes comunes

[editar | editar còdic]
Archiu:Ductility.svg
Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil. Les formes que obté la barra són anàlogues a les que pot tindre un boudin.

La forma del boudinage es definix principalment per mig de la gruixa i llarc dels boudins i l'espai de sepación entre estos.[3] Les estructures de turgencia i aprete (pinch-and-swell), similars al boudinage clàssic, es definixen per la seua llongitut d'ona.[3]

Vist en tres dimensions el boudinage pot prendre forma de vares o de tableta de chocolate, depenent de l'eix i la isotropía de l'extensió. Els boudins individuals poden tindre gruixa entre 1 cm a 20 m.[6] En els casos de estiramiento en zones de cisalla poden donar-se morfologia en «S» i en fiches de va dominar entre unes atres.[7]


Entre les forma dels boudins s'han descrit els següents tipos; rectangular, barril, boca de peix i unicorn.[4] Un boudin tipo barril és similar a un rectangular pero té els cantons lleument estirats en paralel a l'eix llarc.[4] Els boudins unicorns són aquells a on, vist en 2D, només dos cantons que compartixen un eix llarc del boudin estan estirades plásticament.[4] Els boudins boca de peixos són similars als tipo unicorn pero tenen els quatre cantons estirades per deformació plàstica.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Fregenal, M.; López Gómez, J. i Martín Chivelet, M. (coords.) (2009). Ciències de la Terra, Madrit: Editorial Complutense, pp. 879. ISBN 978-84-89784-77-2.
  2. Fossen 2018, p. 273
  3. 3,0 3,1 3,2 Fossen 2018, p. 272
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Boudinage» (en anglés). alexstreckeisen.it.
  5. Fossen 2018, p. 274
  6. «boudinage» (en anglés). Consultat el 19 de novembre de 2023.
  7. (2004).26
    739–763.doi:10.1016/j.jsg.2003.08.015.Consultat el 5 de juny de 2013.