Bothrops pubescens
La yara (Bothrops pubescens) també denominada comunament yara, yarará uruguayana o yarará oriental en Uruguai; i jararaca-pintada o jararaca-do-pampa en Brasil, és una espècie de serp venenosa del gènero Bothrops, de la subfamília de les escurçons de foseta. Habita en serranías del centre-este de Sudamérica.[1]
En Uruguai és una de les dos serps venenoses que causen més accidents ofídicos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1870 pel herpetólogo nortamericà Edward Drinker Cope, baix el nom científic de Trigonocephalus (Bothrops) pubescens.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: Pou Fondo, Tambors, Departament de Tacuarembó, Uruguai.
- Història taxonómica
Durant el sigle XX va ser inclosa en el gènero Bothrops pero en 2009 va ser traslladada a Bothropoides.[3] Finalment, en l'any 2012, després d'una revisió de la morfologia, filogenia i taxonomia de les serps bothropoides suramericanes, les espècies d'eixe gènero varen ser novament reincorporades a Bothrops.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el sur del Brasil, en els estats de Santa Catarina i Riu Gran del Sur, i en l'est de l'Uruguai, en les Cuchilles de Haedo i Cuchilla Gran, aixina com també en mars de pedra, com el de la Serres de Mahoma. Conta en registres en els departaments de: Artigas, Canelones, Cerro Llarc, Lavalleja, Maldonado, Rivera, Rocha, Sant Josep, Tacuarembó i Trentatrés.
Li la troba en zones pedregosas o serranes, humides. També busca refugi en piles de fusta o troncs secs, i allí, a causa de la seua coloració críptica, solen produir-se molts dels accidents ofídicos que esta espècie causa.
Descripció
[editar | editar còdic]Color de fondo castany grisáceo, més o menys obscur, segons l'eixemplar. Presenta, a cada costat del cos un disseny dorsolateral consistent en taques castany obscures en forma de trapezi, en la base menor cap a l'esquena i les vores oblicuos delineados en un to blanquecino difuso. Per baix de la base del polígon, front als seus ànguls, hi ha dos taques secundàries, pardas i ovalades. Estos dibuixos poden alternar-se o enfrontar-se en els de la série del flanc opost. En molts eixemplars s'advertix una zona lateroventral de color salmón clar. El disseny cefàlic es compon de taques grosses, irregulars, castany obscures, sobre fondo més clar, rodejades d'un halo blanquecino en alguns eixemplars i dispostes en forma més o menys simètrica. En la pancha, clar, presenta chicotetes taques obscures, difusas, que s'agrupen en la base de cada escama. Fins a l'any d'edat, l'extrem de la coa és blanquecino. Esta espècie normalment no supera el metro de llongitut. En Uruguai sol confondre's en la cridada crucera (Bothrops alternatus), ya que presenten un disseny similar i són les úniques 2 espècies del gènero Bothrops presents en dit país; pero val recordar que són dos espècies diferents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bothrops pubescens Reptile database (en anglés); consultat el 6 de juny de 2013.
- ↑ Cope, I. D. (1870). Seventh contribution to the herpetology of tropical America. Proc. Amer. Philos. Soc. 11 [1869]: 147-169.
- ↑ Fenwick, A. M., Gutberlet, R. L., Jr, Evans, J. A. and Parkinson, C. L. (2009). Morphological and molecular evidence for phylogeny and classification of South American pitvipers, genera Bothrops, Bothriopsis, and Bothrocophias (Serpentes: Viperidae). Zoological Journal of the Linnean Society, 156, 617–640.
- ↑ Carrasco, Paola A.; Camilo I. Mattoni, Gerardo C. Leynaud and Gustavo J. Scrocchi (2012). Morphology, phylogeny and taxonomy of South American bothropoid pitvipers (Serpentes, Viperidae). Zoologica Scripta. The Norwegian Academy of Science and Letters, febrer de 2012, pp 1-16.
- http://www.serpentario.edu.uy/especies.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bothrops pubescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.