Bosc de Fontainebleau
El bosc de Fontainebleau anteriorment cridat Bosc de Cervesa (derivat de petorra), és una terra forestal important de França, en el surest a 60 quilómetros de París. Té un àrea de 280 quilómetros quadrats i es localisa principalment en el districte de Fontainebleau, en la part del suroest del departament de Sena i Marne. La major part del bosc està en el cantón de Fontainebleau, encara que la zona s'estenga cap a cantones contigus i encara cap a l'oest lluntà com la ciutat de Milly-la-Forêt, en el veí departament de Essonne. En el seu interior hi ha dos comunas, les ciutats de Fontainebleau i Avon.
El bosc de Fontainebleau és un important massiç i arborat de 25000 hectàrees, entre les que 21600 hectàrees hui són administrades en bosc comunal.
Este massiç, en el centre del com es troba la ciutat de Fontainebleau, està situat en Sena i Marne. El bosc comunal pròpiament dit cobrix 17072 hectàrees; té una altitut que varia entre 42 metros (el riu Sena en Bois-li-Roi) i 144 metros (Encreuament del Banc del Rei, 2 km en el nort de Fontainebleau).
Està dividit i travessat per l'autopista A6 (1964), les carreteres nacionals 6 i 7, aixina com el ferrocarril de París a Lió. Cada any, millons de visitants vénen per a passejar per la zona (13 millons en 2006).
El bosc de Fontainebleau és célebre en tot lo món per haver inspirat als artistes de el XIX: pintors impressionistes i de l'escola de Barbizon, aixina com fotógrafs, escritors i poetes.
Història
[editar | editar còdic]En 1067, el rei Felipe I adquirix el comtat de Gatinais, lo que permet al poder real dominar directament el conjunt del territori del bosc actual. En 1167, s'atesta l'existència d'una morada real.
En 1400, Carlos VI ordena la primera reformación del bosc, és dir el tancament complet de l'espai forestal per alguns mesos, en la finalitat de verificar els drets i els usos de cada u sobre la caça i el bosc. Este procediment excepcional es renovarà numeroses voltes baix l'Antic Règim.
En l'época de Luis XIV, menys del 20% de la superfície és maderable. Jean-Baptiste Colbert llança una nova reformación de juny a setembre de 1664 aixina com obres de plantació. El rei recorre llavors el bosc cada any en autumne per a la caça.
En 1716, en resposta al terrible hivern de l'any 1709, una nova organisació del bosc és promulgada: 6000 hectàrees són plantades de frondoses, pero açò es revela un fracàs casi total. Una nova organisació és tornada a llançar en 1750. En 1786, una introducció tímida de pins albares és intentada.
Despuix de la Revolució, en resposta a numeroses tales salvages i la proliferació de furtivos per falta de caça, Napoléon I reforma l'administració forestal i la del castell en 1807. En 1830, la plantació de 6000 noves hectàrees en varis tipos de pi provoca el descontent dels artistes que vénen per a buscar l'inspiració en el bosc. Per un atre costat, la charca existent en Évées és totalment drenada i plantada en 1837.
En 1839, Claude François Denecourt va publicar la seua primera guia de passejada pel bosc i s'acondicionen les primeres sendes en 1842. Des de 1849, el ferrocarril aplega a Fontainebleau, lo que va a permetre als parisino visitar Fontainebleau per a excursions al dia.
En 1861 és creada la primera reserva artística de 1097 hectàrees. Constituïx la primera reserva natural en el món, anterior a la creació del Parc nacional de Yellowstone en els Estats Units.
En 1872 es funda el primer Comité de protecció artística del bosc de Fontainebleau, al com s'adherix, entre atres personalitats, Victor Hugo. Li succeïx en 1907 l'Associació dels amics del bosc de Fontainebleau.
En 1944 en ell és assessinat l'ex ministre de l'Interior de França, Georges Mandel. En 1953 es creen les primeres reserves biològiques dirigides i integrades, en substitució de les reserves artístiques, suprimides en 1967.
Geologia
[editar | editar còdic]- Els asperones de Fontainebleau són célebres pels peñascos de forma rara que són molt ansiats pels escaladors aficionats.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]- Els arbres més numerosos són: Roures (el 44 %), Pi escocés (el 40 %), Hi haja europea (el 10 %);
- 3000 espècies de bolets han segut registrades.
- 7000 espècies d'animals s'han registrat, incloent 5000 d'insectes.
Flora
[editar | editar còdic]- Herba de peñasco (" Brachypodium pinnatum ");
- Arbre de Servici de Fontainebleau (" Sorbus latifolia ", protecció nacional);
- Amelanchier ovalis, protecció nacional;
- Juniperus communis;
- Orquídeas Limodorum abortivum;
- Helleborine Rojo (" Cephalanthera rubra ", protecció nacional);
- Thalictrum menys, protecció nacional;
- Campanula persicifolia;
- Rossa peregrina;
- Rosa pimpinellifolia;
- Cranesbill (" Gerani sanguineum ");
- Vincetoxicum hirundinaria;
- Trifolium rubens, protecció nacional.
Fauna
[editar | editar còdic]Mamífers
[editar | editar còdic]Entre els grans mamífers, trobem javalíés i cérvols.
Aus
[editar | editar còdic]- Pico picapinos (Dendrocopos major);
- Pardal carpintero (Dendrocopos menor);
- Carbonero comú (Parus major);
- Herrerillo comú (Parus caeruleus);
- Mosquitero comú (Phylloscopus collybita);
- Mosquitero musical (Phylloscopus trochilus);
- Mosquitero papialbo(Phylloscopus Bonelli);
- Curruca capirotada (Sylvia atricapilla).
Mides de protecció
[editar | editar còdic]
Estatuts diversos coexistixen i se sobreponen, cada u dispon de particularitats pròpies.
Estos estatuts no cobrixen el conjunt del bosc sino les parceles més o menys interessants i diferixen a nivell migambiental i econòmic.
Conservació de l'us actual del sol obligatori. Tota modificació que atenta contra el mig és prohibida.
- "Ventages": defensa contra la construcció de noves infraestructures i el conte del mig.
- "Llímits": només la superfície inicial és mantinguda, cap recomanació pretén assegurar la conservació de la seua biodiversitat.
Protecció dels hàbitats, posada en la ret europea.
- "Ventages": protecció reglamentària dels hàbitats.
- "Llímits": el bosc no és integrat en la seua integritat en Natura 2000 pero és fragmentat entre zones protegides i zones no protegides.
Classificació en el marc del programa Man and Biosphere d'Unesco. El seu objectiu és conciliar biodiversitat i utilisació duradora dels recursos naturals.
- "Ventages": aumenta les possibilitats de colaboració entre els diferents gerents en el marc d'un desenroll sostenible.
- "Llímits": cap valor jurídic nacional, funció de consell als actors del mig.
Inventari nacional de les zones naturals d'interés fort i patrimonial efectuat per Direccions regionals de l'Entorn (Mig ambient) (DIREN)
- "ventages": coneiximent per les colectivitat territorials del seu patrimoni natural.
- "Llímits": cap estatut reglamentari
Territori que no pot ser destruït ni modificat en el seu estat o el seu aspecte.
- "Ventages": manté en estes condicions el patrimoni
- "llímits": poc respectat
Protecció i conservació del mig. Existix la Reserva Biològica Dirigida (gestió conservadora) i la Reserva Biològica Íntegra (cap gestió).
- "Llímits": pot ser desclasificado a cada modificació de l'organisació
Hi ha associacions que reclamen la classificació com parc nacional, lo que revitalisaria l'economia local, milloraria la protecció del bosc i dels seus aspectes notables, atribuiria financiamientos i repartiria la pressió turística actualment massa puntual.
No obstant, la divisió forta per la ret de carreteres, en els danys que l'acompanyen, aixina com atres factors, frenen la seua realisació.
Economia
[editar | editar còdic]El bosc és explotat des de 1330. Des de el XVI, era explotat per al pavimentado dels carrers de París. En 1831, es varen fabricar encara 3.000.000 de rajoles (adoquinar). A finals de el XIX, baix la pressió dels artistes, es va restringir esta activitat d'extracció de pedra que ocupava llavors a 2000 hòmens. En 1907, es va tancar l'última explotació. A Trois-Pignons, va tancar en 1983. L'arena molt fina i pura és explotada per a les cristaleries des de 1640. És explotada sempre en la vora (Bourron-Marlotte).
En ficció
[editar | editar còdic]- L'acte 1 (el Pròlec en la Versió italiana) de l'òpera de Verdi "Don Carlos" transcorre en el bosc de Fontainebleau.
- Bernard Werber va convertir el Bosc de Fontainebleau en l'escenari central del seu trilogia de les formigues.
- Simone de Beauvoir expressa la seua intenció de retornar al Bosc de Fointainebleau en el primer capítul de la seua novela La dòna trencada.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
- Mapa del Bosc de Fontainebleau en 1697 per Nicolás de Fer sobre el lloc Gallica
- El lloc de Amics del Bosc de Fontainebleau Podem llegir en integritat al primer guia de Denecourt de 1839.
- El mapa MOS (Modo d'ocupació del sol) de Fontainebleau, mostrant l'amplitut del bosc, sobre el lloc del Institut d'Organisació i d'Urbanisme de la Regió Illa-de-França
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bosque de Fontainebleau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.