Anar al contingut

Campanula persicifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Campanula persicifolia Tehumardi Saaremaa.jpg
Campanula persicifolia (Campanula persicifolia)

Campanula persicifolia és una planta de la família de les campanuláceas.

Archiu:561 Campanula persicifolia.jpg
Ilustració

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne, glabra, de talle erecto, no ramoso de fins a 70 cm. Fulls lanceoladas a obovadas, de dents redonejades, pecioladas; fulls caulinarés més estretes, assentades. Florés violeta blava àmpliament acampanadas en cabillos i amplis lòbuls triamgulares, 3-4 cm, terminals i axilars. Dents calicinos la mitat de llarc que la corola. Florix en primavera i estiu.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Boscs, malezas, clars i camps d'herba.

En jardineria és usada com planta ornamental per la bellea de les seues florés; també hi ha varietats en flors blanques.

Distribució

[editar | editar còdic]

Gran part d'Europa, llevat Portugal, Irlanda i Islàndia. Introduïda en Gran Bretanya.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Campanula persicifolia va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 1: 164. 1753.[2]

Sinonímia
  • Campanula amygdalifolia Salisb.
  • Campanula dasycarpa Kit. ex Schultes
  • Neocodon persicifolius (L.) Kolak. & Serdyuk.
  • Rapunculus persicifolius (L.) Fourr.[3][4]
subsp. sessiliflora (Velen.) Fed. ex Greuter & Burdet
  • Campanula persicaster F.Herm.
  • Campanula sessiliflora K.Koch[5]
subsp. subpyrenaica (Timb.-Lagr.) Fed.
  • Campanula subpyrenaica Timb.-Lagr.[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: campanillas, campanillas selvats.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polunin, O (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. Campanula persicifolia en Tròpics
  3. «Campanula persicifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2012.
  4. Campanula persicifolia en PlantList
  5. subsp. sessiliflora en PlantList
  6. subsp. subpyrenaica en PlantList
  7. «Campanula persicifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 8 d'abril de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Lammers, T. G. 1994. Prodromus Monographiae Campanuloidearum.
  2. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  3. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  4. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.