Boques de Kotor
Les boques de Kotor o també baïa de Kotor (en serbocroata: Boka Kotorska; Plantilla:Lang-it; en rus: Бока Которска) és una baïa sumament accidentada de la zona suroccidental de Montenegro i suroriental de Croàcia, en l'àrea limítrofa entre abdós països, en la costa del mar Adriático. Rep el nom de la ciutat de Kotor, en Montenegro, que és la principal població de la baïa.
La baïa, que en ocasions és cridada «el fiort més meridional d'Europa», és en realitat el canó sumergit del desaparegut riu Bokelj, que antigament corria des de lo alt dels replanells montanyosos del mont Orjen. Constituïx una important atracció turística de Montenegro.
Històricament va ser refugi de barcos i flotes des de l'antiguetat: la República de Venècia la fortificó per a evitar que caiguera en mans del Imperi otomà, va ser ocupada pel Imperi rus des de febrer de 1806 fins a agost de 1807, quan va passar formar part del Regne d'Itàlia i més vesprada de les Províncies Ilirias. En 1814 va ser cedida a Àustria. Va continuar com a base naval del Imperi austrohúngaro fins a 1919, quan es va incorporar al Regne de Yugoslàvia.
Geografia
[editar | editar còdic]La baïa s'introduïx uns 28 km en la terra, en una costa total de 107 km. Està rodejada per dos massiços dels Alps Dináricos: les montanyes Orjen a l'oest i les montanyes Lovcen a l'est. La secció més estreta de la baïa, l'estret de Verige, medix només 340 m d'esgambi en el seu punt més estret. La baïa és una riga del riu desaparegut Bokelj que solia fluir des dels alts replanells de montanya del mont Orjen.
La baïa es compon de vàries ensenar menudes, unides per canals més estrets. L'entrada de la baïa era abans un sistema fluvial. Els processos tectónicos i la karstificación varen conduir a la desintegració d'este riu.
La part més exterior és la baïa de Tivat (Teodo). En el costat de la mar està la baïa d'Herceg Novi (Castelnuovo), en l'entrada principal a la baïa de Kotor. Les baïes interiors són la baïa de Risan al noroest i la baïa de Kotor, al surest.
L'estret de Verige representa la secció més estreta de la baïa i es troba entre la veta Santa Nedjelja i la veta Opatovo. La bellea de la baïa va meréixer els eleogios de Lord Byron, qui va dir que "la baïa de Kotor és la més bella fusió de cel i terra".[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Catedral de Sant Trifón (Sv. Tripun) en Kotor.
-
Illes front a Perast.
-
Iglésia en Perast.
-
Baïa de Kotor i fortalees en els tossals: 1) Risan, 2) Gosici, 3) Kremalj (Mirac).
-
La baïa de Kotor des de Perast.
-
Ferry al poble de Kamenari.
-
Antigues fortificacions de Kotor.
-
Panoràmica de la baïa de Kotor.
-
Boques de Kotor.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Odjeci slavnih vremena - Tomislav Grgurević.
- Boka kotorska: Etnički sastav o razdoblju austrijske uprave (1814.-1918. g.),Ivan Crkvenčić, Antun Schaller, Hrvatski geografski glasnik 68/1, 51-72 (2006).
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bocas de Kotor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.