Boni

Boni és un terme llatí que significa "hòmens bons" en llatí i que va anar activament utilisat per varis líders polítics en l'época final de la República Romana.

Este terme va ser falcat per primera volta pel tribuno de la plebe Cayo Sempronio Graco per a referir-se al partit que liderava dins del Senat, caent en l'oblit en el periodo que va seguir a la seua mort.

Esta paraula va tornar a ser utilisada pel Príncip del Senat i líder conservador Marco Emilio Escauro. Este terme es va seguir utilisant en el temps en el que els optimates estaven liderats per Marco Emilio Escauro, Quint Cecilio Metelo el Numídico i Quint Lutacio Cátulo.

En el periodo que va transcórrer entre la primera guerra civil, la primera guerra mitridática i la dictadura de Lucio Cornelio Sila Félix no es va usar este terme i va tornar a ser utilisat per la facció liderada per Quint Lutacio Cátulo, Quint Hortensio, Marco Porcio Catón el Uticense, Marco Calpurnio Bíbulo, Lucio Domicio Enobarbo i Quint Cecilio Metelo Escipión Pío Nasica (entre uns atres), i es va tornar a perdre a partir de la victòria de Cayo Juliol César quan es va sublevar contra la República Romana derrotant-la en la Batalla de Farsalia en la persona del seu comandant en cap Cneo Pompeyo Magne que després va ser assessinat en Egipte.