Bombus dahlbomii
.jpg)
El abellot chilé, abellot colorat, abellot jagant, mangangá del Sur o moscardó del bosc (Bombus dahlbomii) és una espècie d'abella en perill d'extinció. Les reines estan entre els abellots més grans del món.[1]
Distribució, hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]B. dahlbomii habita en els boscs templats i #fredor del suroest del Con Sur d'Amèrica del Sur, en el centre-sur i sur de Chile i en l'oest de la Patagonia argentina.[2]
Este insecte, de gran tamany i notable coloració anaranjada, constituïx l'únic abellot natiu de la regió, per lo que complix un important rol en la polinisació de numeroses espècies de plantes natives, entre les més conegudes es troben el copihue (Lapageria rosea)[3] i el amancay (Alstroemeria aurea).[4]
Mimetisme batesiano
[editar | editar còdic]Una espècie de mosca sírfida de la subfamília Eristalinae del sur de Chile (Aneriophora aureorufa) té una apariència molt similar a B. dahlbomii. Es tracta d'un cas de mimetisme batesiano que el mímico carix de defenses contra els depredadors i imita a l'abellot que posseïx aguijón i verí com a defensa. S'assembla en color, tamany i comportament. Sembla que es tracta d'un procés evolutiu prou ràpit perque B. dahlbomii va evolucionar molt recentment, en els últims 7,5 millons d'anys.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este abellot va ser descrit originalment en l'any 1835, pel entomólogo francés Félix Édouard Guérin-Méneville.[6]
Conservació
[editar | editar còdic]El cas de Bombus dahlbomii és un eixemple del dany que produïxen en els ecosistemes l'introducció d'espècies exòtiques.[7] Originalment B. dahlbomii sempre havia segut una espècie abundant en els boscs australs. L'inici del decliu de les seues poblacions va començar quan varen ser introduïts en Chile eixemplars de dos espècies exòtiques d'abellots, per a servir com a polinisadors agrícoles: en l'any 1997 va ser introduït l'abellot de coa blanca europeu (Bombus terrestris) i en la década de 1980 el Bombus ruderatus. Abdós espècies altament invasivas es varen expandir cap al sur, entrant B. terrestris en l'any 2006 en la regió patagónica de l'Argentina.[8] En eixa época es varen començar a difondre els informes que senyalaven l'alarmant disminució de l'abellot natiu, el qual va continuar minvant any a any els seus efectius, desapareixent ya de moltes localitats septentrionals, ocorrent lo mateix al pas en que els exòtics continuen invadint els boscs cap al sur.[9]
S'ha trobat que en sol 5 anys des de l'arribada d'alguna de les espècies exòtiques, l'abellot natiu és reemplaçat per complet.[10] La relació entre l'invasió dels abellots exòtics com el causal de la desaparició de B. dahlbomii és un fet comprovat; els investigadors estudien cóm s'expressa esta vinculació, fent recalcament en dos possibles raons:
- Tongada per mig de competència directa, centrada en l'eficiència en explotar els mateixos recursos alimenticis.[11]
- Inadaptació de l'abellot natiu a conviure en patógenos introduïts i/o disseminats pels abellots exòtics. Específicament s'ha trobat que aproximadament la mitat dels eixemplars de B. terrestris estan infestados en el paràsit protozoario Apicycstis bombi. Este paràsit afecta en Europa solament a un chicotet percentage dels eixemplars, pero en Sudamérica s'ha tornat molt més comú. També es va detectar en l'atra espècie exòtica d'abellot. Quan els paràsits invadixen a un abellot li produïxen estralls, començant primer en una infecció intestinal, la qual s'estén després a atres parts del cos. Açò li causa efectes en el seu comportament, eleva la taxa de mortalitat de les obreres, i impedix la fundació de noves colónies.
L'introducció d'estes espècies exòtiques afecta l'interacció de les plantes polinizadoras, i comprén des de la disrupción de les rets de polinisació de les plantes locals, fins a la calitat de les frambuesa que són polinizadas per B. dahlbomii.[12]
En 2016 ha segut inclós en la Llista Roja de la UICN i declarat en perill d'extinció (categoria: Endangered A2abce).[13]
Un grup d'investigadors del CONICET va concloure en 2017[14] que existix una senyal filogenético entre espècies, lo que implica que l'amenaça sobre el Bombus dalhbomii afecta també a atres espècies que estan emparentades filogenéticamente.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ King, A. Plight of the Bumblebee. ScienceNow 14 de setembre de 2012.
- ↑ Martínez-Harms, J., et al. (2010). Ca ret flowers be conspicuous to bees? Bombus dahlbomii and South American temperate forest flowers as a case in point. The Journal of Experimental Biology 213(4), 564-71.
- ↑ Murúa, Maureen M.; Audrey A. Grez i Javier A. Simonetti«Changes in wing length in the pollinator Bombus dahlbomii occurring with the fragmentation of the Maulino forest, Chile».Ciència i Investigació Agrària.38(3)
- 391-396.
- ↑ Morales, C. L., et al. (2004). Potential displacement of the native bumblebee Bombus dahlbomii by the invasive Bombus ruderatus in NW Patagonia, Argentina. In: Proceedings of the 8th IBRA International Conference on Tropical Bees and VI Encontro sobre Abelhas, Ribeirão Preto, Brasil, September 6-10, 2004. (pp. 70-76).
- ↑ «Hidden in taxonomy: Batesian mimicry by a syrphid fly towards a Patagonian bumblebee».Insect Conservation and Diversity.7
- 32–40.doi:10.1111/icad.12028.
- ↑ «Bombus dahlbomii Guérin-Méneville, 1835». ITIS. Consultat el 26 de maig de 2019.
- ↑ Morales, C. L. (2007). Introducció d'abellots (Bombus) no natius: causes, conseqüències ecològiques i perspectives. Ecologia austral, 17(1), 51-65.
- ↑ Torretta, J. P., Medan, D. and Abrahamovich, A. H. (2006). First record of the invasive bumblebee Bombus terrestris (L.)(Hymenoptera, Apidae) in Argentina. Transactions of the American Entomological Society, 132(3), 285-289.
- ↑ Madjidian, J. A.; Morales, C. L., and Smith, H. G. (2008). Displacement of a native by an alien bumblebee: lower pollinator efficiency overcome by overwhelmingly higher visitation frequency. Oecologia, 156(4), 835-845.
- ↑ Morales, Carolina L.; Marina P Arbetman, Sydney A Cameron, and Marcelo A Aizen (2013). Rapid ecological replacement of a native bumble bee by invasive species. Frontiers in Ecology and the Environment 11: 529–534.
- ↑ Ruz, L., & Herrera, R. (2000, July). Preliminary observations on foraging activities of Bombus dahlbomii and Bombus terrestris (Hym: Apidae) on native and senar-native vegetation in Chile. In VIII International Symposium on Pollination-Pollination: Integrator of Crops and Native Plant Systems 561 (pp. 165-169).
- ↑ «Case study: the invasion of European bumble bees introduced for crop pollination in southern South America | IPBES». ipbes.net. Consultat el 21 de març de 2020.
- ↑ http://www.iucnredlist.org/details/full/21215142/0
- ↑ «Alerta sobre els guardians dels cultius» (en és). Consultat el 20 de febrer de 2020.
- ↑ «Global decline of bumblebees is phylogenetically structured and inversely related to species range size and pathogen incidence».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.284(1859)
- 20170204.doi:10.1098/rspb.2017.0204.Consultat el 20 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bombus dahlbomii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.