Bomba de temps

Seqüeles del atentat del Grand Hotel en Brighton (1984) contra la primera ministra britànica Margaret Thatcher, que va consistir en una bomba de temps colocada en l'hotel un més abans de la seua detonació. Thatcher va escapar del dany, encara que varen fallir 5 persones i atres 31 varen resultar ferides.

Una bomba de temps o bomba de rellongeria és una bomba que la seua detonació és activada per un temporisador. S'han usat per a varis propòsits, com fraus al segur, atentats terroristes, assessinats, sabotages i la guerra. Són una característica popular en les películes de suspens i d'acció, ya que oferixen una forma d'impartir un sentit dramàtic d'urgència.

Construcció

Diagrama d'una bomba de temps simple en forma de bomba de tubo.

La càrrega explosiva és el component principal de qualsevol bomba, i constituïx la major part del seu tamany i pes. És l'element amolador de la bomba (junt en qualsevol fragment o metralla que l'explosió podria produir en el seu contenidor o objectes veïns). La càrrega explosiva és detonada per un detonador.

El mecanisme de sincronisació d'una bomba de temps pot fabricar-se professionalment, ya siga per separat o com a part del dispositiu, o es pot improvisar a partir d'un temporisador domèstic comú, com un rellonge despertador, un rellonge de nina, un temporisador digital de cuina o una computadora portàtil. El temporisador es pot programar per a contar cap a avant o cap a arrere (generalment açò últim, de manera que la bomba detone quan s'agota el temps).

Tipos

Els tipos de bombes de temps inclouen:

• Bomba d'acció retardada (bombes llançades per avions en un retart per a aumentar el dany o la disrupción)
• Explosiu improvisat (bombes caseres en un retart per a permetre que escape la persona que coloca la bomba)
• Mina tel (que un buç s'encarrega de pegar a una naus enemiga)