Boloria euphrosyne

Boloria euphrosyne (Boloria euphrosyne)

Boloria euphrosyne és un insecte lepidòpter ropalócero de la família Nymphalidae. (Linnaeus, 1758).

Descripció

La donzella cobriza és color leonado en llunars negres en l'anvers de les seues ales, les quals són de 38-46 mm. El envés de les ales posteriors de l'insecte són color rojós i tenen una fila de marques perladas en els màrgens (que li dona el seu nom pearl-border en anglés). És molt comú confondre-la en Boloria selene, pero pot ser distinguida d'esta última pel triàngul a lo llarc del seu perlado vora (mentres que la B. selene té galons en zigzag), aixina com el llunar en el revers de l'ala posterior plateado. La femella té dos marques negres i unes ales més redonejades que les del macho. I les orugas són negres de punts blancs en espines negres o grogues en la seua esquena.

Com atres espècies de bolorias, els mascles tenen unes glándulas en aromes especials en les seues ales per a ser reconeguts per les femelles de la seua mateixa espècie, i aixina trobar la parella ideal per a ells.

• 
  Donzella cobriza (dorsal)
• 
  Donzella cobriza (ventral)

Distribució

Estesa per Europa, des d'Escandinava fins al nort d'Espanya, des de l'est d'Irlanda fins a Rússia i Àsia. En Anglaterra i Gales, junt en atres dèu països, s'ha disminuït ràpidament la població i aumentat el grau d'amenaça de l'espècie. Dins de la península ibèrica la podem trobar solament en el nort, encara que en Astúries és poc comú, la podem trobar més en poblacions aïllades propenques a la cordillera Cantàbrica i zones de la província d'Osca, sobretot prop dels Pirineus.

Hàbitat i ecologia

Zones de clars de boscs caducifolios i coníferes, aixina com xares ben drenados i lluminosos, i plantes nutricias en zones escampades a on és abundant la biomassa morta, alcança els 1.800 m s. n. m. La oruga es veu associada plantes del gènero Viola, Vaccinium i Primula, de les quals s'alimenta. Posa els seus ous individualment sobre falagueres mortes (Pteridium aquilinum) i algunes violetas (Viola canina i Viola palustris); poden ser trobats des de maig fins a finals de juny, són groc pàlit i eclosionan passats els dèu a catorze dies.

Hibernación i cicle de vida

Una generació vola al nort d'Europa i a elevades altituts al sur, entre finals d'abril i juny; en el restant pot ser bivoltina (dos voltes a l'any) en la primera generació entre abril i juny i la segona entre juliol i inicis de setembre. Hiberna com oruga en estadis intermijos, envolta en un full mort, per lo general.

La oruga emergix i comença a alimentar-se en seguida, mudarà tres voltes en les primeres cinc o sis semanes. Cada oruga hibernará posteriorment en una coberta protectora feta d'un full en la base de la planta (generalment al final de juliol). En despertar, en març de l'any següent, tindran la mitat del tamany que en la seua hibernación. Passat un periodo de creiximent i alimentació, en el qual s'encull una volta més, la oruga està llista per a la bua. La crisálida és grisácea i permaneix sobre la planta nutricia fins al final del periodo, entre dèu i catorze dies.

Enllaços externs

• Biodiversitat Virtual
• UK Butterflies (anglés)
• Asturnatura
• Lepidoptera and their ecology (anglés)

• Bracken for Butterflies by Butterfly Conservation (anglés)

• Butterfly Conservation Organisation description (anglés)