Bolidismo

El bolidismo va ser un moviment cultural i artístic creat per dissenyadors italians a finals de el XX.

Història del Bolidismo

El bolidismo va ser fundat per prop d'una vintena d'arquitectes italians, recent graduats de la Facultat d'Arquitectura de Florencia. El 12 de juliol de 1986, en la sala del Palazzo Re Enzo de Bolonya, es va fundar l'últim moviment artístic de el XX, el bolidismo. Esta és la data oficial del naiximent bolidista, encara que en anys anteriors ya s'havien realisat proyectes i events que expressaven una sensibilitat comuna entre estos dissenyadors. La segona convenció bolidista va tindre lloc en Merano, l'1 i 2 de novembre del mateix any, sent ya definit el bolidismo com un pensament i estil de vida, aixina com un moviment extensible a totes les arts.

Naixcut en el disseny i l'arquitectura, el grup es va significar en els seus començos per un enfocament original que es caracterisava per un marcat dinamisme de les formes, derivat en part de les influències futuristes nortamericanes, aixina com de l'investigació sobre les formes orgàniques i les referències a l'arquitectura dels anys trenta i el món del còmic, sorgint com una continuació natural de grups antagónicos com Memphis i Alquímia.

El bolidismo va créixer en el camp de la cultura, la música i la lliteratura, en una base filosòfica basada en l'identificació del mòvil i l'estil de vida ràpit. El bolidismo va ser considerat immediatament com l'última paraula en el disseny italià, atraent l'interés de la cultura i l'actualitat entre 1986 i 1989, anys en els que les seues obres es publiquen o se citen en numeroses revistes italianes i internacionals.

A partir dels anys noranta, el grup bolidista va suspendre les seues iniciatives i els seus components varen continuar la seua activitat professional en els camps del disseny, l'arquitectura, el disseny gràfic i la pintura.

Pensament bolidista

En la base del pensament bolidista estan els conceptes de comunicació, moviment, llaugerea, multiplicitat, devindre i acció. El nou professional se significa per les característiques de movilitat material i de pensament. En el disseny açò conduïx a un inclinament simbòlic inicial cap a formes dinàmiques, com un 'molejat pel vent', i també cap a formes orgàniques, que es materialisen en una gran complexitat i varietat gràcies a l'evolució de la tecnologia. Basat en l'impacte emocional i la passió, el bolidismo propon una major relació i més intensa entre l'objecte i l'usuari, entrant en joc totes les percepcions (olors, tacte, moviment, llum). Elements significatius en el proyecte bolidista són també l'element "mediterràneu", la cultura dels extrems (purisme i hiperdecoratividad) i el concepte de joc. Un concepte habitual del bolidismo és la "ciutat decorreguda". La ciutat decorreguda no equivaldria al concepte de ciutat, sino a l'unió de la seua gent, a un conjunt de contactes físics illimitats, determinats per una nova tipologia social que definix nous comportaments.

Els objectes del bolidismo són extremadament dinàmics, decorreguts i lliures, perque representen un concepte que s'aproxima a l'idea de velocitat. El bolidismo dona curs a la llibertat i alegria tant com siga possible. Per una atra part, els conceptes d'autor i obra són valorats fonamentalment a través de l'ironia i la diversió.

Eixemples del seu enfocament en el disseny es poden observar en la taula auxiliar "Arcàdia Swing" de P. Caramia i en els objectes de S. Giovanoni i G. Venturini.

Manifest bolidista

El bolidista té un únic propòsit específic en la vida: viure. El bolidista teoriza i actua simultàneament. El bolidista considera a l'història no com Magistra Vitae, sino com una aventura emocionant. El bolidista té una actitut positiva. El bolidista creu que l'ideologia és un fre inútil i amolador. El bolidista té amos envellits o morts i ídols fugaços i intensos. El bolidista és la vanguarda de sí mateixa. El bolidista no mor per cap motiu. El bolidista odia l'immovilitat, les coses menudes, la covardia, la fredor expressiva. El bolidista considera la "contradicció" com l'única possibilitat d'adaptació a situacions mutadas molt ràpidament. El bolidista considera al bolidismo com una bona excusa. El bolidista considera que el "futur", com "no present", equival a el "passat", pero és més interessant. El bolidista posseïx una capacitat simultànea d'adaptació sicològic-emocional a totes les innovacions. El bolidista s'enveja a sí mateixa. El bolidista és un bolidista, pero a ell no li importa.